Marc

Preparació del ministeri de Jesús (1,1-13)

Predicació de Joan Baptista

¹Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu. ²En el profeta Isaïes hi ha escrit: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. ³És la veu d’un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes. ⁴Es presentà, doncs, Joan, que batejava en el desert i que predicava un baptisme de conversió per al perdó dels pecats. ⁵Anaven a trobar-lo gent d’arreu de Judea i tots els habitants de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. ⁶Joan duia una roba de pèl de camell i portava una pell a la cintura; s’alimentava de llagostes i mel boscana. ⁷I predicava així: —Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no soc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies. ⁸Jo us he batejat amb aigua, però ell us batejarà amb l’Esperit Sant.

Baptisme de Jesús

⁹Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i fou batejat per Joan en el Jordà. ¹⁰I tot seguit, mentre pujava de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell. ¹¹I una veu digué des del cel: —Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.

Jesús és temptat

¹²Immediatament l’Esperit empenyé Jesús cap al desert. ¹³Hi va passar quaranta dies, temptat per Satanàs; s’estava entre les feres, i els àngels l’assistien.

Ministeri de Jesús a Galilea (1,14-8,26)

Inici de la predicació a Galilea

¹⁴Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. ¹⁵Deia: —S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.

Crida dels primers deixebles

¹⁶Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua. Eren pescadors. ¹⁷Jesús els digué: —Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes. ¹⁸Immediatament deixaren les xarxes i el van seguir. ¹⁹Una mica més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, que eren a la barca repassant les xarxes, ²⁰i tot seguit els va cridar. Ells deixaren el seu pare Zebedeu a la barca amb els jornalers i se n’anaren amb Jesús.

Guarició d’un home posseït d’un esperit maligne

²¹Després van arribar a Cafarnaüm. El dissabte, Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava. ²²La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei. ²³En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne, que es posà a cridar: ²⁴—Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu! ²⁵Però Jesús el va increpar dient: —Calla i surt d’aquest home! ²⁶Llavors l’esperit maligne el sacsejà violentament, llançà un gran xiscle i en va sortir. ²⁷Tots quedaren tan sorpresos que es preguntaven entre ells: —Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dona ordres als esperits malignes i l’obeeixen! ²⁸I la seva anomenada s’estengué ràpidament per tota la regió de Galilea.

Guarició de la sogra de Simó i d’altres malalts

²⁹Tan bon punt sortiren de la sinagoga, anaren a casa de Simó i Andreu, acompanyats de Jaume i Joan. ³⁰La sogra de Simó era al llit amb febre, i de seguida ho digueren a Jesús. ³¹Llavors ell s’hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar. La febre va deixar-la, i ella es posà a servir-los. ³²Al vespre, quan el sol s’havia post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats. ³³Tota la població s’havia aplegat davant la porta. ³⁴Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va treure molts dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.

Jesús predica per tot Galilea

³⁵De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n’anà en un lloc solitari i s’hi va quedar pregant. ³⁶Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo. ³⁷Quan el van trobar li digueren: —Tothom et busca. ³⁸Ell els diu: —Anem a altres llocs, als pobles veïns, que també allí vull predicar-hi; és per això que he vingut. ³⁹I anà per tot Galilea, predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis.

Guarició d’un leprós

⁴⁰Un leprós el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava: —Si vols, em pots purificar. ⁴¹Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué: —Ho vull, queda pur. ⁴²A l’instant la lepra el va deixar i quedà pur. ⁴³Tot seguit Jesús el va fer marxar, després d’advertir-lo severament. ⁴⁴Li digué: —Vigila de no dir res a ningú. Ves només a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova. ⁴⁵Però ell, així que se n’anà, començà de pregonar la nova i escampar-la pertot arreu, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament en cap població, sinó que es quedava a fora, en llocs despoblats. I la gent venia a trobar-lo de tot arreu.

Guarició d’un paralític

¹Al cap d’uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa, ²i s’hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula. ³Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític, que portaven entre quatre. ⁴Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l’indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític. ⁵Jesús, en veure la fe d’aquella gent, diu al paralític: —Fill, et són perdonats els pecats. ⁶Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que en el seu cor pensaven: ⁷«Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?» ⁸A l’instant, Jesús, que coneixia que pensaven així, els digué: —Per què penseu això en el vostre cor? ⁹Què és més fàcil, dir al paralític: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir-li: “Aixeca’t, pren la llitera i camina”? ¹⁰Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra. Llavors diu al paralític: ¹¹—T’ho mano: aixeca’t, pren la llitera i ves-te’n a casa. ¹²Ell s’aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren astorats i donaven glòria a Déu. Deien: —No havíem vist mai res de semblant.

Jesús crida Leví, un publicà

¹³Jesús tornà a sortir cap a la vora del llac. Tothom venia a trobar-lo i ell els ensenyava. ¹⁴Tot passant, veié Leví, fill d’Alfeu, assegut a la taula de recaptació d’impostos, i li digué: —Segueix-me. Ell s’aixecà i el va seguir. ¹⁵Més tard, es posà a taula a casa d’ell, i molts publicans i altres pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles; eren molts els qui el seguien. ¹⁶Llavors, quan els mestres de la Llei del grup dels fariseus veieren que Jesús menjava amb els pecadors i els publicans, preguntaren als deixebles: —Com és que menja amb els publicans i els pecadors? ¹⁷Jesús ho va sentir i els digué: —El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.

Discussió sobre el dejuni

¹⁸Un dia que els deixebles de Joan i els fariseus dejunaven, alguns van anar a trobar Jesús i li preguntaren: —Per què els deixebles de Joan i els deixebles dels fariseus fan dejuni, i els teus no dejunen? ¹⁹Jesús els contestà: —¿Poden dejunar els convidats a noces mentre l’espòs és amb ells? Mentre el tenen amb ells no poden pas dejunar. ²⁰Però ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres, i aquell dia sí que dejunaran. ²¹»Ningú no cus a un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: el pedaç nou estiraria la roba vella i es faria un esquinç més gros. ²²I ningú no posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es farien malbé bots i vi. A vi nou, bots nous.

Les espigues arrencades en dissabte

²³Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats, i els seus deixebles, tot fent camí, es posaren a arrencar espigues. ²⁴Els fariseus li van preguntar: —Mira, per què fan en dissabte això que no és permès? ²⁵Jesús els respon: —¿No heu llegit mai què va fer David quan van tenir necessitat de menjar ell i els qui anaven amb ell? ²⁶Tal com es diu en el passatge del gran sacerdot Abiatar, David va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d’ofrena, que solament tenen permès de menjar els sacerdots, i en va donar també als qui l’acompanyaven. ²⁷I els deia: —El dissabte ha estat fet per a l’home, i no l’home per al dissabte. ²⁸Per això el Fill de l’home és senyor fins i tot del dissabte.

Un home curat en dissabte

¹Jesús va entrar novament a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada. ²Ells l’espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar. ³Jesús diu a l’home que tenia la mà paralitzada: —Aixeca’t i posa’t aquí al mig. ⁴Llavors els pregunta: —Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre? Però ells callaven. ⁵Jesús se’ls anà mirant, indignat i entristit per l’enduriment del seu cor, i digué a aquell home: —Estén la mà. Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment. ⁶Els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els partidaris d’Herodes, començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo morir.

Una gran gentada vora el llac

⁷Jesús es retirà amb els seus deixebles cap al llac, i el va seguir una gran gentada de Galilea. També va anar a trobar-lo molta gent de Judea, ⁸de Jerusalem, d’Idumea, de l’altra banda del Jordà i dels voltants de Tir i de Sidó, que havien sentit a dir tot el que feia. ⁹Jesús digué als seus deixebles que li tinguessin a punt una barqueta perquè la gent no el masegués: ¹⁰n’havia curat tants, que els qui patien malalties se li tiraven al damunt per poder-lo tocar. ¹¹I els esperits malignes, quan el veien, es prosternaven davant d’ell i cridaven: —Tu ets el Fill de Déu! ¹²Però Jesús els manava molt severament que no el descobrissin.

Elecció dels Dotze

¹³Jesús pujà a la muntanya, va cridar els qui va voler, i ells anaren cap a Jesús. ¹⁴En designà dotze, als quals donà el nom d’apòstols, perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar, ¹⁵amb poder de treure dimonis. ¹⁶Els dotze que va designar són aquests: Simó, a qui donà el nom de Pere; ¹⁷Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, germà de Jaume, als quals donà el nom de Boanerges, que vol dir «fills del tro»; ¹⁸Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Tadeu, Simó el Zelós ¹⁹i Judes Iscariot, el qui el va trair.

Jesús i Beelzebul

²⁰Després Jesús va entrar a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s’hi tanta gent, que no podien ni menjar. ²¹Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se’l, perquè deien: —Ha perdut el seny! ²²Els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien: —Està posseït per Beelzebul. I encara: —Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis. ²³Llavors Jesús els va cridar i els parlava valent-se de paràboles: —Com pot ser que Satanàs tregui fora Satanàs? ²⁴Si un reialme es divideix i lluita contra si mateix, no pot durar. ²⁵I si una casa es divideix i lluita contra si mateixa, tampoc no durarà. ²⁶Si és cert, doncs, que Satanàs s’ha aixecat contra si mateix i s’ha dividit, no pot durar: ha arribat la seva fi. ²⁷Tampoc ningú no pot entrar a casa d’un que és fort i apoderar-se dels seus béns si abans no el lliga; tan sols així li podrà saquejar la casa. ²⁸»En veritat us dic que tot serà perdonat als homes: els pecats i totes les blasfèmies que hagin proferit; ²⁹però el qui blasfema contra l’Esperit Sant no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més. ³⁰Jesús va parlar així perquè deien d’ell que tenia un esperit maligne.

La mare i els germans de Jesús

³¹Llavors arriben la mare i els germans de Jesús i, de fora estant, envien a buscar-lo. ³²Hi havia molta gent asseguda al voltant d’ell. Li diuen: —La teva mare, els teus germans i les teves germanes són aquí fora, que et busquen. ³³Ell els respon: —¿Qui són la meva mare i els meus germans? ³⁴Llavors, mirant els qui seien al seu voltant, diu: —Aquests són la meva mare i els meus germans. ³⁵El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare.

Paràbola del sembrador

¹Jesús es posà altra vegada a ensenyar vora el llac. Però es reuní tanta gent entorn d’ell, que va haver de pujar en una barca. S’assegué, doncs, a la barca, dintre el llac, i la gent es quedà a terra, vora l’aigua. ²Ell els ensenyava moltes coses en paràboles. Tot instruint-los deia: ³—Escolteu: Un sembrador va sortir a sembrar. ⁴Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se la van menjar. ⁵Una altra part va caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida va germinar, ja que la terra tenia poc gruix; ⁶però, quan sortí el sol, recremà la planta, i es va assecar, perquè no tenia arrels. ⁷Una altra part va caure enmig dels cards; els cards van créixer i l’ofegaren, i no va donar fruit. ⁸Però una part de les llavors va caure en terra bona, i va pujar i va créixer fins que donà fruit: unes llavors van donar el trenta, unes altres el seixanta, unes altres el cent per u. ⁹I deia: —Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.

El perquè de les paràboles

¹⁰Quan Jesús s’hagué quedat sol, els qui eren al voltant d’ell juntament amb els Dotze li preguntaven sobre les paràboles. ¹¹Ell els digué: —A vosaltres, us és confiat el misteri del Regne de Déu; en canvi, als de fora, tot els arriba en paràboles, ¹²per tal que » mirin, però no hi vegin; escoltin, però no comprenguin, no fos cas que es convertissin i fossin perdonats .

Explicació de la paràbola del sembrador

¹³I afegí: —Si no enteneu aquesta paràbola, com podreu entendre totes les altres? ¹⁴El sembrador sembra la paraula. ¹⁵Els uns són els d’arran del camí, on és sembrada la paraula; quan l’han escoltada, tot seguit ve Satanàs i s’enduu la paraula sembrada en ells. ¹⁶Els altres són els de la llavor sembrada en un terreny rocós; així que escolten la paraula, de seguida la reben amb alegria, ¹⁷però no tenen arrels dintre d’ells, són inconstants: tan bon punt la paraula els porta tribulacions o persecucions, sucumbeixen tot seguit. ¹⁸Els altres són els de la llavor sembrada enmig dels cards; aquests són els qui escolten la paraula, ¹⁹però les preocupacions d’aquest món, la seducció de les riqueses i les altres cobejances els envaeixen i arriben a ofegar-la; per això no dona fruit. ²⁰Els darrers són els de la llavor sembrada en terra bona; aquests escolten la paraula, l’acullen i donen fruit: uns el trenta, uns altres el seixanta, uns altres el cent per u.

La llàntia sota la mesura

²¹I els deia: —És que algú porta una llàntia per posar-la sota una mesura o sota el llit? No és per col·locar-la en el portallànties? ²²No hi ha res d’amagat que no s’hagi de descobrir, ni res de secret que no s’hagi de conèixer. ²³Si algú té orelles per a escoltar, que escolti. ²⁴I els deia també: —Fixeu-vos en allò que escolteu. Amb la mesura amb què mesureu sereu mesurats, i encara hi afegiran. ²⁵Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.

Paràbola de la llavor que creix tota sola

²⁶Deia encara: —Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: ²⁷tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. ²⁸La terra, tota sola, dona fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. ²⁹I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega.

Paràbola del gra de mostassa

³⁰Deia també: —A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? ³¹És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; ³²però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel poden fer niu a la seva ombra.

Jesús parla en paràboles

³³Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d’escoltar-la. ³⁴No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles.

La tempesta calmada

³⁵Aquell mateix dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles: —Passem a l’altra riba. ³⁶Deixaren, doncs, la gent i se’l van endur en la mateixa barca on es trobava. L’acompanyaven altres barques. ³⁷Tot d’una es va aixecar un gran temporal de vent, i les onades es precipitaven dins la barca fins al punt que ja l’omplien. ³⁸Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen: —Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem? ³⁹Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua: —Silenci! Calla! Llavors el vent va parar i arribà una gran bonança. ⁴⁰Jesús els digué: —Per què sou tan covards? Encara no teniu fe? ⁴¹Ells van sentir un gran temor i es deien l’un a l’altre: —Qui és aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?

Guarició d’un endimoniat a Gèrasa

¹Després van arribar a l’altra banda del llac, al territori dels gerasencs. ²Així que Jesús saltà de la barca, l’anà a trobar un home posseït d’un esperit maligne, que venia de les coves sepulcrals, ³el lloc on vivia. Ningú no era capaç de lligar-lo ni tan sols amb una cadena, ⁴perquè moltes vegades havia trencat les cadenes i havia trossejat els grillons amb què l’havien volgut lligar. Ningú no tenia prou força per a dominar-lo. ⁵Contínuament, de nit i de dia, anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i donant-se cops amb pedres. ⁶Quan l’home veié Jesús de lluny estant, corregué, es prosternà davant d’ell ⁷i digué cridant amb veu forta: —Per què et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et conjuro per Déu que no em turmentis! ⁸És que Jesús li havia dit: «Esperit maligne, surt d’aquest home!» ⁹Jesús li pregunta: —Quin és el teu nom? Ell li respon: —El meu nom és “Legió”, perquè som molts. ¹⁰I demanava a Jesús amb insistència que no el tragués fora d’aquell territori. ¹¹Hi havia allà pasturant vora la muntanya un gran ramat de porcs. ¹²Llavors els esperits malignes van fer a Jesús aquesta súplica: —Envia’ns als porcs, que hi entrarem. ¹³Jesús els ho permeté. I tan bon punt els esperits malignes van sortir de l’home i entraren als porcs, el ramat es va tirar al llac pel precipici; els porcs, que eren uns dos mil, es van ofegar dintre l’aigua. ¹⁴Els porquers van fugir i escamparen la notícia per la ciutat i per la rodalia, i la gent sortí a veure què havia passat. ¹⁵S’acostaren fins on era Jesús i veieren l’endimoniat que havia estat posseït per la legió, assegut, vestit i amb el seny recobrat, i es van espantar molt. ¹⁶Els qui ho havien vist els explicaren què havia passat a l’endimoniat i l’episodi dels porcs. ¹⁷Llavors es posaren a suplicar a Jesús que se n’anés del seu territori. ¹⁸Quan Jesús pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li suplicava que el volgués amb ell. ¹⁹Però Jesús no li ho va permetre, i li digué: —Ves a casa teva, amb els teus, i anuncia’ls tot el que el Senyor t’ha fet i com s’ha compadit de tu. ²⁰Aquell home se n’anà i pregonava per la Decàpolis tot el que Jesús li havia fet, i tothom en quedava astorat.

Guarició d’una dona amb hemorràgies. La filla de Jaire, retornada a la vida

²¹Jesús travessà el llac amb la barca i va tornar a l’altra riba. Molta gent es reuní al seu voltant, i ell es quedà vora l’aigua. ²²Llavors arriba un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus ²³i, suplicant-lo amb insistència, li diu: —La meva filleta s’està morint. Vine a imposar-li les mans perquè es curi i visqui. ²⁴Jesús se n’anà amb ell. El seguia molta gent que l’empenyia pertot arreu. ²⁵Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys. ²⁶Havia sofert molt en mans de metges i s’hi havia gastat tot el que tenia, però no havia obtingut cap millora, sinó que anava de mal en pitjor. ²⁷Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, ²⁸perquè pensava: «Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré.» ²⁹Immediatament se li estroncà la pèrdua de sang i sentí dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentava. ³⁰Jesús s’adonà a l’instant de la força que havia sortit d’ell i es girà per preguntar a la gent: —Qui m’ha tocat la roba? ³¹Els seus deixebles li contestaren: —¿Veus que la gent t’empeny pertot arreu i encara preguntes qui t’ha tocat? ³²Però Jesús anava mirant al seu voltant per veure la qui ho havia fet. ³³Llavors aquella dona, que sabia prou bé què li havia passat, es prosternà als seus peus tremolant de por i li va explicar tota la veritat. ³⁴Jesús li digué: —Filla, la teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau i queda guarida del mal que et turmentava. ³⁵Encara Jesús parlava, que n’arriben uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li: —La teva filla s’ha mort. Què en trauràs, d’amoïnar més el Mestre? ³⁶Però Jesús, en sentir aquestes paraules, digué al cap de la sinagoga: —No tinguis por; tingues només fe. ³⁷I no va permetre que l’acompanyés ningú, fora de Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. ³⁸Quan arriben a casa del cap de la sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i feia grans planys, ³⁹entra a la casa i els diu: —Què són aquest aldarull i aquests plors? La nena no és morta, sinó que dorm. ⁴⁰Ells es burlaven de Jesús. Però ell els treu tots fora, i pren només el pare i la mare de la nena i els qui l’acompanyaven, entra al lloc on era la nena, ⁴¹l’agafa per la mà i li diu: — Talità, cum —que vol dir: «T’ho mano: noia, aixeca’t.» ⁴²A l’instant la noia es va aixecar i es posà a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren plens d’estupor. ⁴³Però Jesús els prohibí que ho fessin saber a ningú. I els digué que donessin menjar a la noia.

Jesús, rebutjat en el seu poble

¹D’allà, Jesús se’n va anar al seu poble, i els seus deixebles el seguiren. ²Arribat el dissabte, es posà a ensenyar a la sinagoga. Molts, en sentir-lo, se n’estranyaven i deien: —D’on li ve, tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut? I aquests miracles obrats per les seves mans? ³Aquest, ¿no és el fuster, el fill de Maria i germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres? I el rebutjaven. ⁴Jesús els digué: —Un profeta només és menyspreat al seu poble, entre els seus parents i a casa seva. ⁵I no pogué fer allí cap miracle; tan sols va curar uns quants malalts, imposant-los les mans. ⁶I el sorprenia que no tinguessin fe.

Missió dels Dotze

⁶Jesús recorria els pobles del voltant i hi ensenyava. ⁷Llavors va cridar els Dotze i començà a enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes ⁸i els instruïa dient: —No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda a la bossa. ⁹Calceu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos vestits. ¹⁰I els deia encara: —Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. ¹¹Si una població no us acull ni us escolta, sortiu-ne i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells. ¹²Ells se’n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. ¹³Treien molts dimonis i curaven molts malalts, ungint-los amb oli.

Mort de Joan Baptista

¹⁴L’anomenada de Jesús s’havia estès pertot arreu, i el rei Herodes en va sentir parlar. Alguns deien: —És Joan Baptista que ha ressuscitat d’entre els morts, i per això actua en ell el poder de fer miracles. ¹⁵D’altres deien: —És Elies. I d’altres: —És un profeta, semblant als antics profetes. ¹⁶Herodes, sentint tot això, deia: —És Joan, el qui jo vaig fer decapitar, que ha ressuscitat. ¹⁷En efecte, Herodes era el qui havia fet agafar Joan, l’havia encadenat i l’havia tancat a la presó, a causa d’Herodies, la dona del seu germà Filip, amb la qual ell s’havia casat. ¹⁸Joan deia a Herodes: —No t’és permès de conviure amb la dona del teu germà. ¹⁹Herodies odiava Joan i el volia fer matar, però no podia, ²⁰perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i sant, el respectava i el protegia; quan el sentia, quedava molt perplex, però l’escoltava de bon grat. ²¹L’ocasió es va presentar quan Herodes, amb motiu del seu aniversari, va oferir un banquet als seus alts funcionaris, als tribuns de l’exèrcit i als prohoms de Galilea. ²²Durant el convit entrà la filla d’Herodies a dansar, i va agradar tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la noia: —Demana’m el que vulguis i t’ho donaré. ²³I li feu aquest jurament: —Et donaré el que em demanis, ni que sigui la meitat del meu regne. ²⁴La noia va sortir i preguntà a la seva mare: —Què haig de demanar? Ella li respongué: —El cap de Joan Baptista. ²⁵La noia tornà a entrar, se’n va anar decidida cap al rei i li demanà: —Vull que ara mateix em donis en una safata el cap de Joan Baptista. ²⁶El rei es va posar molt trist, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats no volgué contrariar-la. ²⁷Immediatament, doncs, envià un guarda amb l’ordre de portar el cap de Joan. El guarda va anar a la presó i el va decapitar. ²⁸Després dugué el cap en una safata, el donà a la noia, i la noia el donà a la seva mare. ²⁹Quan els deixebles de Joan ho van saber, anaren a endur-se el seu cos i li donaren sepultura.

Primera multiplicació dels pans

³⁰Els apòstols es reuniren amb Jesús i li van explicar tot el que havien fet i ensenyat. ³¹Ell els diu: —Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica. Perquè hi havia tanta gent que anava i venia, que no els quedava temps ni de menjar. ³²Se n’anaren, doncs, amb la barca tots sols cap a un lloc despoblat. ³³Però els veieren marxar i molts ho van saber; de totes les poblacions van córrer a peu fins allà i van arribar-hi abans que ells. ³⁴Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor ; i es posà a instruir-los llargament. ³⁵Quan ja s’havia fet tard, els deixebles s’acostaren a dir-li: —Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard. ³⁶Acomiada la gent, i que vagin a les masies i als pobles del voltant a comprar-se alguna cosa per a menjar. ³⁷Però Jesús els respongué: —Doneu-los menjar vosaltres mateixos. Ells li diuen: —Per a donar-los menjar hauríem de comprar pa per valor de dos-cents denaris! ³⁸Jesús els pregunta: —Quants pans teniu? Aneu a veure-ho. Ells ho miren i li diuen: —Cinc pans i dos peixos. ³⁹Llavors Jesús els va manar que fessin seure tothom en colles a l’herba verda. ⁴⁰La gent s’assegué en grups de cent i de cinquanta. ⁴¹Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i en donava als seus deixebles perquè els servissin a la gent. També va repartir els dos peixos a tothom. ⁴²Tots en van menjar i quedaren saciats. ⁴³Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles, i també van recollir les sobres dels peixos. ⁴⁴D’aquells pans, n’havien menjat cinc mil homes.

Jesús camina sobre l’aigua

⁴⁵Tot seguit, Jesús va fer pujar els seus deixebles a la barca i els manà que passessin al davant cap a l’altra riba, en direcció a Betsaida, mentre ell acomiadava la gent. ⁴⁶Després d’acomiadar-los se’n va anar a la muntanya a pregar. ⁴⁷Arribat el vespre, la barca es trobava al mig del llac, i Jesús era tot sol a terra. ⁴⁸Veient que patien remant, perquè el vent els era contrari, pels volts de la matinada va anar cap a ells caminant sobre l’aigua, com si volgués passar de llarg. ⁴⁹Quan ells el veieren caminant sobre l’aigua, es van pensar que era un fantasma i es posaren a cridar; ⁵⁰tots l’havien vist i estaven esglaiats. Però Jesús els parlà de seguida i els digué: —Coratge! Soc jo. No tingueu por. ⁵¹Llavors pujà a la barca amb ells, i el vent va parar. Ells quedaren completament desconcertats. ⁵²És que no havien comprès allò dels pans: tenien el cor endurit.

Guarició de malalts a Genesaret

⁵³Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles tocaren terra a Genesaret i van fondejar. ⁵⁴Així que desembarcaren, la gent el va reconèixer. ⁵⁵Ells començaren a recórrer tota la regió, i la gent anava duent-li els malalts en lliteres allà on sentien a dir que era. ⁵⁶A tot arreu on arribava, pobles, viles o masies, posaven els malalts a la plaça i li suplicaven que els deixés tocar ni que fos la borla del seu mantell. I tots els qui el tocaven quedaven curats.

La tradició dels antics

¹Els fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es van reunir entorn de Jesús, ²i s’adonaren que alguns dels seus deixebles prenien els aliments amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. ³Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar si abans no s’han rentat les mans ritualment; ⁴i encara, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, gerros, safates i fins els divans on mengen. ⁵Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: —Com és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels antics, sinó que prenen els aliments amb les mans impures? ⁶Ell els respongué: —Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure: » Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. ⁷El culte que em donen és buit, les doctrines que ensenyen són preceptes humans. ⁸»Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels homes. ⁹I els deia encara: —Com en sabeu, d’anul·lar els manaments de Déu per conservar la vostra tradició! ¹⁰En efecte, Moisès va dir: Honra el pare i la mare. I també: Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort. ¹¹Però vosaltres, si algú diu al pare o a la mare: “Declaro corban , és a dir, consagrats a Déu, els béns amb què t’hauria d’ajudar”, ¹²ja li permeteu que no faci res a favor del pare o de la mare. ¹³Així, amb la tradició que us aneu transmetent, invalideu la paraula de Déu. I de coses com aquesta, en feu moltes. ¹⁴Llavors Jesús tornà a cridar la gent i els deia: —Escolteu-me tots i compreneu-ho bé: ¹⁵No hi ha res del que entra a l’home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l’home el fa impur. ¹⁶(16) ¹⁷Quan deixà la gent i entrà a casa, els seus deixebles li van preguntar què volia dir aquell proverbi. ¹⁸Jesús els respongué: —¿També vosaltres sou incapaços d’entendre-ho? ¿No compreneu que tot allò que entra a l’home des de fora no el pot fer impur, ¹⁹perquè no li va al cor, sinó al ventre, i acaba fora del cos? D’aquesta manera declarava purs tots els aliments. ²⁰I va afegir: —Només allò que surt de l’home el fa impur. ²¹Perquè de dintre el cor de l’home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes, robatoris, assassinats, ²²adulteris, avarícies, maldats, enganys, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa. ²³Tot això dolent surt de dintre i fa impur l’home.

Guarició de la filla d’una sirofenícia

²⁴Jesús se’n va anar d’allí i arribà al territori de Tir. Va entrar en una casa i no volia que ningú ho sabés, però no pogué passar desapercebut. ²⁵De seguida va sentir parlar d’ell una dona que tenia una filla posseïda d’un esperit maligne, i vingué a prosternar-se als seus peus. ²⁶La dona, que era pagana, sirofenícia d’origen, pregava a Jesús que tragués de la seva filla el dimoni. ²⁷Ell li va dir: —Deixa que primer s’alimentin els fills. No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets. ²⁸Ella li respon: —Senyor, també els gossets, sota la taula, mengen les engrunes que els fills deixen caure. ²⁹Llavors Jesús li digué: —Ja que has respost així, ves, que el dimoni ja ha sortit de la teva filla. ³⁰Ella se’n va anar a casa seva i trobà la nena estirada al llit. El dimoni l’havia deixada.

Guarició d’un sordmut

³¹Jesús va tornar del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis. ³²Llavors li porten un sord, que amb prou feines podia parlar, i li suplicaven que li imposés la mà. ³³Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva. ³⁴Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué: — Efatà! —que vol dir: «Obre’t!» ³⁵A l’instant se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. ³⁶Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho pregonaven. ³⁷Estaven completament admirats i deien: —Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.

Segona multiplicació dels pans

¹Aquells dies, hi tornava a haver una gran gentada i no tenien res per a menjar. Jesús va cridar els deixebles i els digué: ²—Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d’aquí amb mi i no tenen res per a menjar. ³Si els faig anar dejuns a casa seva, defalliran pel camí; n’hi ha que han vingut de lluny. ⁴Els deixebles li preguntaren: —D’on es podria treure el pa per a alimentar-los aquí, en un lloc despoblat? ⁵Jesús els preguntà: —Quants pans teniu? Ells li respongueren: —Set. ⁶Llavors Jesús va manar que la gent s’assegués a terra, prengué els set pans, digué l’acció de gràcies, els partí i en donava als seus deixebles perquè en servissin a la gent; i així ho van fer. ⁷Tenien a més uns quants peixets, i Jesús, després de beneir-los, digué que també els servissin. ⁸La gent en va menjar i quedaren saciats. Després van recollir set paneres dels bocins que havien sobrat. ⁹Eren unes quatre mil persones. Jesús els va acomiadar, ¹⁰i tot seguit va pujar a la barca amb els seus deixebles i se n’anà a la regió de Dalmanuta.

Petició d’un senyal

¹¹Vingueren els fariseus i començaren a discutir amb Jesús. Per posar-lo a prova, li demanaven un senyal del cel. ¹²Ell sospirà profundament i digué: —Per què demana un senyal, la gent d’aquesta generació? En veritat us dic que no els serà donat cap senyal. ¹³Jesús els deixà, s’embarcà altra vegada i se’n va anar a l’altra riba.

El llevat i els pans

¹⁴Els deixebles s’havien oblidat de proveir-se de pans i tan sols en portaven un a la barca. ¹⁵Jesús els va fer aquesta advertència: —Estigueu alerta, aneu amb compte amb el llevat dels fariseus i amb el llevat d’Herodes. ¹⁶Llavors es posaren a discutir que no tenien pans. ¹⁷Jesús se n’adonà i els digué: —Per què discutiu que no teniu pans? ¿Encara no ho enteneu ni ho compreneu? ¿És que el vostre cor està endurit? ¹⁸¿ Teniu ulls, però no hi veieu, orelles, però no hi sentiu ? »¿No recordeu ¹⁹quantes cistelles plenes de bocins vau recollir quan vaig partir els cinc pans per als cinc mil homes? Ells li responen: —Dotze. ²⁰—I quan vaig partir els set pans per a les quatre mil persones, quantes paneres plenes de bocins vau recollir? Li diuen: —Set. ²¹I els digué: —¿Encara no ho compreneu?

Guarició d’un cec a Betsaida

²²Arribaren a Betsaida. Allà li portaren un cec i li suplicaven que el toqués. ²³Jesús agafà el cec per la mà i se l’endugué fora del poble. Llavors li escopí als ulls, li imposà les mans i li preguntà: —Veus alguna cosa? ²⁴El cec va alçar els ulls i deia: —Distingeixo les persones: les veig com si fossin arbres, però caminen. ²⁵Jesús tornà a imposar-li les mans sobre els ulls, i el cec hi veié clarament. Estava guarit, i ho veia tot amb nitidesa. ²⁶Jesús el va enviar a casa seva i li digué: —No entris al poble.

Pujada de Jesús a Jerusalem (8,27-10,52)

Pere reconeix Jesús com a Messies

²⁷Jesús, amb els seus deixebles, se’n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i pel camí els preguntava: —Qui diu la gent que soc jo? ²⁸Ells li respongueren: —Uns diuen que ets Joan Baptista; d’altres, Elies; d’altres, algun dels profetes. ²⁹Llavors els preguntà: —I vosaltres, qui dieu que soc? Pere li respon: —Tu ets el Messies. ³⁰Però ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú.

Jesús anuncia la seva mort i resurrecció

³¹Llavors començà a instruir-los dient: —Cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar. ³²I els ho deia amb tota claredat. Aleshores Pere el prengué a part i es posà a renyar-lo. ³³Però Jesús es girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li: —Ves-te’n d’aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes. ³⁴Llavors va cridar la gent i els seus deixebles i els digué: —Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. ³⁵Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’evangeli, la salvarà. ³⁶Què en treu l’home de guanyar tot el món si perd la vida? ³⁷Què no donaria l’home a canvi de la seva vida? ³⁸Si algú s’avergonyeix de mi i de les meves paraules davant aquesta generació adúltera i pecadora, també el Fill de l’home s’avergonyirà d’ell quan vindrà amb els sants àngels en la glòria del seu Pare.

¹I afegia: —En veritat us dic que alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist arribar amb poder el Regne de Déu.

Transfiguració de Jesús

²Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan i se’ls endugué a part tots sols dalt d’una muntanya alta. Allí es transfigurà davant d’ells: ³els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. ⁴Llavors se’ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. ⁵Pere digué a Jesús: —Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. ⁶No sabia pas què deia, d’esglaiats que estaven. ⁷Llavors es formà un núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu: —Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo. ⁸Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells. ⁹Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. ¹⁰Ells retingueren aquestes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts». ¹¹Després preguntaven a Jesús: —Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies? ¹²Jesús els respongué: —És cert que Elies ha de venir primer a restablir-ho tot. Però llavors, per què l’Escriptura diu del Fill de l’home que ha de patir molt i ha de ser tingut per no res? ¹³Doncs bé, jo us asseguro que Elies ja ha vingut i que han fet d’ell el que els ha semblat, tal com d’ell diu l’Escriptura.

Guarició d’un noi posseït d’un esperit maligne

¹⁴Quan van arribar on eren els altres deixebles, veieren una gentada al seu voltant i uns mestres de la Llei que discutien amb ells. ¹⁵Tota la gent, sorpresos de veure Jesús, anaren corrents a saludar-lo. ¹⁶Jesús els preguntà: —Què discutíeu amb ells? ¹⁷Un de la gent li respongué: —Mestre, t’he portat el meu fill, posseït d’un esperit que el priva de parlar. ¹⁸Quan se n’apodera, sigui on sigui, el tira per terra, i el noi treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He dit als teus deixebles que l’hi traguessin, però no han pogut. ¹⁹Jesús els diu: —Generació descreguda! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi. ²⁰Ells l’hi portaren. Així que l’esperit veié Jesús, provocà convulsions al noi; el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera. ²¹Jesús preguntà al seu pare: —Quant de temps fa que li passa això? Ell contestà: —Des de petit. ²²Sovint l’ha tirat al foc i a l’aigua per matar-lo. Però si pots fer-hi res, tingues compassió de nosaltres, ajuda’ns! ²³Jesús li respongué: —Em dius si puc fer-hi res... Tot és possible al qui creu. ²⁴A l’instant el pare del noi exclamà: —Crec, però ajuda la meva poca fe! ²⁵Jesús, veient que hi acudia més gent, increpà l’esperit maligne amb aquestes paraules: —Esperit mut i sord, jo t’ho mano: surt d’aquest noi i no hi tornis a entrar més. ²⁶Llavors l’esperit va sortir enmig de xiscles i de grans convulsions, i el noi quedà com mort: tothom deia que ja no vivia. ²⁷Però Jesús el va prendre per la mà, el va aixecar i el noi es posà dret. ²⁸Un cop a casa tots sols, els seus deixebles li preguntaven: —Com és que nosaltres no l’hem pogut treure? ²⁹Ell els va respondre: —Esperits d’aquesta mena només es poden treure amb la pregària.

Jesús anuncia per segona vegada la seva mort i resurrecció

³⁰Sortint d’allà, travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. ³¹Instruïa els seus deixebles i els deia: —El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà. ³²Ells no entenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes.

El més important

³³Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà: —Què discutíeu pel camí? ³⁴Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells era el més important. ³⁵Aleshores s’assegué, va cridar els Dotze i els va dir: —Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots. ³⁶Llavors va agafar un infant, el posà enmig d’ells, el prengué en braços i els digué: ³⁷—Qui acull un d’aquests infants en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.

Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres

³⁸Joan digué a Jesús: —Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és dels qui venen amb nosaltres. ³⁹Jesús respongué: —No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. ⁴⁰Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. ⁴¹Tothom qui us doni un got d’aigua pel fet que sou de Crist, en veritat us dic que no quedarà sense recompensa.

Fer caure en pecat

⁴²»Però al qui fa caure en pecat un d’aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar. ⁴³»Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l’infern, al foc que no s’apaga. ⁴⁴(44) ⁴⁵»Si el peu et fa caure en pecat, talla-te’l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l’infern. ⁴⁶(46) ⁴⁷»I si l’ull et fa caure en pecat, arrenca-te’l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l’infern, ⁴⁸on el cuc no mor i el foc no s’apaga. ⁴⁹Tothom serà salat amb foc. ⁵⁰»La sal és bona, però, si perd la salabror, amb què la tornareu salada? Tingueu sal enmig vostre i viviu en pau entre vosaltres.

Matrimoni i divorci

¹Jesús se’n va anar d’allí al territori de Judea, a l’altra banda del Jordà. La gent tornà a reunir-se al seu voltant, i ell els instruïa, com tenia per costum. ²Aleshores se li van atansar uns fariseus. Volien posar-lo a prova i li preguntaren si és permès a un home de divorciar-se de la seva dona. ³Ell els va fer aquesta altra pregunta: —Què us va ordenar Moisès? ⁴Li respongueren: —Moisès va permetre de donar a la muller un document de divorci i fer-la marxar. ⁵Jesús els digué: —Moisès va escriure aquesta norma per la vostra duresa de cor. ⁶Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home i dona. ⁷Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, ⁸i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. ⁹Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi. ¹⁰Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. ¹¹Jesús els diu: —El qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera, ¹²i si la dona es divorcia del seu home i es casa amb un altre, comet adulteri.

Jesús i els infants

¹³Alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven. ¹⁴En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué: —Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. ¹⁵En veritat us ho dic: qui no aculli el Regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas. ¹⁶I els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans.

L’home ric

¹⁷Quan es posava en camí, un home s’acostà corrent, s’agenollà davant de Jesús i li preguntà: —Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna? ¹⁸Jesús li digué: —Per què em dius bo? De bo, només n’hi ha un, que és Déu. ¹⁹Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare. ²⁰Ell li va dir: —Mestre, tot això ho he complert des de jove. ²¹Jesús se’l mirà i el va estimar. Li digué: —Només et falta una cosa: ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. ²²En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns. ²³Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles: —Que n’és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu! ²⁴Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: —Fills meus, que n’és, de difícil, entrar al Regne de Déu! ²⁵És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu. ²⁶Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres: —Si és així, qui pot salvar-se? ²⁷Jesús se’ls mirà i digué: —Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot. ²⁸Llavors Pere li va dir: —Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit. ²⁹Jesús digué: —En veritat us ho dic: tothom qui per mi i per l’evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, ³⁰rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna. ³¹Molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers.

Jesús anuncia per tercera vegada la seva mort i resurrecció

³²Mentre feien camí pujant a Jerusalem, Jesús els anava al davant i ells n’estaven astorats: els qui el seguien tenien por. Llavors Jesús tornà a prendre a part els Dotze i començà a dir-los el que li havia de succeir: ³³—Ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l’home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la Llei, el condemnaran a mort, el posaran en mans dels pagans, ³⁴l’escarniran, li escopiran, l’assotaran i el mataran; però al cap de tres dies ressuscitarà.

Petició dels fills de Zebedeu

³⁵Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s’acosten a Jesús i li diuen: —Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem. ³⁶Jesús els preguntà: —Què voleu que faci per vosaltres? ³⁷Ells li respongueren: —Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra. ³⁸Jesús els contestà: —No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat? ³⁹Ells li respongueren: —Sí que podem. Jesús els digué: —Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; ⁴⁰però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no soc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui ha estat preparat. ⁴¹Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. ⁴²Jesús els cridà i els digué: —Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. ⁴³Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, ⁴⁴i qui vulgui ser el primer, que es faci l’esclau de tots; ⁴⁵com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per tothom.

Guarició del cec Bartimeu

⁴⁶Arribaren a Jericó. Quan Jesús en sortí amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s’estava assegut a la vora del camí. ⁴⁷Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar: —Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi! ⁴⁸Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort: —Fill de David, tingues pietat de mi! ⁴⁹Jesús s’aturà i digué: —Crideu-lo. Ells van cridar el cec dient-li: —Coratge! Aixeca’t, que et crida. ⁵⁰Ell llançà el mantell, es posà dret d’una revolada i se’n va anar cap a Jesús. ⁵¹Jesús li preguntà: —Què vols que faci per tu? El cec respongué: — Rabuní , fes que hi vegi. ⁵²Jesús li digué: —Ves, la teva fe t’ha salvat. A l’instant hi veié i el seguia camí enllà.

Ministeri de Jesús a Jerusalem. Passió, mort i resurrecció (11,1-16,8)

Entrada de Jesús a Jerusalem

¹Quan s’acostaven a Jerusalem, pel cantó de Betfagé i Betània, prop de la muntanya de les Oliveres, Jesús va enviar dos dels seus deixebles ²amb aquest encàrrec: —Aneu al poble que teniu al davant, i així que hi entrareu, trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai encara. Deslligueu-lo i porteu-lo. ³I si algú us preguntava per què ho feu, responeu-li: “El Senyor l’ha de menester, però de seguida us el tornarà.” ⁴Ells se n’anaren i trobaren un pollí fermat al costat d’una porta, fora al carrer, i el deslligaren. ⁵Alguns dels qui eren allà els deien: —Què feu, que deslligueu el pollí? ⁶Ells respongueren tal com Jesús els havia dit, i els van deixar fer. ⁷Llavors portaren a Jesús el pollí, li van posar al damunt els seus mantells, i ell hi va muntar. ⁸Molts van estendre els mantells pel camí, i d’altres, ramatge que tallaven dels camps. ⁹Els qui anaven davant i els qui seguien darrere cridaven: — Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor! ¹⁰Beneït el Regne que arriba, el Regne del nostre pare David! Hosanna a dalt del cel! ¹¹Jesús va entrar a Jerusalem, al temple. Després de donar una mirada tot al voltant, com que ja era el vespre, va sortir amb els Dotze cap a Betània.

Jesús maleeix una figuera

¹²L’endemà, quan sortien de Betània, Jesús va tenir gana. ¹³Veié de lluny una figuera que ja tenia fulla i va anar-hi per si hi trobava alguna cosa. Però, quan s’hi acostà, no va trobar-hi res més que fulles, perquè no era el temps de les figues. ¹⁴Llavors digué a la figuera: —Que mai més ningú no mengi fruit de tu! I els seus deixebles van sentir aquestes paraules.

Purificació del temple

¹⁵Quan arribaren a Jerusalem, Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a expulsar-ne els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, ¹⁶i no permetia que ningú traginés res per dins el recinte del temple. ¹⁷I els instruïa així: —¿No diu l’Escriptura: El meu temple serà anomenat “casa d’oració per a tots els pobles” ? Però vosaltres n’heu fet una cova de lladres ! ¹⁸Ho van sentir els grans sacerdots i els mestres de la Llei i buscaven com podrien fer-lo morir; però li tenien por, perquè tota la gent estava admirada de la seva doctrina. ¹⁹I quan es va fer fosc, Jesús i els seus deixebles van sortir de la ciutat.

La figuera, seca

²⁰Al matí, tot passant, van veure que la figuera s’havia assecat de soca-rel. ²¹Pere, recordant les paraules de Jesús, li diu: —Mira, rabí: la figuera que vas maleir s’ha assecat. ²²Jesús els respon: —Tingueu fe en Déu. ²³Si algú diu a aquesta muntanya: “Alça’t i tira’t al mar”, sense dubtar-ne en el seu cor, sinó creient que es realitzarà allò que diu, en veritat us dic que li serà concedit. ²⁴Per això jo us dic: tot allò que demaneu en la pregària, creieu que ja ho teniu concedit, i ho rebreu. ²⁵I quan pregueu, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare del cel us perdonarà les vostres faltes. ²⁶(26)

L’autoritat de Jesús

²⁷Se’n tornaren a Jerusalem i, mentre Jesús caminava pel recinte del temple, l’anaren a trobar els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els notables ²⁸i li preguntaren: —Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l’ha donada, aquesta autoritat? ²⁹Jesús els replicà: —Us faré una altra pregunta. Contesteu-me-la i us diré amb quina autoritat faig tot això. ³⁰El baptisme de Joan, ¿venia de Déu o dels homes? Contesteu-me. ³¹Ells discutien i es deien: —Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: “Doncs per què no el vau creure?” ³²Però tampoc no podem dir que venia dels homes! Tenien por de la gent, perquè tothom estava convençut que Joan era realment un profeta. ³³Per això respongueren a Jesús: —No ho sabem. Llavors Jesús els diu: —Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això.

Paràbola dels vinyaters homicides

¹Jesús es posà a parlar-los en paràboles: —Un home va plantar una vinya, la va envoltar d’una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia . Després la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny. ²Quan va ser el temps, envià un servent als vinyaters per rebre’n la part que li corresponia dels fruits de la vinya; ³però ells el van agafar, el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides. ⁴Novament els envià un altre servent; a aquest li van obrir el cap i el van ultratjar. ⁵Els en va enviar encara un altre, i a aquest el van matar; i així feren amb molts altres: a uns els apallissaven, a d’altres els mataven. ⁶Li quedava encara el seu fill estimat, i els l’envià en darrer lloc, tot dient-se: “Al meu fill, el respectaran.” ⁷Però aquells vinyaters es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: vinga, matem-lo i l’heretat serà nostra.” ⁸L’agafaren, el van matar i el van llençar fora de la vinya. ⁹»Què farà, doncs, l’amo de la vinya? Vindrà, farà morir aquells vinyaters i donarà la vinya a uns altres. ¹⁰¿No heu llegit allò que diu l’Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. ¹¹És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen ? ¹²Ells van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent. Llavors el van deixar estar i se n’anaren.

El tribut al Cèsar

¹³Aleshores van enviar a Jesús alguns fariseus i alguns partidaris d’Herodes per sorprendre’l en alguna paraula comprometedora. ¹⁴Hi van, doncs, i li diuen: —Mestre, sabem que dius la veritat, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes realment el camí de Déu. Digues: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar? ¿L’hem de pagar o no l’hem de pagar? ¹⁵Jesús es va adonar de la seva hipocresia i els respongué: —Per què em poseu a prova? Porteu-me un denari i deixeu-me’l veure. ¹⁶Ells l’hi portaren. Jesús els preguntà: —De qui són aquesta imatge i aquesta inscripció? Ells li respongueren: —Del Cèsar. ¹⁷Jesús els digué: —Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu. I quedaren sorpresos de la seva resposta.

Els saduceus i la resurrecció

¹⁸Després uns saduceus l’anaren a trobar. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat: ¹⁹—Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home mor i deixa muller, però no ha tingut fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt . ²⁰Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense tenir descendència. ²¹El segon es va casar amb la dona del difunt, i morí sense tenir-ne descendència. Igualment el tercer. ²²Cap dels set no va tenir descendència. Després de tots va morir també la dona. ²³Així, doncs, quan arribi la resurrecció i tots ells ressuscitin, de quin dels set serà muller, si tots set s’hi havien casat? ²⁴Jesús els respongué: —Aneu equivocats precisament perquè no coneixeu les Escriptures ni el poder de Déu. ²⁵Quan tots ells ressuscitin d’entre els morts, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els àngels del cel. ²⁶»I sobre el fet que els morts ressusciten, ¿no heu llegit en el llibre de Moisès, en el passatge de la Bardissa, com Déu li va dir: Jo soc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob ? ²⁷Ell no és Déu de morts, sinó de vius. Aneu molt equivocats!

El primer manament

²⁸Llavors un dels mestres de la Llei, que havia sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va acostar i li va fer aquesta pregunta: —Quin és el primer de tots els manaments? ²⁹Jesús va respondre: —El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. ³⁰Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. ³¹El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests. ³²Llavors el mestre de la Llei li digué: —És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que ell és l’únic i que no n’hi ha d’altre fora d’ell , ³³i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l’enteniment i amb totes les forces i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis. ³⁴Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué: —No ets pas lluny del Regne de Déu. I ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta.

El Messies, fill de David

³⁵Jesús prengué la paraula i ensenyava en el temple dient: —Com poden dir els mestres de la Llei que el Messies ha de ser fill de David? ³⁶David mateix, mogut per l’Esperit Sant, va dir: » El Senyor digué al meu Senyor: Seu a la meva dreta, mentre poso els enemics sota els teus peus. ³⁷»Per tant, si David mateix l’anomena Senyor, com pot ser fill seu? . La gran gentada que hi havia l’escoltava de bon grat.

Acusacions contra els mestres de la Llei

³⁸Jesús, instruint la gent, deia: —Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places ³⁹i que els facin ocupar els seients d’honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. ⁴⁰Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor.

L’ofrena d’una viuda pobra

⁴¹Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. ⁴²Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. ⁴³Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: —En veritat us dic que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. ⁴⁴Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure.

Jesús anuncia la destrucció del temple

¹Quan Jesús sortia del temple, un dels seus deixebles li diu: —Mestre, mira quines pedres i quines construccions! ²Jesús li respon: —Veus aquestes grans construccions? Aquí no quedarà pedra sobre pedra: tot serà destruït.

Començament de les calamitats

³Després, mentre estava assegut a la muntanya de les Oliveres, enfront del temple, Pere, Jaume, Joan i Andreu li preguntaren a part: ⁴—Digues-nos quan passarà això i quin serà el senyal que tot això està a punt de complir-se. ⁵Aleshores Jesús els va dir: —Estigueu alerta, que ningú no us enganyi. ⁶En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: “Soc jo”, i enganyaran molta gent. ⁷Quan sentireu parlar de guerres i de rumors de guerres, no us alarmeu: cal que això succeeixi, però encara no serà la fi. ⁸Un poble s’alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà terratrèmols pertot arreu, hi haurà fam. Així començaran els dolors d’infantament. ⁹»Vosaltres mateixos estigueu alerta. Per causa meva us portaran als tribunals i us assotaran a les sinagogues, i compareixereu davant els governadors i els reis perquè doneu testimoni davant d’ells: ¹⁰cal que, abans de la fi, la bona nova de l’evangeli sigui anunciada a tots els pobles. ¹¹I quan se us emportin per posar-vos a les seves mans no us preocupeu del que haureu de dir: en aquell moment digueu allò que us sigui inspirat, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó l’Esperit Sant. ¹²Un germà portarà a la mort el seu germà, i un pare el seu fill; els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran. ¹³Tothom us odiarà per causa del meu nom. Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà.

La gran tribulació

¹⁴»Quan veureu “l’abominació devastadora” instal·lada on no hauria d’estar —qui ho llegeixi, que ho comprengui!—, llavors els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes; ¹⁵el qui sigui al terrat, que no baixi ni entri a casa seva per endur-se’n res, ¹⁶i el qui sigui al camp, que no torni enrere a recollir el mantell. ¹⁷Ai de les qui esperin un fill o el criïn aquells dies! ¹⁸Pregueu que això no passi a l’hivern. ¹⁹Perquè aquells dies seran d’una gran tribulació, com no n’hi ha haguda cap des que Déu va crear el món fins ara ni tornarà a haver-n’hi cap més. ²⁰I si el Senyor no hagués decidit d’escurçar aquells dies, no se salvaria ningú; però, per amor als elegits, aquells que ell va escollir, els escurçarà. ²¹»En aquell moment, si algú us deia: “El Messies és aquí” o “És allà”, no us ho cregueu. ²²Perquè sorgiran falsos messies i falsos profetes, que faran senyals i prodigis per esgarriar, si fos possible, els elegits. ²³Estigueu alerta: jo us ho he dit tot per endavant.

La vinguda del Fill de l’home

²⁴»Però aquells dies, després de la tribulació, el sol s’enfosquirà i la lluna ja no farà claror; ²⁵les estrelles aniran caient del cel i els estols celestials trontollaran . ²⁶»Aleshores veuran el Fill de l’home venint entre núvols amb gran poder i majestat. ²⁷I llavors ell enviarà els àngels a reunir els seus elegits des dels quatre vents, de l’extrem de la terra a l’extrem del cel.

La lliçó de la figuera

²⁸»Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l’estiu és a prop; ²⁹igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes. ³⁰En veritat us dic que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. ³¹El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.

El dia i l’hora

³²»D’aquell dia i d’aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare. ³³»Estigueu alerta, vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment. ³⁴Passa com amb un home que se’n va a terres llunyanes. Deixa casa seva, després de donar facultats als seus servents i confiar a cada un la seva tasca; i al porter li mana que vetlli. ³⁵Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà l’amo de la casa: al vespre, a mitjanit, al cant del gall o a la matinada; ³⁶no fos cas que arribés sobtadament i us trobés dormint. ³⁷El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!

Complot contra Jesús

¹Faltaven dos dies per a la festa de Pasqua i dels Àzims. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven la manera d’apoderar-se de Jesús amb engany i matar-lo. ²Deien: —No ho fem durant la festa, no fos cas que hi hagués un avalot del poble.

Unció de Jesús a Betània

³Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. Mentre era a taula, vingué una dona que duia una ampolleta d’alabastre plena d’un perfum de nard autèntic i molt costós. La dona trencà l’ampolleta i buidà el perfum sobre el cap de Jesús. ⁴Alguns comentaven indignats: —De què serveix llençar així aquest perfum? ⁵S’hauria pogut vendre per més de tres-cents denaris i donar els diners als pobres. I la censuraven. ⁶Però Jesús digué: —Deixeu-la! Per què la molesteu? Ha fet amb mi una bona acció. ⁷De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres, i els podreu fer el bé sempre que voldreu; en canvi, a mi, no sempre em tindreu. ⁸Aquesta dona ha fet el que podia fer: s’ha anticipat a ungir el meu cos preparant-lo per a la sepultura. ⁹En veritat us dic que, quan l’evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i explicaran això que ha fet.

Judes s’ofereix per trair Jesús

¹⁰Judes Iscariot, un dels Dotze, se n’anà a trobar els grans sacerdots per entregar-los Jesús. ¹¹Ells, en sentir-ho, se’n van alegrar molt i prometeren que li donarien diners. I Judes buscava la manera d’entregar-lo en el moment oportú.

Preparatius del sopar pasqual

¹²El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l’anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús: —On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual? ¹³Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: —Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, ¹⁴i allà on entri digueu al cap de casa: “El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?” ¹⁵Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar. ¹⁶Els deixebles se n’anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.

Anunci de la traïció de Judes (; -23; )

¹⁷Arribat el capvespre, Jesús vingué amb els Dotze. ¹⁸I mentre eren a taula, tot sopant, Jesús digué: —En veritat us ho dic: un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi. ¹⁹Ells es van posar tristos i li anaven preguntant, l’un rere l’altre: —¿No soc pas jo? ²⁰Jesús els respongué: —Un dels Dotze, un que suca amb mi al mateix plat. ²¹El Fill de l’home se’n va, tal com l’Escriptura ha dit d’ell, però ai de l’home que el traeix! A aquest home, més li valdria no haver nascut.

L’últim sopar

²²Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué: —Preneu: això és el meu cos. ²³Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. ²⁴Els digué: —Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom. ²⁵En veritat us dic que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu. ²⁶I després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.

Anunci de les negacions de Pere

²⁷Llavors Jesús els digué: —Tots fallareu, perquè diu l’Escriptura: Colpiré el pastor, i les ovelles es dispersaran. ²⁸Però després de la meva resurrecció aniré davant vostre a Galilea. ²⁹Pere li va dir: —Ni que tots fallin, jo no. ³⁰Jesús li digué: —En veritat t’ho dic: avui, aquesta mateixa nit, abans del segon cant del gall, m’hauràs negat tres vegades. ³¹Però ell afirmava amb més insistència: —Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré. I tots els altres deien el mateix.

Pregària de Jesús a Getsemaní

³²Van arribar en un terreny anomenat Getsemaní, i Jesús digué als seus deixebles: —Seieu aquí mentre jo prego. ³³Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i angoixa, ³⁴i els digué: —Sento a l’ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu. ³⁵S’avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s’allunyés d’ell aquella hora. ³⁶Deia: — Abbà , Pare, tot t’és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols. ³⁷Després va cap a ells i els troba dormint. Diu a Pere: —Simó, dorms? ¿No has estat capaç de vetllar una hora? ³⁸Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble. ³⁹Se n’anà una altra vegada i va pregar dient les mateixes paraules. ⁴⁰Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. Ells no sabien què dir-li. ⁴¹Va cap a ells per tercera vegada i els diu: —Dormiu ara i reposeu! Tot s’ha acabat. Ha arribat l’hora: el Fill de l’home és entregat a les mans dels pecadors. ⁴²Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí.

Jesús és detingut

⁴³Immediatament, quan encara Jesús parlava, es presenta Judes, un dels Dotze. L’acompanyava un grup de gent amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots, dels mestres de la Llei i dels notables. ⁴⁴El qui el traïa els havia donat aquesta contrasenya: —És el qui jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben custodiat. ⁴⁵A l’instant se li va acostar i li digué: —Rabí! I el besà. ⁴⁶Ells s’abraonaren sobre Jesús i el detingueren. ⁴⁷Però un dels presents desembeinà l’espasa i, d’un cop, tallà l’orella al criat del gran sacerdot. ⁴⁸Jesús els digué: —Heu sortit a agafar-me amb espases i garrots, com si fos un bandoler. ⁴⁹Cada dia era amb vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir. Però és que s’han de complir les Escriptures. ⁵⁰Llavors tots l’abandonaren i fugiren. ⁵¹El seguia un jove, cobert només amb un llençol, i el van agafar. ⁵²Però ell es va desfer del llençol i va fugir tot nu.

Jesús davant el Sanedrí

⁵³Llavors es van endur Jesús a casa del gran sacerdot i s’hi reuniren tots els grans sacerdots, els notables i els mestres de la Llei. ⁵⁴Pere el va seguir de lluny fins a dintre el pati del palau del gran sacerdot i s’estava assegut amb els guardes, escalfant-se vora el foc. ⁵⁵Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una declaració contra Jesús per fer-lo morir, però no en trobaven cap, ⁵⁶perquè molts declaraven en fals contra ell, però les seves declaracions no concordaven. ⁵⁷Alguns s’aixecaren a presentar contra ell aquesta falsa acusació: ⁵⁸—Nosaltres vam sentir que deia: “Jo destruiré aquest santuari, fet per mans d’home, i en tres dies en construiré un altre, no fet per mans d’home.” ⁵⁹Però ni així no concordava la seva declaració. ⁶⁰Llavors el gran sacerdot es posà dret, va anar cap al mig i preguntà a Jesús: —¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan? ⁶¹Però ell callava i no va respondre res. Novament, el gran sacerdot l’interrogà i li digué: —¿Tu ets el Messies, el fill del Beneït? ⁶²Jesús respongué: —Sí, soc jo; i veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós i venint amb els núvols del cel. ⁶³Aleshores el gran sacerdot s’esquinçà els vestits tot exclamant: —Per què necessitem més testimonis? ⁶⁴Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia. Què us en sembla? Tots van sentenciar que mereixia pena de mort. ⁶⁵Llavors alguns van començar a escopir-li, a tapar-li la cara, a donar-li cops de puny i a dir-li: —Fes de profeta! I els guardes li pegaven bufetades.

Negacions de Pere

⁶⁶Mentrestant, Pere era a baix, al pati. Arriba una de les criades del gran sacerdot ⁶⁷i, en veure’l allà escalfant-se, se’l queda mirant i li diu: —Tu també hi anaves, amb el Natzarè, amb Jesús. ⁶⁸Pere ho negà: —No sé ni entenc de què parles. Llavors va sortir fora, al vestíbul, i un gall va cantar. ⁶⁹La criada el va veure i començà a dir una altra vegada als qui eren allí: —Aquest és un d’ells. ⁷⁰Pere tornà a negar-ho. Poc després els qui eren allà li tornaren a dir: —És veritat que ets un d’ells: si fins i tot ets galileu! ⁷¹Però ell es posà a maleir i a jurar dient: —Jo no conec aquest home de qui parleu! ⁷²A l’instant va cantar el gall per segona vegada. Pere es va recordar d’allò que Jesús li havia dit: «Abans del segon cant del gall, m’hauràs negat tres vegades.» I va esclatar en plors.

Jesús davant de Pilat

¹Tot seguit, en despuntar el dia, els grans sacerdots, amb els notables i els mestres de la Llei i tot el Sanedrí, van prendre un acord. I després de lligar Jesús, se’l van endur i l’entregaren a Pilat. ²Pilat el va interrogar: —¿Tu ets el rei dels jueus? Ell li respongué: —Tu ho dius. ³Els grans sacerdots li feien moltes acusacions. ⁴Llavors Pilat l’interrogà altra vegada: —¿No contestes res? Mira quantes acusacions et fan! ⁵Però Jesús ja no va respondre res més, i Pilat n’estava sorprès.

Jesús, condemnat a mort

⁶Cada any, per la festa de Pasqua, Pilat els deixava lliure el pres que ells demanaven. ⁷Hi havia un tal Barrabàs, empresonat amb els sediciosos que havien comès un assassinat durant els disturbis. ⁸La gent, doncs, va pujar i demanaven a Pilat allò que els solia concedir. ⁹Pilat els digué: —¿Voleu que us deixi lliure el rei dels jueus? ¹⁰Deia això perquè s’adonava que els grans sacerdots li havien entregat Jesús per enveja. ¹¹Però els grans sacerdots van incitar la gent perquè demanessin la llibertat de Barrabàs. ¹²Pilat els replicà: —Què voleu que en faci, doncs, del qui anomeneu el rei dels jueus? ¹³Ells tornaren a cridar: —Crucifica’l! ¹⁴Pilat els deia: —Però quin mal ha fet? Ells cridaren encara més fort: —Crucifica’l! ¹⁵Pilat, volent acontentar la gent, els deixà lliure Barrabàs i va entregar Jesús, després de fer-lo assotar, perquè fos crucificat.

Burles dels soldats

¹⁶Els soldats se’l van endur a l’interior del palau, és a dir, al pretori, i convocaren tota la cohort. ¹⁷Llavors el vestiren de porpra, li cenyiren al cap una corona d’espines que havien trenat ¹⁸i l’anaven saludant: —Salve, rei dels jueus! ¹⁹Li pegaven al cap amb una canya, li escopien i doblegant el genoll li feien reverència. ²⁰Acabada la burla, li tragueren la porpra, li posaren els seus vestits i se l’endugueren fora per crucificar-lo.

Crucifixió de Jesús

²¹I van obligar a portar la creu de Jesús un que passava, un tal Simó de Cirene, el pare d’Alexandre i de Rufus, que venia del camp. ²²Dugueren Jesús a un indret anomenat Gòlgota —que vol dir «lloc de la Calavera». ²³Li oferien vi adobat amb mirra, però no en prengué. ²⁴Llavors el van crucificar i es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus , a veure què treia cadascú. ²⁵Eren les nou del matí quan el crucificaren. ²⁶El rètol on constava la causa de la seva condemna deia això: «El rei dels jueus.» ²⁷Juntament amb ell van crucificar dos bandolers, l’un a la seva dreta i l’altre a la seva esquerra. ²⁸(28) ²⁹Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa i dient: —Va, tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, ³⁰salva’t a tu mateix i baixa de la creu! ³¹Igualment se’n burlaven els grans sacerdots entre ells i amb els mestres de la Llei, tot dient: —Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar. ³²El Messies, el rei d’Israel! Que baixi ara de la creu perquè ho vegem i creguem! També l’insultaven els qui estaven crucificats amb ell.

Mort de Jesús

³³Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda. ³⁴I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força: — Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? —que traduït vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? » ³⁵En sentir-ho, alguns dels presents deien: —Mireu com crida Elies. ³⁶Llavors un corregué, xopà de vinagre una esponja, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués, dient: —Deixeu, a veure si ve Elies i el baixa de la creu. ³⁷Però Jesús llançà un gran crit i va expirar. ³⁸Llavors la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix. ³⁹El centurió, que estava enfront d’ell, quan veié la manera com havia expirat, digué: —És veritat: aquest home era Fill de Déu. ⁴⁰També hi havia unes dones que s’ho miraven de lluny estant; entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el Menor i de Josep, i Salomé. ⁴¹Aquestes dones seguien Jesús quan era a Galilea i li prestaven ajut. N’hi havia també moltes d’altres que havien pujat amb ell a Jerusalem.

Sepultura de Jesús

⁴²Arribat ja el capvespre, com que era el dia de preparació, el dia abans del repòs del dissabte, ⁴³Josep d’Arimatea, membre distingit del Sanedrí, que esperava també l’arribada del Regne de Déu, va gosar entrar a veure Pilat per demanar-li el cos de Jesús. ⁴⁴Pilat es va estranyar que ja fos mort i feu cridar el centurió per preguntar-li si això era cert. ⁴⁵Informat pel centurió, va permetre a Josep que s’endugués el cadàver. ⁴⁶Josep va comprar un llençol, va baixar Jesús de la creu, l’embolcallà amb el llençol i el va dipositar en un sepulcre que havia estat tallat a la roca. Després va fer rodolar una pedra davant l’entrada del sepulcre. ⁴⁷Maria Magdalena i Maria, mare de Josep, miraven on el posaven.

El sepulcre buit

¹Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús. ²El primer dia de la setmana —el diumenge—, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. ³Es deien entre elles: —¿Qui ens farà rodolar la pedra de l’entrada del sepulcre? ⁴Llavors van alçar els ulls i s’adonaren que la pedra ja havia estat apartada; era una pedra realment molt grossa. ⁵Van entrar al sepulcre i veieren assegut a la dreta un jove que portava un vestit blanc, i es van espantar. ⁶Ell els diu: —No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l’havien posat. ⁷Però ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere: “Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir.” ⁸Elles sortiren del sepulcre i van fugir, plenes d’esglai i tremoloses. I no digueren res a ningú, perquè tenien por.

Apèndix (16,9-20)

Jesús s’apareix a Maria Magdalena

⁹Després que Jesús hagué ressuscitat el primer dia de la setmana —el diumenge— de bon matí, es va aparèixer primerament a Maria Magdalena, de qui havia tret set dimonis. ¹⁰Ella anà a anunciar-ho als qui havien conviscut amb Jesús i que ara estaven afligits i ploraven. ¹¹Però aquests, quan van sentir que Jesús vivia i que ella l’havia vist, no la van creure.

Jesús s’apareix a dos deixebles

¹²Després d’això, es va manifestar amb un aspecte diferent a dos d’ells que feien camí fora ciutat. ¹³Aquests, llavors, se’n tornaren a anunciar-ho als altres, però tampoc no els van creure.

Jesús s’apareix als Onze

¹⁴Finalment, mentre eren a taula, Jesús es va aparèixer als Onze i els reprotxà la seva manca de fe i la seva duresa de cor, ja que no havien cregut els qui l’havien vist ressuscitat. ¹⁵Els digué: —Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la creació. ¹⁶Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. ¹⁷Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, ¹⁸agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons.

Ascensió de Jesús

¹⁹Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu. ²⁰Ells se n’anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l’acompanyaven.