Mateu

Preparació del ministeri de Jesús (1,1-4,11)

Genealogia de Jesús

¹Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David, fill d’Abraham. ²Abraham va ser el pare d’Isaac; Isaac, de Jacob; Jacob, de Judà i els seus germans; ³Judà va ser el pare de Fares i Zara, nascuts de Tamar; Fares va ser el pare d’Hesron; Hesron, d’Aram; ⁴Aram, d’Amminadab; Amminadab, de Naasson; Naasson, de Salmon; ⁵Salmon va ser el pare de Booz, nascut de Rahab; Booz va ser el pare d’Obed, nascut de Rut; Obed va ser el pare de Jessè; ⁶Jessè va ser el pare de David, el rei. David va ser el pare de Salomó, nascut de la muller d’Uries; ⁷Salomó va ser el pare de Roboam; Roboam, d’Abies; Abies, d’Asà; ⁸Asà, de Josafat; Josafat, de Joram; Joram, d’Ozies; ⁹Ozies, de Jotam; Jotam, d’Acaz; Acaz, d’Ezequies; ¹⁰Ezequies, de Manassès; Manassès, d’Amon; Amon, de Josies; ¹¹Josies va ser el pare de Jeconies i els seus germans. En aquell temps hi hagué la deportació a Babilònia. ¹²Després de la deportació de Babilònia, Jeconies va ser el pare de Salatiel; Salatiel, de Zorobabel; ¹³Zorobabel, d’Abihud; Abihud, d’Eliaquim; Eliaquim, d’Azor; ¹⁴Azor, de Sadoc; Sadoc, d’Aquim; Aquim, d’Eliüd; ¹⁵Eliüd, d’Eleazar; Eleazar, de Matan; Matan, de Jacob, ¹⁶i Jacob va ser el pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, l’anomenat Messies. ¹⁷En total, doncs, són catorze les generacions des d’Abraham fins a David; catorze, des de David fins a la deportació de Babilònia, i catorze, des de la deportació de Babilònia fins al Messies.

Origen de Jesús

¹⁸Jesús, el Messies, va ser engendrat d’aquesta manera: Maria, la seva mare, estava compromesa en matrimoni amb Josep i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l’Esperit Sant. ¹⁹Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l’acord matrimonial. ²⁰Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué: —Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha engendrat ve de l’Esperit Sant. ²¹Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble. ²²Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: ²³La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d’Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres». ²⁴Quan Josep es despertà, va fer el que l’àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa. ²⁵No hi havia tingut relacions conjugals quan ella tingué el fill. I Josep li va posar el nom de Jesús.

Visita d’uns savis

¹Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, ²preguntaven: —On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist sortir a l’Orient la seva estrella i venim a adorar-lo. ³Quan el rei Herodes ho va saber, es va contorbar, i amb ell tot Jerusalem. ⁴Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. ⁵Ells li respongueren: —A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta: ⁶» I tu Betlem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita de les principals viles de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble. ⁷Llavors Herodes cridà en secret els savis i va demanar-los el moment exacte en què se’ls havia aparegut l’estrella; ⁸després els encaminà a Betlem dient-los: —Aneu i informeu-vos amb exactitud d’aquest infant; i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo. ⁹Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l’estrella que havien vist sortir a l’Orient començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. ¹⁰L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. ¹¹Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra. ¹²I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.

Fugida a Egipte

¹³Quan els savis se n’hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué: —Lleva’t, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà l’infant per matar-lo. ¹⁴Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se’n va anar cap a Egipte ¹⁵i s’hi quedà fins a la mort d’Herodes. Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: D’Egipte he cridat el meu fill.

Matança dels infants de Betlem

¹⁶Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va enfurismar, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall, l’edat que calculava pel que li havien dit els savis. ¹⁷Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: ¹⁸A Ramà se sent un crit, plors i grans planys: és Raquel que plora els seus fills, i no vol que la consolin, perquè ja no hi són.

Retorn d’Egipte

¹⁹Després de la mort d’Herodes, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep, a Egipte, ²⁰i li digué: —Lleva’t, pren el nen i la seva mare i ves-te’n al país d’Israel, que ja són morts els qui volien matar l’infant. ²¹Josep es llevà, prengué el nen i la seva mare i va tornar al país d’Israel. ²²Però quan va sentir a dir que Arquelau regnava a Judea en lloc del seu pare Herodes, tingué por d’anar-hi. Advertit en somnis, es retirà a la regió de Galilea ²³i se n’anà a viure en un poble anomenat Natzaret. Així es va complir allò que havien anunciat els profetes: «Li diran Natzarè.»

Predicació de Joan Baptista

¹Per aquells dies es va presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea ²dient: —Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop. ³De Joan parlava el profeta Isaïes quan deia: És la veu d’un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes. ⁴Joan duia un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura; el seu aliment eren llagostes i mel boscana. ⁵Anaven a trobar-lo gent de Jerusalem, de tot Judea i de tota la regió del Jordà, ⁶confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. ⁷Quan Joan veié que molts fariseus i saduceus hi anaven perquè els bategés, els va dir: —Cria d’escurçons! Qui us ha dit que us escapareu del judici que s’acosta? ⁸Doneu els fruits que demana la conversió, ⁹i no us refieu pensant que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. ¹⁰Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dona bon fruit és tallat i llençat al foc. ¹¹Jo us batejo amb aigua perquè us convertiu; però el qui ve després de mi és més fort que jo, i jo no soc digne ni de portar-li les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. ¹²Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l’era; arreplegarà el blat i l’entrarà al graner, però cremarà la palla en un foc que no s’apaga.

Baptisme de Jesús

¹³Llavors Jesús vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar per ell. ¹⁴Però Joan s’hi oposava, dient: —Soc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu vens a mi! ¹⁵Jesús li respongué: —Deixa’m fer, ara. Convé que complim d’aquesta manera tota justícia. Aleshores Joan el deixà fer. ¹⁶Un cop batejat, Jesús va pujar de l’aigua. Llavors davant d’ell el cel s’obrí, i Jesús veié l’Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d’ell. ¹⁷I una veu digué des del cel: —Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.

Temptacions de Jesús

¹Aleshores l’Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés. ²Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final va tenir fam. ³El temptador se li acostà i li digué: —Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans. ⁴Però ell li va respondre: —L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. ⁵Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa, el posa al punt més alt del temple ⁶i li diu: —Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix. Diu l’Escriptura: Donarà ordre als seus àngels, i et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres. ⁷Jesús li contestà: —També diu l’Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu. ⁸Després el diable se l’enduu dalt d’una muntanya molt alta, li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria ⁹i li diu: —Et donaré tot això si et prosternes i m’adores. ¹⁰Li diu Jesús: —Ves-te’n, Satanàs! Diu l’Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, serveix-lo només a ell. ¹¹Llavors el diable el va deixar, i vingueren uns àngels i l’assistien.

Ministeri de Jesús a Galilea (4,12-16,12)

Inici de la predicació a Galilea

¹²Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat, es retirà a Galilea; ¹³però va deixar Natzaret i se n’anà a viure a Cafarnaüm, vora el llac, en els territoris de Zabuló i de Neftalí. ¹⁴Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: ¹⁵Terra de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: ¹⁶el poble que vivia en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país de mort i de tenebra. ¹⁷Des d’aleshores Jesús començà a predicar. Deia: —Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.

Crida dels primers deixebles

¹⁸Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua. Eren pescadors. ¹⁹Jesús els diu: —Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes. ²⁰Ells immediatament deixaren les xarxes i el van seguir. ²¹Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. ²²Ells immediatament deixaren la barca i el pare i el van seguir.

Activitat de Jesús

²³Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena. ²⁴La seva anomenada es va escampar per tot Síria. Li portaven tots els qui estaven malalts, els afectats per diverses malalties i sofriments: endimoniats, epilèptics i paralítics; i ell els curava. ²⁵I el va seguir molta gent de Galilea, de la Decàpolis, de Jerusalem, de Judea i de l’altra banda del Jordà.

Sermó de la muntanya (5-7)

Les Benaurances

¹En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. ²Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient: ³—Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel. ⁴»Feliços els qui ploren, perquè seran consolats. ⁵»Feliços els humils, perquè posseiran la terra. ⁶»Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats. ⁷»Feliços els compassius, perquè seran compadits. ⁸»Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu. ⁹»Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu. ¹⁰»Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè d’ells és el Regne del cel. ¹¹»Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies. ¹²Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.

Sal de la terra i llum del món

¹³»Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi. ¹⁴»Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar una ciutat posada dalt d’una muntanya, ¹⁵i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. ¹⁶Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.

Jesús i la Llei

¹⁷»No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud. ¹⁸»En veritat us ho dic: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot arribarà a la plenitud. ¹⁹Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel. ²⁰»Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.

L’homicidi

²¹»Ja sabeu que es va dir als antics: No matis , i el qui mati serà condemnat pel tribunal. ²²»Doncs jo us dic: El qui s’irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l’insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l’infern. ²³»Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l’altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, ²⁴deixa allí mateix, davant l’altar, la teva ofrena i ves primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena. ²⁵»Afanya’t a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. ²⁶En veritat t’ho dic: no en sortiràs que no hagis pagat fins l’últim cèntim.

L’adulteri

²⁷»Ja sabeu que es va dir: No cometis adulteri. ²⁸»Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l’altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. ²⁹Si l’ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l’infern. ³⁰I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l’infern tot el teu cos.

El divorci

³¹»També es va dir: Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci. ³²»Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima, l’empeny a l’adulteri, i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri.

Els juraments

³³»També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor. ³⁴»Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, ³⁵ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. ³⁶No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. ³⁷Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne.

La venjança

³⁸»Ja sabeu que es va dir: Ull per ull , i dent per dent. ³⁹»Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. ⁴⁰Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dona-li també el mantell. ⁴¹Si algú t’obliga a portar una càrrega durant mil passes, fes-ne amb ell dues mil. ⁴²Dona a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar.

Estimar els enemics

⁴³»Ja sabeu que es va dir: Estima els altres , però detesta els enemics. ⁴⁴»Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. ⁴⁵Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. ⁴⁶Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans? ⁴⁷I, si només saludeu els vostres germans, què feu d’extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans? ⁴⁸»Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte.

L’almoina

¹»Mireu de no fer el que és just només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel. ²»Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. ³En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, ⁴perquè la teva almoina quedi secreta; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà.

La pregària

⁵»I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. ⁶En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t’hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més secrets; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà. ⁷»Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. ⁸No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu. ⁹»Vosaltres, pregueu així: Pare nostre que estàs en el cel, santifica el teu nom, ¹⁰vingui el teu Regne, que es faci la teva voluntat aquí a la terra com es fa en el cel. ¹¹Dona’ns avui el nostre pa de cada dia; ¹²perdona les nostres ofenses, així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen; ¹³no permetis que caiguem en la temptació, i allibera’ns del mal. ¹⁴»Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; ¹⁵però si no els les perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà les vostres.

El dejuni

¹⁶»I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. ¹⁷En canvi, tu, quan dejunis, perfuma’t el cap i renta’t la cara, ¹⁸perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més secrets; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà.

Un tresor en el cel

¹⁹»No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben. ²⁰Reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben. ²¹Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor.

El llum del cos

²²»El llum del cos és l’ull. Per tant, si el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat; ²³però si és dolent, tot el teu cos quedarà a les fosques. Perquè si allò que en tu ha de ser llum és foscor, que en serà, de gran, la foscor!

Déu i el diner

²⁴»Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.

Confiança i neguit

²⁵»Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? ²⁶Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? ²⁷¿Qui de vosaltres, per més que s’hi esforci, pot allargar d’un sol instant la seva vida? ²⁸I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen els lliris del camp: no treballen ni filen, ²⁹però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d’ells. ³⁰I si l’herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? ³¹Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. ³²Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. ³³Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell té per just, i tot això us ho donarà de més a més. ³⁴No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja es preocuparà d’ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.

No judicar els altres

¹»No judiqueu, i no sereu judicats. ²Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats. ³Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu? ⁴Com pots dir al teu germà: “Deixa’m que et tregui la brossa de l’ull”, si tu tens una biga en el teu? ⁵Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l’ull del teu germà. ⁶»No doneu als gossos les coses santes ni tireu les perles als porcs, perquè les trepitjaran i després encara es giraran per destrossar-vos.

Demanar, cercar, trucar

⁷»Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran; ⁸perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren. ⁹¿Qui de vosaltres, si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? ¹⁰O bé, si li demana peix, li donarà una serp? ¹¹Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà coses bones als qui les hi demanen. ¹²»Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes.

Els dos camins

¹³»Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que mena a la perdició, i són molts els qui hi entren. ¹⁴Però és estreta la porta i aspre el camí que mena a la vida, i són pocs els qui el troben.

L’arbre i els seus fruits

¹⁵»Guardeu-vos dels falsos profetes, que venen a vosaltres disfressats d’ovella, però per dintre són llops rapaços. ¹⁶Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen potser raïms dels cards, o figues dels arços? ¹⁷Tot arbre bo dona fruits bons, i l’arbre dolent dona fruits dolents. ¹⁸Un arbre bo no pot donar fruits dolents, ni un arbre dolent, donar fruits bons. ¹⁹Tot arbre que no dona bon fruit és tallat i llençat al foc. ²⁰Així, doncs, pels seus fruits els coneixereu.

Dir i fer

²¹»No tothom qui em diu: “Senyor, Senyor”, entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel. ²²Aquell dia, molts em diran: “Senyor, Senyor, ¿no és cert que en nom teu vam profetitzar, i vam treure dimonis, i vam fer molts miracles?” ²³Llavors jo els diré clarament: “No us he conegut mai. Aparteu-vos de mi, vosaltres que obràveu el mal! ”

Les dues cases

²⁴»Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s’assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. ²⁵Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca. ²⁶En canvi, tothom qui escolta aquestes meves paraules i no les compleix, s’assembla a un home sense seny que va construir la seva casa damunt de sorra. ²⁷Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva ruïna fou completa.

L’autoritat de Jesús

²⁸Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, la gent va quedar admirada de la seva doctrina, ²⁹perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei.

Guarició d’un leprós

¹Jesús baixà de la muntanya, i molta gent es posà a seguir-lo. ²Llavors es va acostar un leprós, es prosternà davant d’ell i li deia: —Senyor, si vols, em pots purificar. ³Jesús va estendre la mà i el tocà dient: —Ho vull, queda pur. A l’instant quedà pur de la lepra. ⁴Jesús li digué: —Vigila de no dir-ho a ningú. Ves només a fer-te examinar pel sacerdot i presenta l’ofrena que va ordenar Moisès: això els servirà de prova.

Guarició del criat d’un centurió

⁵Jesús va entrar a Cafarnaüm. Un centurió l’anà a trobar i li suplicava: ⁶—Senyor, el meu criat és a casa al llit amb paràlisi i sofreix terriblement. ⁷Jesús li diu: —Vinc a curar-lo. ⁸El centurió li respon: —Senyor, jo no soc digne que entris a casa meva; però digues només una paraula i el meu criat es posarà bo. ⁹Perquè també jo, que estic sota l’autoritat d’un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: “Ves-te’n”, i se’n va, i a un altre: “Vine”, i ve, i al meu servent li mano: “Fes això”, i ho fa. ¹⁰Quan Jesús ho sentí, en quedà admirat i digué als qui el seguien: —En veritat us dic que no he trobat ningú a Israel amb tanta fe. ¹¹I us dic que vindrà molta gent d’orient i d’occident i s’asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel, ¹²mentre que els fills del Regne seran llançats fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. ¹³Després Jesús digué al centurió: —Ves-te’n, i que es faci tal com has cregut. I en aquell mateix moment el criat es va posar bo.

Guarició de la sogra de Pere i d’altres malalts

¹⁴Jesús va arribar a casa de Pere i trobà que la sogra d’aquest era al llit amb febre. ¹⁵Llavors li tocà la mà, i la febre va deixar-la. Ella es va aixecar i es posà a servir-lo. ¹⁶Al vespre li van portar molts endimoniats. Jesús va treure els esperits malignes només amb la seva paraula, i va curar tots els malalts. ¹⁷Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: Ell va portar les nostres febleses i prengué damunt seu les nostres malalties.

Seguir Jesús

¹⁸Jesús, veient que hi havia una gentada al seu voltant, va donar l’ordre de passar a l’altra riba. ¹⁹Llavors s’acostà un mestre de la Llei i li digué: —Mestre, et seguiré arreu on vagis. ²⁰Jesús li respon: —Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap. ²¹Un altre, un dels seus deixebles, li digué: —Senyor, deixa’m anar primer a enterrar el meu pare. ²²Jesús li respon: —Segueix-me, i deixa que els morts enterrin els seus morts.

La tempesta calmada

²³Jesús pujà llavors a la barca, i els seus deixebles el van seguir. ²⁴Tot d’una es va aixecar en el llac una tempesta tan gran que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia. ²⁵Ells van anar a despertar-lo i li deien: —Senyor, salva’ns, que ens enfonsem! ²⁶Ell els diu: —Per què sou tan covards, gent de poca fe? Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l’aigua, i arribà una gran bonança. ²⁷Aquells homes, admirats, deien: —Qui és aquest, que fins els vents i l’aigua l’obeeixen?

Guarició de dos endimoniats a Gàdara

²⁸Després Jesús va arribar a l’altra banda del llac, al territori dels gadarencs, i l’anaren a trobar dos endimoniats que venien de les coves sepulcrals; eren tan perillosos que ningú no s’aventurava a passar per aquell camí. ²⁹Els endimoniats es posaren a cridar: —Per què et fiques amb nosaltres, Fill de Déu? ¿Has vingut aquí a turmentar-nos abans d’hora? ³⁰Un tros lluny, hi pasturava un gran ramat de porcs. ³¹Els dimonis suplicaven a Jesús: —Si ens treus fora, envia’ns al ramat de porcs. ³²Ell els digué: —Aneu-hi. Els dimonis van sortir i se n’anaren als porcs. Llavors tot el ramat es va tirar al llac pel precipici, i van morir ofegats dintre l’aigua. ³³Els porquers van fugir i, arribats a la ciutat, escamparen la notícia de tot el que havia passat i el cas dels endimoniats. ³⁴Aleshores tota la ciutat va sortir a trobar Jesús i li suplicaren que abandonés el seu territori.

Guarició d’un paralític

¹Llavors Jesús pujà en una barca, va passar a l’altra riba i anà al seu poble. ²Allà li dugueren un paralític ajagut en una llitera. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir al paralític: —Coratge, fill, et són perdonats els pecats. ³Hi havia allà uns mestres de la Llei que es deien dintre seu: «Aquest blasfema.» ⁴Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els replicà: —Per què penseu amb dolenteria en el vostre cor? ⁵Què és més fàcil, dir: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir: “Aixeca’t i camina”? ⁶Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra. Llavors diu al paralític: —Aixeca’t, pren la llitera i ves-te’n a casa. ⁷Ell s’aixecà i se’n va anar cap a casa seva. ⁸La gent, en veure-ho, sentí un gran respecte, i glorificava Déu que havia donat als homes un poder tan gran.

Jesús crida Mateu, el publicà

⁹Mentre se n’anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut a la taula de recaptació d’impostos, i li digué: —Segueix-me. Ell s’aixecà i el va seguir. ¹⁰Més tard, mentre era a taula a casa seva, van acudir-hi molts publicans i altres pecadors i es posaren a taula amb Jesús i els seus deixebles. ¹¹Quan els fariseus ho veieren, preguntaren als deixebles: —Per què el vostre mestre menja amb els publicans i els pecadors? ¹²Jesús ho va sentir i digué: —El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. ¹³Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.

Discussió sobre el dejuni

¹⁴Els deixebles de Joan van anar a trobar Jesús i li preguntaren: —Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis, i els teus deixebles no dejunen? ¹⁵Jesús els contestà: —¿Poden estar tristos els convidats a noces mentre l’espòs és amb ells? Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres, i llavors sí que dejunaran. ¹⁶»Ningú no posa en un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: el pedaç estiraria la roba del vestit i es faria un esquinç més gros. ¹⁷Tampoc no posen vi nou en bots vells: els bots es rebentarien, el vi s’escamparia i els bots es farien malbé. El vi nou s’ha de posar en bots nous, i així es conserven bots i vi.

Guarició d’una dona amb hemorràgies. Una noia, retornada a la vida

¹⁸Mentre Jesús els parlava, es presentà un home important, es va prosternar davant d’ell i li digué: —La meva filla s’acaba de morir. Però vine a imposar-li la mà i viurà. ¹⁹Jesús s’aixecà i el seguí, acompanyat dels seus deixebles. ²⁰Hi havia una dona que patia d’hemorràgies des de feia dotze anys. Se li va acostar per darrere i li tocà la borla del mantell, ²¹perquè pensava: «Només que li pugui tocar el mantell, ja em curaré.» ²²Jesús es girà i, en veure-la, digué: —Coratge, filla, la teva fe t’ha salvat. I la dona quedà curada des d’aquell moment. ²³Quan Jesús va arribar a casa d’aquell home important i veié els flautistes i l’aldarull de la gent, ²⁴va dir: —Aparteu-vos: la noia no és morta, sinó que dorm. Però ells es burlaven de Jesús. ²⁵Quan la gent va ser fora, Jesús entrà, agafà la noia per la mà, i ella va aixecar-se. ²⁶I la notícia d’aquest fet s’escampà per tota aquella regió.

Guarició de dos cecs

²⁷Mentre Jesús se n’anava d’allà, dos cecs el seguien tot cridant: —Fill de David, tingues pietat de nosaltres! ²⁸Quan va arribar a casa, els cecs l’anaren a trobar. Jesús els preguntà: —¿Creieu que ho puc fer, això? Li responen: —Sí que ho creiem, Senyor. ²⁹Llavors els va tocar els ulls dient: —Que es faci segons la vostra fe. ³⁰I els ulls se’ls van obrir. Jesús els advertí severament: —Mireu que ningú no ho sàpiga. ³¹Però ells, així que van sortir, escamparen la seva fama per tota aquella regió.

Guarició d’un mut endimoniat

³²Quan ells se n’anaven, van portar a Jesús un mut endimoniat. ³³Tan bon punt Jesús va treure el dimoni, el mut es posà a parlar. La gent, meravellada, deia: —No s’havia vist mai res de semblant a Israel. ³⁴Però els fariseus deien: —Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.

Jesús es compadeix de les multituds

³⁵Jesús recorria totes les viles i pobles, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint malalties i xacres de tota mena. ³⁶En veure les multituds, se’n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor. ³⁷Llavors diu als seus deixebles: —La collita és abundant, però els segadors són pocs. ³⁸Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats.

Elecció dels Dotze

¹Jesús va cridar els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir malalties i xacres de tota mena. ²Els noms dels dotze apòstols són aquests: primer, Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà; ³Felip i Bartomeu; Tomàs i Mateu, el publicà; Jaume, fill d’Alfeu, i Tadeu; ⁴Simó el Zelós i Judes l’Iscariot, el qui el va trair.

Instruccions als Dotze

⁵Aquests dotze, Jesús els va enviar amb aquestes instruccions: —No us encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. ⁶Aneu més aviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel. ⁷Pel camí prediqueu dient: “El Regne del cel és a prop.” ⁸Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis. De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc. ⁹No us emporteu a la bossa cap moneda: ni d’or, ni de plata, ni de coure; ¹⁰no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni sandàlies, ni bastó. El qui treballa, bé es mereix que el mantinguin. ¹¹Quan entreu en una vila o en un poble, busqueu si hi ha algú digne de rebre-us i quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. ¹²Quan entreu a la casa, saludeu els qui hi habiten; ¹³si la casa n’és digna, que rebi la pau que li desitgeu, i si no n’és digna, que la pau torni a vosaltres. ¹⁴Si no us acullen ni escolten les vostres paraules, sortiu d’aquella casa i d’aquella població i espolseu-vos la pols dels peus. ¹⁵En veritat us dic que el dia del judici serà més suportable per al país de Sodoma i Gomorra que per a aquella població.

Persecucions dels enviats

¹⁶»Mireu, jo us envio com ovelles enmig de llops: sigueu astuts com les serps i innocents com els coloms. ¹⁷»Aneu alerta amb la gent: per causa meva us portaran als tribunals i us assotaran a les sinagogues, ¹⁸i us conduiran davant els governadors i els reis perquè doneu testimoni davant d’ells i davant els pagans. ¹⁹Quan us posin a les seves mans no us preocupeu del que haureu de dir ni de com parlareu: en aquell moment direu allò que us serà inspirat, ²⁰perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que l’Esperit del vostre Pare parlarà per mitjà vostre. ²¹»Un germà portarà a la mort el seu germà, i un pare, el seu fill; els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran. ²²Tothom us odiarà per causa del meu nom. Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà. ²³Quan us persegueixin en una població, fugiu cap a una altra. En veritat us dic que no acabareu de recórrer totes les poblacions d’Israel abans que vingui el Fill de l’home. ²⁴»El deixeble no és més que el seu mestre, ni el criat més que el seu amo. ²⁵El deixeble en té prou de ser com el seu mestre, i el criat, com el seu amo. Si al cap de casa l’han tractat de Beelzebul, molt més hi tractaran els altres de la casa.

Invitació a la confiança

²⁶»Per tant, no tingueu por de tots ells, perquè no hi ha res de secret que no s’hagi de revelar, ni res d’amagat que no s’hagi de saber. ²⁷Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d’orella, pregoneu-ho des dels terrats. ²⁸I no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l’ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l’ànima i el cos es consumeixin a l’infern. ²⁹¿No es venen dos ocells per una moneda? Doncs bé, ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. ³⁰I pel que fa a vosaltres, fins i tot els cabells, us té comptats. ³¹Per tant, no tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.

Reconèixer Jesucrist davant els homes

³²»A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel. ³³Però al qui em negui davant els homes, també jo el negaré davant el meu Pare del cel.

Jesús, motiu de divisió

³⁴»No us penseu que hagi vingut a portar la pau a la terra. No he vingut a portar la pau, sinó l’espasa. ³⁵He vingut a separar el fill del pare, la filla de la mare, la nora de la sogra. ³⁶Els enemics de cadascú seran la gent de casa seva.

Disposicions dels seguidors de Jesús

³⁷»Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. ³⁸Qui no pren la seva creu i em segueix, no és digne de mi. ³⁹Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l’haurà perduda per causa meva, la trobarà.

Acollir els enviats de Jesús

⁴⁰»Qui us acull a vosaltres, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat. ⁴¹Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos. ⁴²I tothom qui doni un got d’aigua fresca a un d’aquests petits només perquè és deixeble meu, en veritat us dic que no quedarà sense recompensa.

Activitat de Jesús

¹Quan Jesús hagué acabat de donar aquestes instruccions als seus dotze deixebles, se’n va anar a ensenyar i a predicar per aquelles poblacions.

Els enviats de Joan Baptista

²Joan, que era a la presó, va saber les obres que feia el Messies i envià els seus deixebles ³a preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?» ⁴Jesús els respongué: —Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: ⁵els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten , els morts ressusciten , els pobres reben l’anunci de la bona nova. ⁶I feliç aquell qui no em rebutjarà! ⁷Mentre ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds: —Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? ⁸Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits refinats s’estan als palaus dels reis! ⁹Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta. ¹⁰És aquell de qui diu l’Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. ¹¹En veritat us ho dic: entre els nascuts de dona no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell. ¹²Des de Joan Baptista fins ara, el Regne del cel sofreix violència, i gent violenta se’n vol apoderar. ¹³Tots els profetes i la Llei han profetitzat fins que ha arribat Joan. ¹⁴I ni que no ho volguéssiu creure, ell és Elies, el qui havia de venir. ¹⁵Qui tingui orelles, que escolti. ¹⁶»A qui compararé la gent d’aquesta generació? S’assemblen als nois que seuen a les places i criden als seus companys ¹⁷dient-los: “Toquem la flauta, i no balleu; cantem complantes, i no us planyeu!” ¹⁸Perquè ha vingut Joan, que no menja ni beu, i diuen: “Té el dimoni”; ¹⁹ha vingut el Fill de l’home, que menja i beu, i diuen: “Aquí teniu un golut i un bevedor, amic de publicans i pecadors.” Però les obres de la saviesa acrediten que és justa.

Les poblacions galilees que no s’han convertit

²⁰Aleshores Jesús començà a blasmar les poblacions on havia fet molts dels seus miracles, perquè no s’havien convertit: ²¹—Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó s’haguessin fet els miracles que s’han fet entre vosaltres, ja fa temps que, en senyal de penediment, s’haurien posat cendra i roba de sac i s’haurien convertit. ²²Per això us dic que el dia del judici serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres. ²³I tu, Cafarnaüm, ¿et penses que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs! Perquè si a Sodoma s’haguessin fet els miracles que s’han fet dins teu, encara avui existiria. ²⁴Per això et dic que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a tu.

Pregària de Jesús

²⁵En aquell temps, Jesús digué: —T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. ²⁶Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho. ²⁷»El meu Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar. ²⁸»Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. ²⁹Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que soc mansuet i humil de cor, i la vostra ànima trobarà repòs, ³⁰perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera.

Les espigues arrencades en dissabte

¹En aquell temps, Jesús anava per uns sembrats en dissabte. Els seus deixebles tenien gana i es posaren a arrencar espigues i a menjar-se-les. ²Quan els fariseus ho veieren, van dir a Jesús: —Mira, els teus deixebles fan allò que no és permès de fer en dissabte. ³Jesús els respongué: —¿No heu llegit què va fer David quan van tenir gana ell i els qui anaven amb ell: ⁴com va entrar al temple de Déu i va menjar els pans d’ofrena, que no tenien permès de menjar ni ell ni els qui l’acompanyaven, sinó únicament els sacerdots? ⁵¿I no heu llegit en la Llei que els sacerdots en el temple violen el repòs del dissabte i no en són culpables? ⁶Doncs jo us dic que aquí hi ha alguna cosa més gran que el temple. ⁷Si haguéssiu entès què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis , no hauríeu condemnat uns homes que no tenen culpa. ⁸Perquè el Fill de l’home és senyor del dissabte.

Un home curat en dissabte

⁹Després se n’anà d’allí i va entrar a la sinagoga. ¹⁰Hi havia un home que tenia la mà paralitzada. Ells preguntaren a Jesús, per poder-lo acusar: —¿És permès de curar en dissabte? ¹¹Ell els respongué: —¿Qui de vosaltres, si té una sola ovella i li cau en un clot en dissabte, no anirà a agafar-la i la’n traurà? ¹²I un home val molt més que una ovella! Per tant, és permès de fer el bé en dissabte. ¹³Llavors digué a aquell home: —Estén la mà. Ell la va estendre, i li quedà bona igual que l’altra. ¹⁴Els fariseus sortiren i prengueren l’acord de fer morir Jesús.

Jesús, el servent escollit

¹⁵Quan ell ho va saber, es retirà d’allí. El va seguir molta gent, i ell els va curar tots, ¹⁶però els manà severament que no el descobrissin. ¹⁷Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: ¹⁸Aquí teniu el meu servent, que jo he escollit, el meu estimat, en qui m’he complagut. Posaré damunt d’ell el meu Esperit perquè porti la justícia a les nacions. ¹⁹No disputarà ni alçarà la veu, no la farà sentir pels carrers. ²⁰No trencarà la canya esquerdada ni apagarà el ble que vacil·la fins que faci triomfar la justícia. ²¹I les nacions posaran l’esperança en el seu nom.

Jesús i Beelzebul

²²Llavors portaren a Jesús un endimoniat cec i mut. Ell el va curar, i el mut recobrà la paraula i la vista. ²³Tota la gent, estupefacta, deia: —¿No deu ser aquest el Fill de David? ²⁴Però els fariseus, quan ho sentiren, digueren: —Si aquest treu els dimonis, és pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis. ²⁵Jesús, que coneixia els seus pensaments, els digué: —Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna. I tota ciutat o casa que es divideix i lluita contra si mateixa, no durarà. ²⁶I si Satanàs treu fora Satanàs, vol dir que està dividit i lluita contra si mateix. Com podrà durar, doncs, el seu reialme? ²⁷I si jo trec els dimonis pel poder de Beelzebul, amb quin poder els treuen els vostres seguidors? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. ²⁸Ara bé, si jo trec els dimonis pel poder de l’Esperit de Déu, vol dir que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu. ²⁹»Com pot entrar algú a casa d’un que és fort i prendre-li els seus béns si abans no el lliga? Tan sols així li podrà saquejar la casa. ³⁰Qui no està amb mi, està contra mi. Qui amb mi no recull, escampa. ³¹»Per això us dic: els homes obtindran el perdó per tots els pecats i per totes les blasfèmies, però la blasfèmia contra l’Esperit no serà perdonada. ³²El qui parli contra el Fill de l’home serà perdonat, però el qui parli contra l’Esperit Sant no serà perdonat ni en aquest món ni en l’altre.

Coses bones i coses dolentes

³³»Si planteu un arbre bo, dona bon fruit, i si el planteu dolent, dona un fruit dolent, perquè l’arbre es coneix pel fruit. ³⁴Cria d’escurçons! Com podeu dir coses bones, vosaltres que sou dolents? Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca. ³⁵L’home bo treu coses bones del seu bon tresor, i l’home dolent, del seu tresor dolent, en treu de dolentes. ³⁶I jo us dic que, de tota paraula inútil que diguin els homes, en donaran compte el dia del judici: ³⁷per allò que hauràs dit et salvaràs, i per allò que hauràs dit et condemnaràs.

El senyal de Jonàs

³⁸Llavors alguns mestres de la Llei i fariseus digueren a Jesús: —Mestre, volem veure’t fer un senyal. ³⁹Ell els respongué: —La gent d’aquesta generació dolenta i adúltera demana un senyal, però no els en serà donat cap altre que el del profeta Jonàs. ⁴⁰Perquè així com Jonàs va estar tres dies i tres nits en el ventre del gran peix , també el Fill de l’home estarà tres dies i tres nits en el cor de la terra. ⁴¹El dia del judici, els habitants de Nínive s’aixecaran per condemnar la gent d’aquesta generació, perquè ells es van convertir quan Jonàs els predicà; i aquí hi ha alguna cosa més que Jonàs. ⁴²El dia del judici, la reina del país del sud s’alçarà per condemnar la gent d’aquesta generació, perquè ella va venir de l’altre cap de món per escoltar la saviesa de Salomó; i aquí hi ha alguna cosa més que Salomó.

Retorn de l’esperit maligne

⁴³»L’esperit maligne, quan surt d’un home, vaga pels llocs erms buscant repòs, però no en troba. ⁴⁴Aleshores es diu: “Me’n tornaré a casa meva, d’on he sortit.” Hi arriba i la troba desocupada, escombrada i endreçada. ⁴⁵Llavors se’n va a buscar altres set esperits pitjors que ell, entren en aquella casa i s’hi queden. Al final, l’estat d’aquell home és pitjor que al principi. Igualment passarà amb la gent d’aquesta generació dolenta.

La mare i els germans de Jesús

⁴⁶Mentre Jesús s’adreçava a la gent, la seva mare i els seus germans, que eren fora, volien parlar amb ell. ⁴⁷Algú li digué: —La teva mare i els teus germans són aquí fora, que volen parlar amb tu. ⁴⁸Ell li respongué: —¿Qui és la meva mare i qui són els meus germans? ⁴⁹Llavors, assenyalant amb la mà els seus deixebles, digué: —Aquests són la meva mare i els meus germans. ⁵⁰El qui fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare.

Paràbola del sembrador

¹Aquell dia, Jesús va sortir de la casa i es va asseure vora el llac. ²Es reuní tanta gent entorn d’ell, que va haver de pujar en una barca i s’hi assegué. La gent es quedà vora l’aigua. ³Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia: —Un sembrador va sortir a sembrar. ⁴Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. ⁵Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; ⁶però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. ⁷Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. ⁸Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres el seixanta, unes altres el trenta per u. ⁹»Qui tingui orelles, que escolti.

El perquè de les paràboles

¹⁰Els deixebles s’acostaren i li van preguntar: —Per què els parles en paràboles? ¹¹Ell els respongué: —A vosaltres, us és donat de conèixer els misteris del Regne del cel, però no a ells. ¹²Perquè al qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins allò que li queda. ¹³Per això els parlo en paràboles, perquè miren però no hi veuen, escolten però no hi senten ni comprenen. ¹⁴Així es compleix en ells aquella profecia d’Isaïes que diu: » Escoltareu, però no comprendreu; mirareu, però no hi veureu. ¹⁵S’ha fet insensible, el cor d’aquest poble, s’han tapat les orelles, han tancat els ulls, no fos cas que els seus ulls hi veiessin, les seves orelles hi sentissin, el seu cor comprengués i es convertissin. I jo els guariria! ¹⁶»Feliços, en canvi, els vostres ulls, perquè hi veuen, i les vostres orelles, perquè hi senten! ¹⁷En veritat us dic que molts profetes i justos van desitjar veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.

Explicació de la paràbola del sembrador

¹⁸»Per tant, escolteu ara, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador. ¹⁹A tot aquell qui escolta la paraula del Regne però no la comprèn, ve el Maligne i li pren la llavor sembrada en el seu cor. Aquest és el de la llavor sembrada arran del camí. ²⁰El de la llavor sembrada en un terreny rocós és el qui escolta la paraula i de seguida la rep amb alegria, ²¹però no té arrels dintre d’ell, és inconstant: tan bon punt la paraula li porta tribulacions o persecucions, sucumbeix tot seguit. ²²El de la llavor sembrada enmig dels cards és el qui escolta la paraula, però les preocupacions d’aquest món i la seducció de les riqueses arriben a ofegar-la; per això no dona fruit. ²³El de la llavor sembrada en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dona fruit, i arriba al cent, al seixanta o al trenta per u.

Paràbola del blat i el jull

²⁴Després els proposà aquesta altra paràbola: —Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; ²⁵però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se’n va anar. ²⁶Quan els brins van créixer i es va formar l’espiga, aparegué també el jull. ²⁷Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren: »—Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D’on ha sortit, doncs, el jull? ²⁸»Ell els respongué: »—Això ho ha fet un enemic. »Els mossos li diuen: »—¿Vols que anem a arrencar el jull? ²⁹»Ell els respon: »—No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat. ³⁰Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: “Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i entreu-lo al meu graner.”

Paràbola del gra de mostassa

³¹Els proposà encara una altra paràbola: —Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: ³²la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot venen els ocells del cel a fer niu a les seves branques .

Paràbola del llevat

³³Els digué una altra paràbola: —Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va amagar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.

El perquè de les paràboles

³⁴Tot això, Jesús ho digué a la gent en paràboles, i no els deia res sense paràboles. ³⁵Així es va complir allò que havia anunciat el profeta: Obriré els llavis per parlar en paràboles, proclamaré coses amagades des de la creació del món.

Explicació de la paràbola del blat i el jull

³⁶Llavors deixà la gent i se’n va anar a casa. Els deixebles se li acostaren i li digueren: —Explica’ns la paràbola del jull sembrat en el camp. ³⁷Ell els digué: —El qui sembra la bona llavor és el Fill de l’home. ³⁸El camp és el món. La bona llavor són els fills del Regne. El jull són els fills del Maligne. ³⁹L’enemic que ha sembrat el jull és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. ⁴⁰Així com arrenquen el jull i el cremen al foc, així passarà a la fi del món: ⁴¹el Fill de l’home enviarà els seus àngels a arrencar del seu Regne tots els qui fan caure en pecat i els qui obren el mal, ⁴²i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. ⁴³Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare. »Qui tingui orelles, que escolti.

Paràbola del tresor amagat

⁴⁴»Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l’home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.

Paràbola de la perla

⁴⁵»També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines: ⁴⁶quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra.

Paràbola de la xarxa

⁴⁷»També passa amb el Regne del cel com quan tiren una xarxa a l’aigua i la xarxa arreplega tota mena de peixos. ⁴⁸Un cop plena, la treuen a la riba, s’asseuen, i recullen en coves els peixos bons i llencen els dolents. ⁴⁹Igualment passarà a la fi del món: sortiran els àngels i destriaran els dolents dels justos, ⁵⁰i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

Coses noves i coses velles

⁵¹»¿Ho heu comprès, tot això? Li responen: —Sí. ⁵²Ell els diu: —Doncs bé, tot mestre de la Llei que s’ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles.

Jesús, rebutjat en el seu poble

⁵³Quan Jesús hagué acabat aquestes paràboles se’n va anar d’aquell lloc; ⁵⁴i quan arribà al seu poble, instruïa la gent a la sinagoga. Ells se n’estranyaven i deien: —D’on li venen, aquesta saviesa i aquests miracles? ⁵⁵Aquest, ¿no és el fill del fuster? La seva mare, ¿no es diu Maria? I els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? ⁵⁶I les seves germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? D’on li ve, tot això? ⁵⁷I el rebutjaven. Jesús els digué: —Un profeta només és menyspreat al seu poble i a casa seva. ⁵⁸I no va fer allí gaires miracles, perquè no tenien fe.

Mort de Joan Baptista

¹En aquell temps, el tetrarca Herodes va sentir parlar de l’anomenada de Jesús ²i digué als seus cortesans: —Aquest és Joan Baptista: ha ressuscitat d’entre els morts, i per això actua en ell el poder de fer miracles. ³En efecte, Herodes havia fet agafar Joan, l’havia encadenat i el tenia tancat a la presó, a causa d’Herodies, la dona del seu germà Filip. ⁴Joan li deia: —No t’és permès de conviure amb ella. ⁵Herodes el volia fer matar, però tenia por de la gent, que considerava Joan un profeta. ⁶El dia de l’aniversari d’Herodes, la filla d’Herodies va dansar davant els convidats, i va agradar tant a Herodes ⁷que aquest es comprometé amb jurament a donar-li el que demanés. ⁸Ella, instigada per la seva mare, digué: —Dona’m aquí mateix, en una safata, el cap de Joan Baptista. ⁹El rei es va posar trist, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats manà que l’hi donessin, ¹⁰i va fer decapitar Joan a la presó. ¹¹Van dur el cap en una safata, el donaren a la noia, i ella el va portar a la seva mare. ¹²Els deixebles de Joan anaren a endur-se’n el cos i li donaren sepultura. Després ho van fer saber a Jesús.

Primera multiplicació dels pans

¹³Quan Jesús va rebre la notícia, es retirà d’allí en una barca tot sol cap a un lloc despoblat. Però així que la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seves poblacions. ¹⁴Quan desembarcà, veié una gran gentada, se’n compadí i va curar els seus malalts. ¹⁵Arribat el capvespre, els deixebles s’acostaren a dir-li: —Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar. ¹⁶Però Jesús els respongué: —No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos. ¹⁷Ells li diuen: —Aquí només tenim cinc pans i dos peixos. ¹⁸Ell els digué: —Porteu-me’ls aquí. ¹⁹Llavors va manar que la gent s’assegués a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent. ²⁰Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles. ²¹Els qui havien menjat eren uns cinc mil homes, sense comptar dones ni criatures.

Jesús camina sobre l’aigua

²²Tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d’ell cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. ²³Després d’acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol. ²⁴Mentrestant, la barca ja s’havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. ²⁵A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua. ²⁶Quan els deixebles el veieren caminant sobre l’aigua, es van esglaiar i es digueren: —És un fantasma! I es posaren a cridar de por. ²⁷Però de seguida Jesús els digué: —Coratge! Soc jo. No tingueu por. ²⁸Pere li contestà: —Senyor, si ets tu, mana’m que vingui caminant sobre l’aigua. ²⁹Jesús li digué: —Vine. Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà cap a Jesús. ³⁰Però en veure que el vent era fort, es va espantar. Llavors començà d’enfonsar-se i cridà: —Senyor, salva’m! ³¹A l’instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li: —Home de poca fe! Per què has dubtat? ³²Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar. ³³Els qui eren a la barca es prosternaren davant d’ell i exclamaren: —Realment ets Fill de Déu!

Guarició de malalts a Genesaret

³⁴Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles van tocar terra a Genesaret. ³⁵La gent d’aquell indret el van reconèixer i escamparen la notícia per tota la regió. Li van portar tots els malalts ³⁶i li suplicaven que els deixés tocar ni que fos tan sols la borla del seu mantell. I tots els qui el van tocar quedaren curats.

La tradició dels antics

¹Uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem anaren a trobar Jesús i li van dir: ²—Com és que els teus deixebles violen la tradició dels antics i no es renten les mans ritualment a l’hora de menjar? ³Ell els respongué: —I com és que vosaltres violeu els manaments de Déu en nom de la vostra tradició? ⁴En efecte, Déu ha dit: Honra el pare i la mare. I també: Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort. ⁵Però vosaltres afirmeu: “El qui digui al pare o a la mare: ‘Consagro a Déu els béns amb què us hauria d’ajudar’, ⁶ja no té cap obligació d’honrar els seus pares.” Així, en nom de la vostra tradició, invalideu la paraula de Déu. ⁷Hipòcrites! Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres quan digué: ⁸» Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. ⁹El culte que em donen és buit, les doctrines que ensenyen són preceptes humans. ¹⁰Llavors cridà la gent i els digué: —Escolteu i compreneu-ho bé: ¹¹El que fa impur l’home no és allò que entra a la boca; és el que en surt, allò que el fa impur. ¹²Després els deixebles anaren a dir a Jesús: —¿Saps que els fariseus s’han escandalitzat d’això que has dit? ¹³Ell els respongué: —Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada. ¹⁴Deixeu-los estar: són cecs que guien cecs, i si un cec guia un altre cec, tots dos cauen al clot. ¹⁵Llavors Pere li digué: —Explica’ns aquest proverbi. ¹⁶Jesús respongué: —¿També vosaltres sou incapaços d’entendre-ho? ¹⁷¿No compreneu que tot allò que entra a la boca passa al ventre i és tret fora del cos? ¹⁸En canvi, allò que surt de la boca ve del cor, i això sí que fa impur l’home. ¹⁹Perquè del cor de l’home surten les intencions dolentes que el porten a assassinats, adulteris, relacions il·legítimes, robatoris, falsos testimonis, injúries. ²⁰Això és el que fa impur l’home, però menjar sense haver-se rentat les mans ritualment no el fa pas impur.

Guarició de la filla d’una cananea

²¹Jesús se’n va anar d’allí i es retirà a la regió de Tir i Sidó. ²²Una dona cananea, que era d’aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar: —Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi! La meva filla està endimoniada i sofreix molt. ²³Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven: —Fes-la marxar: no fa més que cridar darrere nostre. ²⁴Jesús els digué: —Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel. ²⁵Però la dona vingué a prosternar-se davant d’ell i li deia: —Senyor, ajuda’m! ²⁶Jesús contestà: —No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets. ²⁷Ella digué: —És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos. ²⁸Llavors Jesús li respongué: —Dona, és gran la teva fe. Que es faci tal com tu vols. I des d’aquell mateix moment es posà bona la seva filla.

Guarició de molts malalts

²⁹Jesús se’n va anar d’allí i arribà vora el llac de Galilea, pujà a la muntanya i s’assegué. ³⁰Llavors se li acostà molta gent que portava coixos, cecs, esguerrats, muts i molts altres malalts. Els van deixar als seus peus, i ell els va curar. ³¹La gent, en veure que els muts parlaven, que els esguerrats quedaven curats, els coixos caminaven i els cecs hi veien, se’n meravellava i glorificava el Déu d’Israel.

Segona multiplicació dels pans

³²Llavors Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: —Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d’aquí amb mi i no tenen res per a menjar. I no vull que se’n vagin dejuns, no fos cas que defallissin pel camí. ³³Els deixebles li diuen: —D’on traurem en despoblat el pa que cal per a alimentar tanta gent? ³⁴Jesús els pregunta: —Quants pans teniu? Ells li responen: —Set, i uns quants peixets. ³⁵Llavors Jesús va manar que la gent s’assegués a terra, ³⁶prengué els set pans i els peixos, digué l’acció de gràcies, els partí, en donava als deixebles, i els deixebles en donaven a la gent. ³⁷Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren set paneres. ³⁸Els qui havien menjat eren quatre mil homes, sense comptar dones ni criatures. ³⁹Després d’acomiadar la gent, Jesús va pujar a la barca i se n’anà al territori de Magadan.

Petició d’un senyal

¹Es presentaren els fariseus i els saduceus i, per posar-lo a prova, li demanaren que els fes veure un senyal del cel. ²Jesús els respongué: —Quan arriba el capvespre, dieu: “Cel rogenc, bon temps.” ³I de bon matí: “Cel roig i fosc, mal temps, avui.” ¿Vosaltres, doncs, sabeu interpretar l’aspecte del cel i no sou capaços d’interpretar els signes dels temps? ⁴La gent d’aquesta generació dolenta i adúltera demana un senyal, però no els serà donat cap altre senyal que el de Jonàs. Llavors Jesús els deixà i se’n va anar.

El llevat i els pans

⁵Quan els deixebles passaren a l’altra riba, van veure que s’havien oblidat de proveir-se de pans. ⁶Jesús els digué: —Estigueu alerta, guardeu-vos del llevat dels fariseus i dels saduceus. ⁷Ells pensaven: «Ho diu perquè no ens hem proveït de pans.» ⁸Jesús se n’adonà i els va dir: —Gent de poca fe! Per què esteu pensant que no teniu pans? ⁹¿Encara no ho enteneu? ¿No recordeu el fet dels cinc pans i dels cinc mil homes, i quantes cistelles vau recollir de les sobres? ¹⁰¿O el fet dels set pans i dels quatre mil homes, i quantes paneres vau recollir del que havia sobrat? ¹¹¿Encara no enteneu que no us he parlat de pans? Guardeu-vos del llevat dels fariseus i dels saduceus. ¹²Aleshores comprengueren que no els parlava de guardar-se del llevat del pa, sinó de la doctrina dels fariseus i dels saduceus.

Pujada de Jesús a Jerusalem (16,13-20,34)

Pere reconeix Jesús com a Messies

¹³Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, i preguntava als seus deixebles: —Qui diu la gent que és el Fill de l’home? ¹⁴Ells respongueren: —Uns diuen que és Joan Baptista; d’altres, Elies; d’altres, Jeremies o algun dels profetes. ¹⁵Ell els pregunta: —I vosaltres, qui dieu que soc? ¹⁶Simó Pere respongué: —Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu. ¹⁷Llavors Jesús li va dir: —Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat ni la carn ni la sang, sinó el meu Pare del cel. ¹⁸I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no la podran dominar. ¹⁹Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel. ²⁰Després va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies.

Jesús anuncia la seva mort i resurrecció

²¹Des d’aleshores Jesús començà a explicar als deixebles que calia que anés a Jerusalem i que patís molt de part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia. ²²Llavors Pere el prengué a part i es posà a renyar-lo: —Déu te’n guard, Senyor! A tu això no et passarà. ²³Però Jesús es girà i digué a Pere: —Ves-te’n d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes. ²⁴Aleshores Jesús digué als seus deixebles: —Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. ²⁵Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà. ²⁶Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què no donaria l’home a canvi de la seva vida? ²⁷Perquè el Fill de l’home ha de venir amb els seus àngels en la glòria del seu Pare, i llavors pagarà a cadascú segons les seves obres. ²⁸En veritat us dic que alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist el Fill de l’home venint en el seu Regne.

Transfiguració de Jesús

¹Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, i se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta. ²Allí es transfigurà davant d’ells: el seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. ³Llavors se’ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. ⁴Pere digué a Jesús: —Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. ⁵Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol: —Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo. ⁶Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front a terra, plens de gran temor. ⁷Jesús s’acostà, els tocà i els digué: —Aixequeu-vos, no tingueu por. ⁸Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol. ⁹Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre: —No digueu res a ningú d’aquesta visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts. ¹⁰Després els deixebles preguntaren a Jesús: —Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies? ¹¹Jesús els respongué: —És cert que Elies ha de venir a restablir-ho tot. ¹²Doncs bé, jo us asseguro que ja ha vingut i no l’han reconegut, sinó que han fet d’ell el que els ha semblat. Igualment el Fill de l’home ha de patir a les seves mans. ¹³Llavors els deixebles comprengueren que els havia parlat de Joan Baptista.

Guarició d’un noi endimoniat

¹⁴Així que van arribar on era la gent, un home es va acostar a Jesús, s’agenollà davant d’ell ¹⁵i li digué: —Senyor, tingues pietat del meu fill, que és epilèptic i pateix molt: sovint cau al foc o a l’aigua. ¹⁶L’he portat als teus deixebles, però no l’han pogut curar. ¹⁷Jesús digué: —Generació descreguda i esgarriada! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi aquí. ¹⁸Aleshores Jesús increpà el dimoni, que va sortir del noi, i el noi quedà curat des d’aquell mateix moment. ¹⁹Quan van ser sols, els deixebles anaren a trobar Jesús i li preguntaren: —Per què nosaltres no l’hem pogut treure? ²⁰Ell els respongué: —Per la vostra poca fe. En veritat us ho dic: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta muntanya: “Trasllada’t d’aquí cap allà”, i s’hi traslladaria. Res no us seria impossible. v 21 (21)

Jesús anuncia per segona vegada la seva mort i resurrecció

²²Es trobaven tots junts a Galilea, i Jesús digué als seus deixebles: —El Fill de l’home ha de ser entregat en mans dels homes, ²³i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà. I els deixebles es van entristir molt.

El tribut del temple

²⁴Després que ells van arribar a Cafarnaüm, els qui cobraven el tribut del temple anaren a trobar Pere i li preguntaren: —¿Que no té el costum de pagar el tribut, el vostre mestre? ²⁵Pere respongué: —És clar que sí. Un cop Pere va entrar a casa, Jesús s’avançà a preguntar-li: —Què et sembla, Simó? Els reis de la terra, ¿de qui cobren impostos i tributs: dels seus fills o dels estranys? ²⁶Pere li respon: —Dels estranys. Jesús li diu: —Per tant, els fills no hi estan obligats. ²⁷Però, per no escandalitzar ningú, ves al llac, tira l’ham, obre la boca del primer peix que agafis i hi trobaràs la moneda que ens cal per a pagar: dona’ls-la per mi i per tu.

El més important en el Regne del cel

¹En aquella ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús: —Qui és el més important en el Regne del cel? ²Jesús va cridar un infant, el posà enmig d’ells ³i digué: —En veritat us ho dic: si no canvieu i us feu com els infants, no entrareu pas al Regne del cel. ⁴Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel. ⁵I qui acull un infant com aquest en nom meu, a mi m’acull.

Fer caure en pecat

⁶»Però al qui fa caure en pecat un d’aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li pengessin al coll una mola de molí i l’enfonsessin al mig del mar. ⁷»Ai del món per causa dels escàndols! L’escàndol no es pot evitar, però ai d’aquell pel qual ve l’escàndol! ⁸Si la mà o el peu et fan caure en pecat, talla-te’ls i llença’ls. Val més que entris a la vida sense mà o sense peu, que no pas que siguis llançat amb totes dues mans o amb tots dos peus al foc etern. ⁹»I si l’ull et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l. Val més que entris a la vida amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls al foc de l’infern.

Paràbola de l’ovella perduda

¹⁰»Mireu de no menysprear cap d’aquests petits, perquè us asseguro que en el cel els seus àngels veuen constantment cara a cara el meu Pare celestial. ¹¹(11) ¹²Què us sembla? Si un home té cent ovelles i se li n’esgarria una, ¿no deixa les noranta-nou a la muntanya i va a buscar l’esgarriada? ¹³I si l’arriba a trobar, en veritat us dic que té més alegria per aquesta ovella que per les noranta-nou que no s’havien esgarriat. ¹⁴Igualment, el vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un de sol d’aquests petits.

El germà que fa una ofensa

¹⁵»Si el teu germà et fa una ofensa, ves a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el germà. ¹⁶Si no t’escolta, crida’n un o dos més, perquè tota qüestió ha de ser resolta per la paraula de dos o tres testimonis . ¹⁷Si tampoc no els escolta, digues-ho a la comunitat reunida. I si ni tan sols escolta la comunitat, considera’l un pagà i un publicà. ¹⁸En veritat us ho dic: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel. ¹⁹»Encara en veritat us ho dic: si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d’acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà; ²⁰perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc allí enmig d’ells.

Paràbola del servent sense compassió

²¹Aleshores Pere preguntà a Jesús: —Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades? ²²Jesús li respon: —No et dic set vegades, sinó setanta vegades set. ²³»Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. ²⁴Tot just havia començat, quan li’n van portar un que li devia deu mil talents. ²⁵Com que no tenia amb què pagar, el senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. ²⁶Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia: »—Tingues paciència amb mi i t’ho pagaré tot. ²⁷»Llavors, compadit d’ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute. ²⁸»Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L’agafà i l’escanyava dient: »—Paga’m el que em deus. ²⁹»El company se li va llançar als peus i li suplicava: »—Tingues paciència amb mi i ja t’ho pagaré. ³⁰»Però ell s’hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute. ³¹»Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. ³²El senyor va fer cridar aquell home i li digué: »—Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. ³³¿No t’havies de compadir del teu company, com jo m’havia compadit de tu? ³⁴»I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute. ³⁵»Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.

Casar-se i no casar-se

¹Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, se’n va anar de Galilea i arribà al territori de Judea, a l’altra banda del Jordà. ²El va seguir molta gent, i allí els curava. ³Aleshores se li van atansar uns fariseus i, per posar-lo a prova, li preguntaren: —¿És permès a un home de divorciar-se de la seva dona per qualsevol motiu? ⁴Jesús els va dir: —¿No heu llegit en l’Escriptura que el Creador, des del principi, els va fer home i dona ? ⁵I continuà: — Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. ⁶Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi. ⁷Ells li pregunten: —Doncs com és que Moisès va ordenar que, si el marit vol divorciar-se, doni a la seva muller un document de divorci ? ⁸Jesús els respon: —Moisès us va permetre de divorciar-vos de la muller per la vostra duresa de cor. Però al principi no era pas així. ⁹I jo us dic que el qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima, i es casa amb una altra, comet adulteri. ¹⁰Els deixebles li diuen: —Si la situació entre marit i muller és aquesta, val més no casar-se. ¹¹Ell els respongué: —No tothom comprèn aquest ensenyament, sinó tan sols aquells a qui és concedit. ¹²»N’hi ha que no es casen perquè són eunucs des de les entranyes de la mare; altres són eunucs perquè els homes els n’han fet; però n’hi ha que es fan eunucs a ells mateixos per causa del Regne del cel. Qui ho pugui comprendre, que ho comprengui.

Jesús i els infants

¹³Llavors alguns presentaren a Jesús uns infants perquè els imposés les mans i pregués per ells, però els deixebles els renyaven. ¹⁴Jesús digué: —Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells. ¹⁵I, després d’imposar-los les mans, se’n va anar d’allí.

El jove ric

¹⁶Un jove anà a trobar Jesús i va preguntar-li: —Mestre, quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna? ¹⁷Jesús li digué: —Per què em preguntes sobre el que és bo? Un de sol és bo. Si vols entrar a la vida, guarda els manaments. ¹⁸Ell li preguntà: —Quins? Jesús respongué: — No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, ¹⁹honra el pare i la mare , i estima els altres com a tu mateix. ²⁰El jove li va dir: —Tot això ja ho he complert. Què em falta encara? ²¹Jesús li respongué: —Si vols ser perfecte, ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. ²²Quan aquell jove va sentir aquestes paraules, se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns. ²³Llavors Jesús digué als seus deixebles: —En veritat us dic que un ric difícilment entrarà al Regne del cel. ²⁴Més encara: és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu. ²⁵Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt desconcertats, i deien: —Si és així, qui pot salvar-se? ²⁶Jesús se’ls mirà i els digué: —Als homes els és impossible, però Déu ho pot tot. ²⁷Llavors Pere li va dir: —Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit. Què rebrem, doncs? ²⁸Jesús els digué: —En veritat us ho dic: quan neixi el món nou i el Fill de l’home s’assegui en el seu tron gloriós, també vosaltres, els qui m’heu seguit, us asseureu en dotze trons per jutjar les dotze tribus d’Israel. ²⁹I tothom qui pel meu nom hagi deixat cases, germans, germanes, pare, mare, fills o camps, en rebrà cent vegades més i posseirà la vida eterna.

Paràbola dels treballadors de la vinya

³⁰»Molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers.

¹»Perquè amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. ²Després de fer tractes amb ells per un jornal d’un denari, els envià a la seva propietat. ³Va tornar a sortir cap a mig matí, en veié d’altres que s’estaven a la plaça sense feina ⁴i els digué: »—Aneu també vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just. ⁵»Ells hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va fer el mateix. ⁶Encara va sortir cap al final de la tarda, en va trobar d’altres i els digué: »—Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res? ⁷»Ells li responen: »—És que ningú no ens ha llogat. »Els diu: »—Aneu també vosaltres a la meva vinya. ⁸»Quan va arribar el vespre, l’amo de la vinya va dir a l’encarregat: »—Crida els treballadors i paga’ls el jornal. Comença pels qui han arribat darrers i acaba pels primers. ⁹»Vingueren, doncs, els qui havien començat a treballar al final de la tarda i van cobrar un denari cada un. ¹⁰Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un denari. ¹¹Mentre cobraven, murmuraven contra el propietari ¹²i deien: »—Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes de la jornada i la calor. ¹³»L’amo va respondre a un d’aquests: »—Company, jo no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? ¹⁴Doncs pren el que és teu i ves-te’n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu. ¹⁵¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que veus amb mals ulls que jo sigui generós? ¹⁶»Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.

Jesús anuncia per tercera vegada la seva mort i resurrecció

¹⁷Mentre Jesús pujava a Jerusalem va prendre a part els dotze deixebles i pel camí els digué: ¹⁸—Ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l’home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la Llei, el condemnaran a mort ¹⁹i el posaran en mans dels pagans perquè l’escarneixin, l’assotin i el crucifiquin; però el tercer dia ressuscitarà.

Petició de la mare dels fills de Zebedeu

²⁰Llavors la mare dels fills de Zebedeu va anar amb els seus fills a trobar Jesús i es prosternà per fer-li una petició. ²¹Jesús li preguntà: —Què vols? Ella li respongué: —Mana que aquests dos fills meus seguin en el teu Regne l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra. ²²Jesús contestà: —No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo he de beure? Ells li responen: —Sí que podem. ²³Jesús els diu: —Prou que beureu la meva copa, però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no soc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui el meu Pare ho ha preparat. ²⁴Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra els dos germans. ²⁵Jesús els cridà i els digué: —Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. ²⁶Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, ²⁷i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; ²⁸com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per tothom.

Guarició de dos cecs a Jericó

²⁹Mentre sortien de Jericó, molta gent seguia Jesús. ³⁰Dos cecs que seien a la vora del camí van sentir dir que passava Jesús, i començaren a cridar: —Senyor, Fill de David, tingues pietat de nosaltres! ³¹La gent els renyava perquè callessin, però ells cridaven encara més fort: —Senyor, Fill de David, tingues pietat de nosaltres! ³²Jesús s’aturà, els cridà i digué: —Què voleu que faci per vosaltres? ³³Ells li responen: —Senyor, que se’ns obrin els ulls. ³⁴Jesús se’n compadí, els va tocar els ulls, i a l’instant hi veieren i el van seguir.

Ministeri de Jesús a Jerusalem. Passió, mort i resurrecció (21-28)

Entrada de Jesús a Jerusalem

¹Quan es van acostar a Jerusalem i arribaren a Betfagé, a la muntanya de les Oliveres, Jesús va enviar dos deixebles ²amb aquest encàrrec: —Aneu al poble que teniu al davant i tot seguit trobareu una somera fermada, amb un pollí al seu costat. Deslligueu-la i porteu-me’ls. ³I si algú us preguntava res, responeu-li: “El Senyor els ha de menester, però de seguida els tornarà.” ⁴Això va succeir perquè es complís allò que havia anunciat el profeta: ⁵Digueu a la ciutat de Sió: Mira el teu rei que ve cap a tu; arriba humilment, muntat en una somera i en un pollí, fill d’un animal de càrrega. ⁶Els deixebles hi anaren i feren el que Jesús els havia manat: ⁷portaren la somera i el pollí, van posar els mantells al seu damunt, i ell hi va muntar. ⁸Molta gent va començar a estendre els seus mantells pel camí; d’altres tallaven branques dels arbres i les escampaven per terra. ⁹La gent que anava davant d’ell i els qui seguien darrere cridaven: — Hosanna al Fill de David! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna a dalt del cel! ¹⁰Quan hagué entrat a Jerusalem, tota la ciutat es va contorbar, i preguntaven: —Qui és aquest? ¹¹La multitud responia: —Aquest és el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea.

Purificació del temple

¹²Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i en va expulsar els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, ¹³i els deia: —Diu l’Escriptura: El meu temple serà anomenat “casa d’oració” , però vosaltres en feu una cova de lladres. ¹⁴Després, mentre era dins el recinte del temple, se li acostaren cecs i coixos, i ell els va curar. ¹⁵Quan els grans sacerdots i els mestres de la Llei veieren els prodigis que feia i els infants que cridaven en el temple: «Hosanna al Fill de David», es van indignar ¹⁶i li digueren: —¿No sents què diuen, aquests? Jesús els contestà: —Sí. I vosaltres, ¿no heu llegit mai en l’Escriptura: Amb la paraula dels infants i dels nadons t’has fet cantar una lloança ? ¹⁷Llavors Jesús els deixà, sortí de la ciutat i anà a Betània, on va passar la nit.

Jesús maleeix una figuera, i la figuera s’asseca

¹⁸De bon matí, tornant a la ciutat, Jesús va tenir gana. ¹⁹Veié vora el camí una figuera i s’hi va acostar, però no va trobar-hi res més que fulles. Llavors digué a la figuera: —Que mai més no surti fruit de tu! I a l’instant la figuera es va assecar. ²⁰En veure-ho, els deixebles, estupefactes, li preguntaren: —Com és que la figuera s’ha assecat en un instant? ²¹Jesús els respongué: —En veritat us ho dic: si teniu fe i no dubteu, no solament fareu això que jo he fet a la figuera, sinó que fins si dieu a aquesta muntanya: “Alça’t i tira’t al mar”, es realitzarà. ²²Tot allò que demanareu en la pregària amb fe, ho rebreu.

L’autoritat de Jesús

²³Un cop hagué entrat al recinte del temple, mentre ensenyava, se li van acostar els grans sacerdots i els notables del poble i li preguntaren: —Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l’ha donada, aquesta autoritat? ²⁴Jesús els replicà: —Jo també us faré una pregunta. Si me la contesteu, també jo us diré amb quina autoritat faig tot això. ²⁵El baptisme de Joan, d’on venia: de Déu o dels homes? Ells van pensar: «Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: “Doncs per què no el vau creure?” ²⁶Però si diem que venia dels homes, ja podem tenir por de la gent, perquè tothom està convençut que Joan era un profeta.» ²⁷Per això respongueren a Jesús: —No ho sabem. Llavors els digué: —Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això.

Paràbola dels dos fills

²⁸»Què us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar a trobar el primer i li va dir: »—Fill, ves avui a treballar a la vinya. ²⁹»Ell li va respondre: »—No hi vull anar. »Però després se’n penedí i va anar-hi. ³⁰Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre: »—De seguida, senyor. »Però no hi va anar. ³¹»Quin d’aquests dos va fer la voluntat del pare? Li responen: —El primer. Jesús els diu: —En veritat us dic que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu. ³²Perquè vingué Joan per encaminar-vos a fer el que és just, i no el vau creure; en canvi, els publicans i les prostitutes sí que el van creure. Però vosaltres, ni després de veure això, no us heu penedit ni l’heu cregut.

Paràbola dels vinyaters homicides

³³»Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d’una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia . Després la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny. ³⁴Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre’n els fruits que li corresponien; ³⁵però els vinyaters van agafar els servents, i a l’un el van apallissar, a l’altre el van matar, i a l’altre van apedregar-lo. ³⁶Novament els envià altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar igual. ³⁷Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: “Al meu fill, el respectaran.” ³⁸Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat.” ³⁹L’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. ⁴⁰»Quan vingui l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters? ⁴¹Li responen: —Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps. ⁴²Jesús els diu: —¿No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen ? ⁴³»Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar. ⁴⁴Tothom qui caigui sobre aquella pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques. ⁴⁵En sentir les seves paràboles, els grans sacerdots i els fariseus van comprendre que es referia a ells, ⁴⁶i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent, que el considerava un profeta.

Paràbola del banquet de noces

¹Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué: ²—Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava les noces del seu fill. ³Va enviar els seus servents a cridar els convidats, però ells no s’hi volgueren presentar. ⁴Llavors envià uns altres servents a dir-los: »—Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l’aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces! ⁵»Però ells no en feren cas i se’n van anar, l’un al seu camp, l’altre al seu negoci; ⁶i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. ⁷El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. ⁸Llavors va dir als seus servents: »—El banquet de noces és a punt, però els convidats no n’eren dignes; ⁹aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu. ¹⁰»Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; i la sala del banquet s’omplí de convidats. ¹¹»Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s’adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, ¹²i li digué: »—Amic, com és que has entrat aquí sense vestit de noces? »Però ell va callar. ¹³Llavors el rei digué als qui servien: »—Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. ¹⁴»Perquè molts són cridats, però pocs són escollits.

El tribut al Cèsar

¹⁵Aleshores els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. ¹⁶I van enviar els seus deixebles i els partidaris d’Herodes a dir-li: —Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes realment el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones. ¹⁷Digues-nos què et sembla: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar? ¹⁸Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué: —Per què em poseu a prova, hipòcrites? ¹⁹Ensenyeu-me la moneda del tribut. Ells li portaren un denari. ²⁰Jesús els preguntà: —De qui són aquesta imatge i aquesta inscripció? ²¹Li responen: —Del Cèsar. Llavors els diu: —Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu. ²²En sentir aquesta resposta quedaren sorpresos i, deixant-lo, se’n van anar.

Els saduceus i la resurrecció

²³Aquell dia, uns saduceus l’anaren a trobar. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat: ²⁴—Mestre, Moisès va dir: Si un home mor sense fills, el seu germà s’ha de casar amb la viuda per donar descendència al germà difunt. ²⁵Doncs bé, hi havia entre nosaltres set germans. El primer es va casar i va morir, i com que no tenia descendència, el seu germà es va casar amb la viuda. ²⁶El mateix va passar amb el segon, amb el tercer, i així fins al setè. ²⁷Després de tots va morir la dona. ²⁸Així, doncs, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots ells s’hi havien casat? ²⁹Jesús els respongué: —Aneu equivocats, perquè no coneixeu les Escriptures ni el poder de Déu. ³⁰Quan arribi la resurrecció, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els àngels del cel. ³¹»I pel que fa a la resurrecció dels morts, ¿no heu llegit el que Déu us va dir: ³²Jo soc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob ? Ell no és Déu de morts, sinó de vius. ³³La gent, que ho va sentir, estava admirada de la seva doctrina.

El primer manament

³⁴Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, ³⁵i un d’ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta: ³⁶—Mestre, quin és el manament més gran de la Llei? ³⁷Jesús li digué: — Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. ³⁸Aquest manament és el més gran i el primer. ³⁹El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. ⁴⁰Tots els manaments de la Llei i dels Profetes depenen d’aquests dos.

El Messies, fill de David

⁴¹Mentre els fariseus estaven reunits, Jesús els va fer aquesta pregunta: ⁴²—Què en penseu, del Messies: de qui ha de ser fill? Li responen: —De David. ⁴³Ell els diu: —¿Com és, doncs, que David, mogut per l’Esperit, l’anomena “Senyor” quan diu: ⁴⁴» El Senyor digué al meu Senyor: Seu a la meva dreta, mentre poso els enemics sota els teus peus ? ⁴⁵»Per tant, si David l’anomena Senyor, com pot ser fill seu? ⁴⁶Ningú no va ser capaç de respondre-li res, ni es van atrevir des d’aquell dia a fer-li cap més pregunta.

Acusacions contra els mestres de la Llei i els fariseus

¹Aleshores Jesús s’adreçà a la gent i als seus deixebles ²i digué: —Els mestres de la Llei i els fariseus s’han assegut a la càtedra de Moisès. ³Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. ⁴Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. ⁵En tot actuen per fer-se veure de la gent: s’eixamplen les filactèries i s’allarguen les borles del mantell; ⁶els agrada d’ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, ⁷i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de “rabí”, o sigui “mestre”. ⁸»Però vosaltres no us feu dir “rabí”, perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ⁹ni doneu a ningú el nom de “pare” aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; ¹⁰ni us feu dir “guies”, perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. ¹¹El més important d’entre vosaltres, que es faci el vostre servidor. ¹²El qui s’enalteixi serà humiliat, però el qui s’humiliï serà enaltit. ¹³»Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que tanqueu a la gent l’entrada del Regne del cel! Vosaltres no hi entreu ni permeteu que hi entrin els qui voldrien entrar-hi. ¹⁴(14) ¹⁵»Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que recorreu mar i terra per guanyar un sol prosèlit i, quan el teniu, el feu mereixedor de l’infern el doble que vosaltres! ¹⁶»Ai de vosaltres, guies cecs, que dieu: “Si algú fa una prometença jurant pel santuari, no està obligat a res; però si la fa jurant per l’or del santuari, queda obligat”! ¹⁷Estúpids i cecs! Què és més important: l’or que hi ha al santuari o el santuari que fa sagrat l’or? ¹⁸I dieu encara: “Si algú fa una prometença jurant per l’altar, no està obligat a res, però si la fa jurant per l’ofrena que hi ha damunt l’altar, queda obligat.” ¹⁹Cecs! Què és més important: l’ofrena de damunt l’altar o l’altar que fa sagrada l’ofrena? ²⁰Per tant, qui fa una prometença per l’altar, jura per l’altar i per tot el que hi és ofert, ²¹i qui fa una prometença pel santuari, jura pel santuari i per aquell qui hi resideix, ²²i qui fa una prometença pel cel, jura pel tron de Déu i per aquell qui hi seu. ²³»Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el delme de la menta, del fonoll i del comí, però heu abandonat les coses essencials de la Llei: la justícia, l’amor i la fidelitat! Calia complir això sense deixar allò altre. ²⁴Guies cecs, que coleu un mosquit i us empasseu un camell. ²⁵»Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que purifiqueu per fora copes i plats mentre per dins els teniu plens de rapacitat i cobdícia! ²⁶Fariseu cec, purifica primer l’interior de la copa, i així també l’exterior serà pur. ²⁷»Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats: de fora semblen bonics, però per dintre són plens d’ossos de morts i de tota mena d’impuresa! ²⁸Igualment vosaltres, de fora sembleu justos, però per dintre sou plens d’hipocresia i de maldat. ²⁹»Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que edifiqueu sepulcres als profetes i decoreu els monuments funeraris dels justos, ³⁰i dieu: “Si haguéssim viscut en temps dels nostres pares, no hauríem vessat amb ells la sang dels profetes”! ³¹Dient això doneu testimoni contra vosaltres mateixos que sou els fills dels qui van assassinar-los. ³²Doncs bé, acabeu d’omplir la mesura dels vostres pares! ³³Serps, cria d’escurçons! Com podeu escapar-vos de ser condemnats a l’infern? ³⁴»És per això que jo us envio profetes, savis i mestres: a uns els matareu i crucificareu, a d’altres els assotareu a les vostres sinagogues i els perseguireu de ciutat en ciutat. ³⁵Per això caurà damunt vostre la sang de tots els justos vessada arreu de la terra, des de la sang del just Abel fins a la de Zacaries, fill de Baraquies, que vau assassinar entre el santuari i l’altar. ³⁶En veritat us dic que tot això caurà sobre aquesta generació.

Lamentació sobre Jerusalem

³⁷»Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, però no ho heu volgut. ³⁸Doncs bé, la vostra casa és abandonada i queda deserta. ³⁹Us dic que des d’ara no em veureu més fins que direu: Beneït el qui ve en nom del Senyor!

Jesús anuncia la destrucció del temple

¹Jesús va sortir del temple. Quan se n’anava, els deixebles se li acostaren i li van fer notar les seves construccions. ²Ell els digué: —Veieu tot això? En veritat us dic que aquí no quedarà pedra sobre pedra: tot serà destruït.

Començament de les calamitats

³Mentre estava assegut a la muntanya de les Oliveres, els deixebles li demanaren a part: —Digues-nos quan passarà això i quin serà el senyal de la teva vinguda i de la fi del món. ⁴Jesús els va respondre: —Estigueu alerta, que ningú no us enganyi. ⁵Perquè en vindran molts que es valdran del meu nom i diran: “Jo soc el Messies”, i enganyaran molta gent. ⁶Sentireu parlar de guerres i de rumors de guerres. Mireu de no alarmar-vos; cal que això succeeixi, però encara no serà la fi. ⁷Un poble s’alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà fam i terratrèmols pertot arreu. ⁸Tot això serà només l’inici dels dolors d’infantament. ⁹»Us faran passar tribulacions i us mataran. Tots els pobles us odiaran per causa del meu nom. ¹⁰Llavors molts sucumbiran, es denunciaran els uns als altres i s’odiaran entre ells. ¹¹Sortiran molts falsos profetes i enganyaran molta gent. ¹²I el mal augmentarà tant, que es refredarà l’amor de la majoria. ¹³Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà. ¹⁴Aquesta bona nova del Regne serà anunciada per tota la terra, perquè tots els pobles en rebin un testimoni. I aleshores vindrà la fi.

La gran tribulació

¹⁵»Així, doncs, quan veureu instal·lada al lloc sant “l’abominació devastadora” de què parla el profeta Daniel —qui ho llegeixi, que ho comprengui!—, ¹⁶llavors els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes; ¹⁷el qui sigui al terrat, que no baixi a endur-se res de casa seva, ¹⁸i el qui sigui al camp, que no torni enrere a recollir el mantell. ¹⁹Ai de les qui esperin un fill o el criïn aquells dies! ²⁰Pregueu que no hàgiu de fugir a l’hivern o en dissabte. ²¹Perquè aleshores hi haurà una gran tribulació, com no n’hi ha haguda cap des de la creació del món fins ara ni tornarà a haver-n’hi cap més. ²²I si Déu no hagués decidit d’escurçar aquells dies, no se salvaria ningú; però, per amor als elegits, els escurçarà. ²³»En aquell moment, si algú us deia: “El Messies és aquí” o “És allà”, no us ho cregueu. ²⁴Perquè sorgiran falsos messies i falsos profetes, que faran grans senyals i prodigis per enganyar, si fos possible, també els elegits. ²⁵Us ho he dit per endavant. ²⁶Per tant, si us deien: “És al desert”, no hi aneu; i si us deien: “És en un lloc amagat”, no us ho cregueu. ²⁷Perquè, igual com el llampec surt de llevant i es veu fins a ponent, així serà la vinguda del Fill de l’home. ²⁸On hi ha carronya, s’hi apleguen els voltors.

La vinguda del Fill de l’home

²⁹»Tot seguit, després de la tribulació d’aquells dies, el sol s’enfosquirà i la lluna ja no farà claror; les estrelles cauran del cel i els estols celestials trontollaran . ³⁰»Aleshores apareixerà en el cel el senyal del Fill de l’home: tots els pobles de la terra faran grans planys quan vegin el Fill de l’home venint sobre els núvols del cel amb gran poder i majestat. ³¹Ell enviarà els seus àngels que, al so d’una trompeta potent, reuniran els seus elegits des dels quatre vents, d’un extrem a l’altre del cel.

La lliçó de la figuera

³²»Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l’estiu és a prop; ³³igualment, quan veureu tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes. ³⁴En veritat us dic que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. ³⁵El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.

El dia i l’hora

³⁶»D’aquell dia i d’aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare. ³⁷»Tal com van ser els dies de Noè, així serà la vinguda del Fill de l’home. ³⁸Els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l’arca; ³⁹i no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se’ls endugué tots. Així serà igualment la vinguda del Fill de l’home. ⁴⁰Llavors hi haurà dos homes al camp: l’un serà pres i l’altre deixat; ⁴¹i dues dones que moldran a la mola: l’una serà presa i l’altra deixada. ⁴²Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. ⁴³Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa. ⁴⁴Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.

El servent fidel i l’infidel

⁴⁵»¿Qui és el servent fidel i assenyat a qui l’amo ha confiat la gent de casa seva perquè els doni l’aliment al temps degut? ⁴⁶Feliç aquell servent que el seu senyor, quan arriba, troba que ho fa així. ⁴⁷En veritat us dic que li confiarà tots els seus béns. ⁴⁸Però si aquell servent era dolent i es deia: “El meu senyor tarda”, ⁴⁹i començava a pegar als seus companys, i menjava i bevia amb els embriacs, ⁵⁰vindrà el seu senyor el dia que menys s’ho espera i a l’hora que ell no sap; ⁵¹el castigarà i li farà compartir la sort dels hipòcrites. Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

Paràbola de les deu verges

¹»Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l’espòs. ²N’hi havia cinc que eren insensates i cinc que eren assenyades. ³Les insensates van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. ⁴En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes. ⁵»Com que l’espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. ⁶A mitjanit es va sentir un clam: »—L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l! ⁷»Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes. ⁸Les noies insensates van dir a les assenyades: »—Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s’apaguen. ⁹»Les assenyades respongueren: »—Potser no n’hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu. ¹⁰»Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l’espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces. I la porta quedà tancada. ¹¹»Finalment arribaren també les altres noies i deien: »—Senyor, Senyor, obre’ns! ¹²»Però ell va respondre: »—En veritat us dic que no us conec. ¹³»Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.

Paràbola dels talents

¹⁴»De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. ¹⁵A un li donà cinc talents; a l’altre, dos, i a l’altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se’n va anar. »Immediatament, ¹⁶el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. ¹⁷Igualment, el qui n’havia rebut dos en va guanyar dos més. ¹⁸Però el qui n’havia rebut un se’n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu senyor. ¹⁹»Al cap de molt de temps arriba el senyor d’aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. ²⁰Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient: »—Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n’he guanyat cinc més. ²¹»L’amo li va dir: »—Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més. Entra al goig del teu senyor. ²²»Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué: »—Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n’he guanyat dos més. ²³»L’amo li va dir: »—Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més. Entra al goig del teu senyor. ²⁴»Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué: »—Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. ²⁵Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu. ²⁶»Però el senyor li va respondre: »—Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. ²⁷Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. ²⁸Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. ²⁹Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. ³⁰I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

El judici final

³¹»Quan el Fill de l’home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà en el seu tron gloriós. ³²Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor destria les ovelles i les cabres, ³³i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. ³⁴Aleshores el rei dirà als de la seva dreta: »—Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. ³⁵Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; ³⁶anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m. ³⁷»Llavors els justos li respondran: »—Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ³⁸¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ³⁹¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure’t? ⁴⁰»El rei els respondrà: »—En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi. ⁴¹»Després dirà als de la seva esquerra: »—Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. ⁴²Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; ⁴³era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar. ⁴⁴»Llavors ells li respondran: »—Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir? ⁴⁵»Ell els contestarà: »—En veritat us ho dic: tot allò que deixàveu de fer a un d’aquests més petits, m’ho negàveu a mi. ⁴⁶»I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.

Complot contra Jesús

¹Quan Jesús hagué acabat tots aquests ensenyaments, va dir als seus deixebles: ²—D’aquí a dos dies, tal com sabeu, és la festa de Pasqua, i el Fill de l’home serà entregat perquè el crucifiquin. ³Aleshores els grans sacerdots i els notables del poble es van reunir al palau del gran sacerdot, anomenat Caifàs, ⁴i prengueren l’acord d’apoderar-se de Jesús amb engany i matar-lo. ⁵Deien: —No ho fem durant la festa, que no hi hagi un avalot entre el poble.

Unció de Jesús a Betània

⁶Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. ⁷Mentre era a taula, se li va acostar una dona que duia una ampolleta d’alabastre plena d’un perfum molt valuós i el buidà sobre el cap de Jesús. ⁸Els deixebles, en veure-ho, deien indignats: —De què serveix llençar-lo així? ⁹S’hauria pogut vendre a bon preu i donar els diners als pobres. ¹⁰Jesús se n’adonà i els digué: —Per què molesteu aquesta dona? Ha fet amb mi una bona acció. ¹¹De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres; en canvi, a mi, no sempre em tindreu. ¹²Aquesta dona, abocant sobre el meu cos aquest perfum, ha preparat la meva sepultura. ¹³En veritat us dic que, quan aquest evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i explicaran això que ha fet.

Judes s’ofereix per trair Jesús

¹⁴Llavors un dels Dotze, l’anomenat Judes Iscariot, se n’anà a trobar els grans sacerdots ¹⁵i els digué: —Què esteu disposats a donar-me si us entrego Jesús? Ells li van oferir trenta monedes de plata. ¹⁶I des d’aleshores Judes buscava una ocasió per entregar-lo.

Preparatius del sopar pasqual

¹⁷El primer dia dels Àzims, els deixebles anaren a dir a Jesús: —On vols que et fem els preparatius per a menjar el sopar pasqual? ¹⁸Ell respongué: —Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li: “El Mestre diu: La meva hora és a prop. Faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva.” ¹⁹Els deixebles van complir el que Jesús els havia ordenat i prepararen el sopar pasqual.

Anunci de la traïció de Judes (; -23; )

²⁰Arribat el capvespre, Jesús es posà a taula amb els Dotze. ²¹Mentre sopaven, digué: —En veritat us ho dic: un de vosaltres em trairà. ²²Molt entristits, li anaven preguntant, l’un rere l’altre: —¿No soc pas jo, Senyor? ²³Jesús respongué: —Un que suca amb mi al mateix plat és el qui em trairà. ²⁴El Fill de l’home se’n va, tal com l’Escriptura ha dit d’ell, però ai de l’home que el traeix! A aquest home, més li valdria no haver nascut. ²⁵Judes, el qui el traïa, li preguntà: —¿No soc pas jo, rabí? Ell li respongué: —Tu ho has dit.

L’últim sopar

²⁶Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, tot donant-lo als deixebles, digué: —Preneu, mengeu-ne: això és el meu cos. ²⁷Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies i els la donà tot dient: —Beveu-ne tots, ²⁸que això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom en perdó dels pecats. ²⁹Us asseguro que des d’ara ja no beuré d’aquest fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou amb vosaltres en el Regne del meu Pare. ³⁰I després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.

Anunci de les negacions de Pere

³¹Llavors Jesús els digué: —Aquesta nit, per causa meva, tots vosaltres fallareu, perquè diu l’Escriptura: Colpiré el pastor, i es dispersaran les ovelles del ramat. ³²Però quan hauré ressuscitat aniré davant vostre a Galilea. ³³Pere li va contestar: —Ni que, per causa teva, tots fallin, jo no fallaré pas. ³⁴Jesús li digué: —En veritat t’ho dic: aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades. ³⁵Llavors Pere li diu: —Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré. I tots els altres deixebles digueren el mateix.

Pregària de Jesús a Getsemaní

³⁶Llavors Jesús va arribar amb els deixebles en un terreny anomenat Getsemaní, i els digué: —Seieu aquí mentre vaig allà a pregar. ³⁷Va prendre amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, i començà a sentir tristor i angoixa. ³⁸Llavors els digué: —Sento a l’ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi. ³⁹S’avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava dient: —Pare meu, si és possible, que aquesta copa s’allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols. ⁴⁰Després va cap als deixebles i els troba dormint. Diu a Pere: —Així, doncs, ¿no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? ⁴¹Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble. ⁴²Se n’anà per segona vegada i va pregar dient: —Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat. ⁴³Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. ⁴⁴Els deixà i se’n tornà a pregar per tercera vegada, dient les mateixes paraules. ⁴⁵Llavors va cap als deixebles i els diu: —Dormiu ara i reposeu! S’acosta l’hora, i el Fill de l’home serà entregat en mans dels pecadors. ⁴⁶Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí.

Jesús és detingut

⁴⁷Encara Jesús parlava quan va arribar Judes, un dels Dotze. L’acompanyava molta gent amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. ⁴⁸El qui el traïa els havia donat aquest senyal: —És el qui jo besaré: deteniu-lo. ⁴⁹A l’instant es va acostar a Jesús i li digué: —Salve, rabí! I el besà. ⁵⁰Jesús li digué: —Company, estigues pel que has de fer. Llavors s’abraonaren sobre Jesús i el detingueren. ⁵¹Però un dels qui anaven amb ell posà la mà a l’espasa, la desembeinà i, d’un cop, tallà l’orella al criat del gran sacerdot. ⁵²Jesús li diu: —Torna l’espasa a la beina, que tots els qui empunyen l’espasa, per l’espasa moriran. ⁵³¿Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m’enviaria més de dotze legions d’àngels. ⁵⁴Però llavors, com es complirien les Escriptures, segons les quals cal que sigui així? ⁵⁵En aquella mateixa hora, Jesús digué a la gent: —Heu sortit a agafar-me amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia estava assegut al temple ensenyant i no em vau detenir. ⁵⁶Però tot això ha passat perquè es complís el que hi ha escrit en els llibres dels Profetes. Llavors tots els deixebles l’abandonaren i fugiren.

Jesús davant el Sanedrí

⁵⁷Els qui havien detingut Jesús se’l van endur a casa de Caifàs, el gran sacerdot, on s’havien reunit els mestres de la Llei i els notables. ⁵⁸Pere el seguia de lluny, fins que va arribar al pati del palau del gran sacerdot. Hi entrà i s’assegué amb els guardes per veure quin seria el desenllaç. ⁵⁹Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una falsa declaració contra Jesús per fer-lo morir, ⁶⁰però no en van trobar cap, tot i que es van presentar molts falsos testimonis. Finalment se’n presentaren dos ⁶¹que van declarar: —Aquest va dir: “Puc destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies.” ⁶²Llavors el gran sacerdot es posà dret i va dir a Jesús: —¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan? ⁶³Però Jesús callava. El gran sacerdot li digué: —Et conjuro pel Déu viu que ens diguis si tu ets el Messies, el Fill de Déu. ⁶⁴Jesús li respon: —Tu ho has dit. Us ho asseguro: des d’ara veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós i venint sobre els núvols del cel . ⁶⁵Aleshores el gran sacerdot s’esquinçà els vestits exclamant: —Ha blasfemat! Per què necessitem més testimonis? Ara mateix acabeu de sentir la blasfèmia. ⁶⁶Què us en sembla? Ells respongueren: —Mereix pena de mort! ⁶⁷Llavors es posaren a escopir-li a la cara i a donar-li cops de puny. Altres li pegaven bufetades ⁶⁸tot dient: —Fes de profeta, Messies! Digue’ns qui t’ha pegat!

Negacions de Pere

⁶⁹Mentrestant, Pere s’estava assegut a fora, al pati. Se li va acostar una criada i li digué: —Tu també hi anaves, amb Jesús, el Galileu. ⁷⁰Pere ho negà davant de tothom: —No sé de què parles. ⁷¹Quan Pere sortia cap al portal, el va veure una altra criada i digué als qui eren allí: —Aquest anava amb Jesús, el Natzarè. ⁷²Pere ho tornà a negar tot jurant: —No conec aquest home. ⁷³Poc després, els qui eren allí es van acostar a Pere i li digueren: —És veritat que tu també ets d’ells: si fins i tot se’t nota per l’accent amb què parles. ⁷⁴Llavors es posà a maleir i a jurar dient: —Jo no conec aquest home! A l’instant va cantar el gall. ⁷⁵Pere es va recordar d’allò que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.» I així que va ser fora, va plorar amargament.

Jesús, conduït davant de Pilat

¹Quan va despuntar el dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble prengueren l’acord de fer morir Jesús. ²I després de lligar-lo, se’l van endur i l’entregaren a Pilat, el governador.

Mort de Judes

³Aleshores Judes, el qui l’havia traït, quan veié que l’havien condemnat, es penedí del que havia fet. Va retornar les trenta monedes de plata als grans sacerdots i als notables, ⁴i els digué: —He pecat entregant a la mort sang innocent. Però ells li contestaren: —I a nosaltres què ens importa? Això és cosa teva. ⁵Ell va llençar les monedes al santuari i sortí. Se’n va anar i es va penjar. ⁶Els grans sacerdots recolliren les monedes tot dient-se: —No és permès de tirar-les al tresor del temple, perquè són preu de sang. ⁷Llavors van prendre l’acord de comprar amb aquells diners el Camp del Terrisser per sepultar-hi els forasters. ⁸Per això, fins al dia d’avui aquell camp s’anomena Camp de Sang. ⁹Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: Prengueren les trenta monedes, el preu d’aquell que alguns israelites havien avaluat, ¹⁰i les donaren a canvi del Camp del Terrisser, tal com m’havia ordenat el Senyor.

Jesús, interrogat per Pilat

¹¹Jesús comparegué davant el governador. El governador el va interrogar: —¿Tu ets el rei dels jueus? Jesús li respongué: —Tu ho dius. ¹²Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables. ¹³Aleshores Pilat li diu: —¿No sents quants testimonis presenten contra tu? ¹⁴Però Jesús no li va respondre res sobre cap acusació, i el governador n’estava tot sorprès.

Jesús, condemnat a mort

¹⁵Cada any, per la festa de Pasqua, el governador acostumava a deixar lliure el pres que la gent volia. ¹⁶Llavors tenien un pres famós, un tal Barrabàs. ¹⁷Quan la gent, doncs, s’hagué reunit, Pilat els digué: —Qui voleu que us deixi lliure, Barrabàs, o Jesús, l’anomenat Messies? ¹⁸Deia això perquè sabia que li havien entregat Jesús per enveja. ¹⁹Mentre Pilat seia al tribunal, la seva muller li feu arribar aquest missatge: —Desentén-te del cas d’aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d’ell. ²⁰Mentrestant els grans sacerdots i els notables van convèncer la gent que reclamessin Barrabàs i fessin matar Jesús. ²¹El governador els preguntà: —Quin d’aquests dos voleu que us deixi lliure? Ells respongueren: —Barrabàs! ²²Pilat els diu: —I de Jesús, l’anomenat Messies, què n’he de fer? Tots van respondre: —Que el crucifiquin! ²³Ell replicà: —Però quin mal ha fet? Ells cridaven encara més fort: —Que el crucifiquin! ²⁴Pilat, veient que no en treia res i que més aviat començava un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i va dir: —Jo soc innocent de la sang d’aquest home. Això és cosa vostra. ²⁵Tot el poble respongué: —Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills! ²⁶Llavors els deixà lliure Barrabàs i, després de fer assotar Jesús, el va entregar perquè fos crucificat.

Burles dels soldats

²⁷Els soldats del governador es van endur Jesús dins el pretori i reuniren al seu voltant tota la cohort. ²⁸El van despullar, el cobriren amb una capa de color escarlata ²⁹i li posaren al cap una corona d’espines que havien trenat, i a la mà dreta una canya. S’agenollaven davant d’ell i l’escarnien dient: —Salve, rei dels jueus! ³⁰Li escopien, li prenien la canya i li pegaven al cap. ³¹Acabada la burla, li tragueren la capa, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo.

Crucifixió de Jesús

³²Quan sortien van trobar un home de Cirene, que es deia Simó, i l’obligaren a portar la creu de Jesús. ³³Arribats en un indret anomenat Gòlgota —que vol dir «lloc de la Calavera»—, ³⁴li donaren a beure vi barrejat amb fel; ell el va tastar, però no en volgué beure. ³⁵Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus . ³⁶I s’estaven asseguts allà custodiant-lo. ³⁷Damunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus.» ³⁸Juntament amb ell foren crucificats dos bandolers, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. ³⁹Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa ⁴⁰i dient: —Tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t a tu mateix, si ets Fill de Déu, i baixa de la creu! ⁴¹Igualment se’n burlaven els grans sacerdots, amb els mestres de la Llei i els notables, tot dient: ⁴²—Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar. És rei d’Israel: que baixi ara de la creu i creurem en ell! ⁴³Ha confiat en Déu: que l’alliberi ara, si tant se l’estima! Ell, que va dir: “Soc Fill de Déu”! ⁴⁴Els bandolers que havien estat crucificats amb ell l’insultaven de la mateixa manera.

Mort de Jesús

⁴⁵Des del migdia fins a les tres de la tarda es va estendre una foscor per tota la terra. ⁴⁶I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força: — Elí, Elí, ¿lemà sabactani? —que vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? » ⁴⁷En sentir-ho, alguns dels qui eren allí deien: —Aquest crida Elies. ⁴⁸De seguida un d’ells corregué a prendre una esponja, la xopà de vinagre, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués. ⁴⁹Els altres deien: —Deixa, a veure si ve Elies a salvar-lo. ⁵⁰Però Jesús tornà a cridar amb tota la força, i va exhalar l’esperit. ⁵¹Llavors, la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques s’esberlaren, ⁵²els sepulcres s’obriren, i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar; ⁵³sortiren dels sepulcres i, després de la resurrecció de Jesús, van entrar a la ciutat santa i s’aparegueren a molts. ⁵⁴El centurió i els qui amb ell custodiaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que havia passat, van agafar molta por i deien: —És veritat: aquest era Fill de Déu. ⁵⁵També hi havia allà moltes dones que s’ho miraven de lluny estant. Havien seguit Jesús des de Galilea i li prestaven ajut. ⁵⁶Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.

Sepultura de Jesús

⁵⁷Arribat el capvespre, vingué un home ric d’Arimatea, que es deia Josep i era també deixeble de Jesús. ⁵⁸Aquest anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús, i Pilat va manar que l’hi donessin. ⁵⁹Josep prengué el cos, l’embolcallà amb un llençol per estrenar ⁶⁰i el va dipositar en un sepulcre nou, que ell s’havia fet tallar a la roca. Després va fer rodolar una gran pedra a l’entrada del sepulcre i se n’anà. ⁶¹També eren allà Maria Magdalena i l’altra Maria, assegudes enfront del sepulcre.

La guàrdia al sepulcre

⁶²El dissabte, l’endemà del dia de la preparació, els grans sacerdots i els fariseus es reuniren i anaren a trobar Pilat ⁶³per dir-li: —Senyor, ens hem recordat que aquell impostor, quan encara vivia, va dir: “Al cap de tres dies ressuscitaré.” ⁶⁴Dona ordre, doncs, que assegurin el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i després diguessin al poble: “Ha ressuscitat d’entre els morts.” Seria una impostura pitjor que la primera. ⁶⁵Pilat els digué: —Aquí teniu una guàrdia. Aneu al sepulcre i assegureu-lo tan bé com sapigueu. ⁶⁶Ells anaren al sepulcre i l’asseguraren segellant-ne la pedra de l’entrada i posant-hi la guàrdia.

El sepulcre buit. Aparició a les dones

¹Passat el dissabte, quan clarejava el primer dia de la setmana —el diumenge—, Maria Magdalena i l’altra Maria anaren a veure el sepulcre. ²Tot d’una hi hagué un gran terratrèmol: un àngel del Senyor va baixar del cel, feu rodolar la pedra i s’hi va asseure al damunt. ³Resplendia com un llamp, i el seu vestit era blanc com la neu. ⁴De por d’ell, els guardes es posaren a tremolar i van quedar com morts. ⁵L’àngel digué a les dones: —No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. ⁶No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir. Veniu, mireu el lloc on havia estat posat. ⁷Aneu corrents a dir als seus deixebles: “Ha ressuscitat d’entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu.” Aquest és el missatge que us havia de donar. ⁸Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n’anaren del sepulcre i van córrer a portar l’anunci als deixebles. ⁹Però tot d’una Jesús els va sortir al pas i els digué: —Déu vos guard. Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i el van adorar. ¹⁰Jesús els diu: —No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran.

L’informe dels guardes

¹¹Mentre elles hi anaven, alguns de la guàrdia van entrar a la ciutat i comunicaren als grans sacerdots tot el que havia passat. ¹²Llavors, els grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisió d’oferir molts diners als soldats, ¹³tot donant-los aquesta consigna: —Feu córrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormíeu. ¹⁴I si això arriba a oïda del governador, ja el convencerem nosaltres que us deixi tranquils. ¹⁵Ells agafaren els diners i van complir la consigna rebuda. I aquesta versió dels fets s’ha escampat entre els jueus fins al dia d’avui.

Jesús ressuscitat envia els seus deixebles

¹⁶Els onze deixebles se n’anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. ¹⁷En veure’l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. ¹⁸Jesús s’acostà i els va dir: —He rebut plena autoritat al cel i a la terra. ¹⁹Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant ²⁰i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo soc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.