1Pau, servent de Déu, apòstol de Jesucrist, enviat per a conduir els elegits de Déu a la fe i al coneixement de la veritat manifestada en la pietat, 2en virtut de l’esperança de la vida eterna, promesa des d’abans dels segles per Déu, que no menteix. 3En els temps fixats, ell ha fet conèixer la seva paraula per la predicació que m’ha estat confiada; així ho ha disposat Déu, salvador nostre. 4A tu, Titus, fill veritable en la fe que tenim en comú, et desitjo la gràcia i la pau de part de Déu Pare i de Jesucrist, el nostre salvador.
La tasca pastoral (1,5-3,11)
Designació dels qui presideixen la comunitat
5Et vaig deixar a Creta perquè acabessis d’organitzar el que faltava i designessis els qui han de presidir la comunitat en cada ciutat, segons les instruccions que et vaig donar. 6Els qui presideixen la comunitat han de ser irreprensibles i marits d’una sola muller; els seus fills han de ser creients, i no els han de poder acusar de dissoluts o rebels. 7Cal, en efecte, que el pastor d’una església sigui irreprensible, ja que és administrador de la casa de Déu: no ha de ser presumptuós, ni irascible, ni donat al vi, ni violent, ni amic de negocis bruts; 8ben al contrari, ha de ser acollidor, amic del bé, assenyat, just, íntegre, amo de si mateix, 9fermament adherit a la doctrina autèntica que és conforme a l’ensenyament rebut. Així serà capaç d’exhortar amb una doctrina sana i de refutar els qui la contradiuen.
Els falsos mestres
10Perquè n’hi ha molts que són rebels, xerraires i mentiders, sobretot entre els d’origen jueu. 11A aquests cal tapar-los la boca; perverteixen famílies senceres, ensenyant per un guany mesquí allò que no convé. 12Un cretenc, el seu propi profeta, ha dit: «Cretencs, sempre mentiders, males bèsties, ventres plens que no treballen.» 13Aquest testimoni és ben veritat. Per tant, reprèn-los severament, perquè mantinguin sana la seva fe 14en comptes de fer cas de faules jueves i de prescripcions humanes que giren l’esquena a la veritat. 15Tot és pur per als qui són purs. En canvi, per als qui estan tacats i no creuen, res no és pur: tenen tacats l’enteniment i la consciència. 16Proclamen que coneixen Déu, però el neguen amb les obres, ja que són reprovables i rebels, incapaços de fer cap obra bona.
Exhortació als ancians, als joves i als esclaus
1Tu, però, ensenya el que està d’acord amb la sana doctrina. 2Digues als ancians que siguin sobris, respectables, assenyats, forts en la fe, en l’amor i en la constància. 3A les dones d’edat, digues-los que es comportin com escau a persones venerables: que no siguin murmuradores ni donades a beure massa vi; que ensenyin a fer el bé 4i sàpiguen encaminar les més joves a estimar el marit i els fills, 5a ser assenyades, castes, diligents en la feina de casa, bones, submises al propi marit. Així la paraula de Déu no rebrà cap injúria de ningú. 6Recomana igualment als joves que tinguin seny. 7Sigues en tot un model de bones obres: de doctrina íntegra, de dignitat, 8de paraula sana i incontrovertible. Així els qui són contraris no podran dir res de mal contra nosaltres i quedaran avergonyits. 9Que els esclaus se sotmetin en tot als seus amos, mirant de complaure’ls i evitant de contradir-los 10i d’estafar-los; que demostrin contínuament la seva fidelitat. Així faran honor en tot a la doctrina de Déu, el nostre salvador. 11Déu ha manifestat la seva gràcia, que és font de salvació per a tothom 12i que ens ensenya a abandonar la impietat i els desigs mundans per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, 13mentre esperem que es compleixi la benaurada esperança, que es manifesti la glòria del gran Déu i salvador nostre Jesucrist. 14Ell s’ha entregat a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de tota maldat i purificar-nos, perquè siguem el seu poble, la seva heretat preferida, apassionat per fer el bé. 15Predica aquestes coses, exhorta i reprèn amb tota autoritat. Que ningú no et pugui menysprear.
Exhortació a tots els fidels
1Recorda a tots que s’han de sotmetre als governants i a les autoritats i que els han d’obeir, que han d’estar sempre disposats a fer el bé. 2Que no insultin ningú ni es fiquin en baralles, que siguin gent de bon tracte i donin proves de la més gran dolcesa amb tothom. 3En altre temps, també nosaltres érem insensats, desobedients, gent esgarriada, esclaus de tota mena de passions i de plaers, actuàvem amb malícia i enveja, ens fèiem odiosos i ens odiàvem els uns als altres. 4Però ara Déu, salvador nostre, ha manifestat la seva bondat i el seu amor als homes. 5Ell ens ha salvat no per les bones obres que podíem haver fet, sinó en virtut del seu amor, mitjançant el bany regenerador i el poder renovador de l’Esperit Sant 6que ell ha vessat abundosament sobre nosaltres per Jesucrist, el nostre salvador. 7Així, fets justos per la seva gràcia, som, en esperança, hereus de la vida eterna. 8Això que ara et dic és digne de fe, i vull que ho remarquis amb fermesa, perquè els qui han cregut en Déu s’esforcin a ser els primers en la pràctica de les bones obres. Això és bo i útil a tothom. 9Evita, en canvi, les discussions estúpides sobre genealogies, i les disputes i polèmiques entorn de la Llei: totes són inútils i absurdes. 10Al qui és sectari, després d’una primera i d’una segona amonestació, expulsa’l. 11Ja saps que un home així va del tot desencaminat i peca: ell mateix es condemna. 12Quan t’hauré enviat Àrtemes o Tíquic, afanya’t a venir a trobar-me a Nicòpolis, perquè he decidit de passar-hi l’hivern. 13Prepara amb cura el viatge de Zenes, l’advocat, i d’Apol·ló: preocupa’t que no els falti res. 14Que també els nostres aprenguin a ser els primers en la pràctica de les bones obres i a ajudar els qui ho necessiten. Així no es quedaran sense fruit. 15Et saluden tots els qui són amb mi. Saluda els nostres amics en la fe. Que la gràcia sigui amb tots vosaltres.