Joan 18,39-40
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
39-40
I quan això va haver dit, va sortir una altra vegada als jueus i els va dir: "Jo no trobo en El cap causa. Costum teniu vosaltres que us deixi anar un en la Pasqua. Voleu, doncs, que us deixi anar al Rei dels jueus?" Llavors van tornar a cridar tots, dient: "No a éste, sinó a Barrabás". I Barrabás era un lladre. (vv. 39-40)
Sant Agustí, in Ioannem, tract., 115
Quan va dir Pilato: "què és la veritat?" crec que li va venir a la memòria de seguida el costum que tenien els jueus de donar la llibertat a un pres en la Pasqua; i així, no va esperar que Jesús li respongués, per a no perdre temps, quan va recordar el costum de deixar anar un en la Pasqua, la qual cosa veritablement va desitjar, com el manifesta això que va dir: "I quan va preguntar, va sortir una altra vegada", etc.
Crisóstomo, in Ioannem, hom. 83
El sabia que aquesta pretensió havia de fer-se amb temps, perquè convenia deslliurar-li de l'ímpetu dels jueus, i per això va sortir.
Alcuino
O tal vegada no va esperar a sentir la resposta, perquè potser no era digne de sentir-la. Segueix: "I els va dir: Jo no trobo en El cap causa".
Crisóstomo, ut supra
No va dir: perquè va delinquir, i és digne de mort, indulteu-li per la festivitat; sinó que primer, justificant-li, els exhorta de seguida perquè si no volien reconèixer la seva innocència per si no fos prou, li perdonessin per raó de la festivitat; i per això els va dir: "És costum vostre", etc.
Beda
Aquest costum no era precepte de llei, sinó que venia de tradició dels seus pares, perquè, en memòria de la llibertat d'Egipte, la donessin en la Pasqua a un pres. I després, exhortant-los, diu: "Voleu, doncs, que us deixi en llibertat al Rei dels jueus?"
Sant Agustí, ut supra
No va poder arrencar del seu cor la creença que Jesús era Rei dels jueus. Com si el títol de la creu hagués quedat clavat en el seu cor per la mateixa veritat, aquella sobre la qual va preguntar què és la veritat?
Teofilacto
Pilato va respondre d'una manera admirable, que Jesús no havia faltat en res, però van continuar preocupant-lo amb la idea que volia ser Rei, i que el representant de la potestat dels romans no podia absoldre a aquell que es titulava Rei, i èmul del poder de Roma. Així, doncs, en dir: jo absoldré al Rei dels jueus, va presentar a Jesús com a innocent, i es va mofar dels jueus, com si digués: Al qual vosaltres acuseu que es diu Rei, a éste comandament absoldre, perquè tal Rei no existeix.
Sant Agustí, ut supra
Perquè sentit això, van clamar com segueix: "Van clamar tots una altra vegada dient: no a éste, sinó a Barrabás, però Barrabás era un lladre". No us reprovem oh jueus, perquè vau lliurar en la Pasqua a un malfactor, sinó perquè vau matar a un innocent! El que no obstant això, si no s'hagués realitzat, no s'hauria verificat la veritable Pasqua.
Beda
Puix que van menysprear al Salvador, i van lliurar al lladre, el diable exerceix en ells fins al dia els seus lladrocinis.
Alcuino
El nom de Barrabás és interpretat així: "Aquest fill del mestre d'ells", això és, del diable, perquè va ser mestre del lladre en els seus crims i dels jueus en la seva perfídia.