Joan 19,1-5
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
01-05
Pilat, doncs, va prendre llavors a Jesús, i azotóle. I els soldats, teixint una corona d'espines, la hi van posar sobre el cap i li van vestir un mantell de porpra. I venien a l'i deien: "Déu et salvi, rei dels jueus": i li donaven de bufetades. Pilat, doncs, va sortir una altra vegada fora, i els va dir: "Vegeu que us ho trec fora, perquè sapigueu que no trobo en El causa cap". (I va sortir Jesús portant una corona d'espines, i un mantell de porpra). I Pilat els va dir: "Vegeu aquí l'home". (vv. 1-5)
Sant Agustí, in Ioannem, tract., 116
Com els jueus van clamar que no volien que Pilato els posés a Jesús en llibertat en celebració de la Pasqua, sinó al lladre Barrabás, afegeix: "Llavors Pilato va prendre a Jesús, i ho va assotar". Es pot creure que Pilato no va fer això sinó amb la finalitat que, donant-se per satisfets els jueus amb els oprobis inferits a Jesús, desistissin d'acarnissar-se fins a demanar la seva mort. Aquesta és la raó perquè Pilato va permetre o tal vegada va manar que la seva cohort fes el que segueix. Refereix l'Evangelista el que els soldats van fer, però no va dir que per ordre de Pilato. Segueix, doncs: "I els soldats, teixint una corona d'espines la van imposar sobre el seu cap, i li van vestir un vestit de porpra i s'acostaven a l'i li deien: Déu et salvi, rei dels jueus".
Crisóstomo, in Ioannem, hom. 83
Com Pilato li havia donat aquest nom, ells el prenen per a ultratjar-li.
Beda
Pusiéronle per diadema una corona d'espines, i per mantell de porpra, com ho usaven els reis antigament, li van embolicar amb un parrac de porpra, la qual cosa no està en contradicció amb el que diu Sant Mateu, que li van posar una capa d'escarlata. Perquè (com diu Orígens), la porpra i l'escarlata són d'un mateix gènere, perquè són gotes de color de sang que flueixen de les incisions de l'arbre de la grana, amb les quals es tenyeix tela de tots dos colors. El que els soldats feien per irrisió, era per a nosaltres un misteri, perquè per la corona d'espines se signifiquen els nostres pecats, els quals va carregar sobre si, i són com les espines que brollen de la terra del nostre cos; així com en el vestit de porpra es representa la nostra carn dominada per les passions. O també la glòria de l'Església coberta de porpra amb els triomfs de la sang dels màrtirs.
Crisóstomo, ut supra
El que executaven els soldats no era en compliment d'una ordre del procurador, sinó que ho feien per a complaure als jueus. Sens dubte que per instigació d'éstos, li van turmentar des que va començar la nit, i subornats amb diners es van prestar a tota classe d'excessos. Però enmig de tants ultratges, Jesús va sofrir en silenci. Tu, doncs, sentint això, fixa-ho en la teva consideració, i veient com el Rei de l'univers i Senyor dels àngels sofreix les injúries amb paciència en silenci, imita-li.
Sant Agustí, ut supra
Així es complia el que Crist havia dit de si mateix. Així els màrtirs aprenien a suportar tot el que els seus perseguidors van voler fer amb ells. Així el regne, que no era d'aquest món, triomfava del món superb, no lluitant violentament, sinó sofrint amb humilitat.
Crisóstomo, ut supra
A fi, doncs, que a la vista del que els soldats havien fet aplaquessin el seu enverino, els va presentar a Jesús coronat. Pel que segueix: "Va sortir fora Pilato una altra vegada i els va dir: Heus aquí que us ho presento de nou perquè conegueu que no trobo cap delicte en El".
Sant Agustí, ut supra
Això prova que Pilato no ignorava el que havien fet els soldats, i que si no ho havia manat, ho havia permès, per la raó abans indicada que, sadollant-se a la seva satisfacció els seus enemics amb els seus oprobis, desistissin de demanar la seva mort. Segueix: "Va sortir, doncs, Jesús portant una corona d'espines i un vestit de porpra"; no enlluernant amb les insígnies reals, sinó saturat d'oprobis. Segueix: "I els va dir: Heus aquí l'Home". Com dient: si envegeu al Rei, perdoneu-li ja, perquè veient esteu el seu abatiment; aplaqui's l'enveja davant el furor dels ultratges.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.