Catena Aurea · els Pares de l'Església

Mateu 6,16

Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →

"I quan dejuneu, no us poseu tristos com els hipòcrites. Desfiguren els seus rostres per a fer veure als homes que dejunen. En veritat us dic que van rebre el seu guardó". (v. 16)

Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 15

Com l'oració és forta quan es fa amb un esperit humil i amb un cor contrit, i com no pot dir-se que el que gaudeix de les delícies d'aquesta vida tingui un cor humil i un cor contrit -ben sabut és que l'oració sense el dejuni és flaca i malalta- per tant, tots aquéllos que han volgut pregar per alguna necessitat, han ajuntat sempre el dejuni amb l'oració, perquè el dejuni és el suport de l'oració. Per això, el nostre Senyor després d'haver-nos ensenyat a orar ens parla del dejuni, dient: "Quan dejuneu, no us poseu tristos com els hipòcrites". Sabia, doncs, el Senyor, que la vanaglòria ataca a tot el bo, i per això mana tallar l'espina de la vanaglòria que neix en bona terra, perquè no sufoqui el fruit del dejuni. No pot succeir que no sofreixi el que dejuna; però millor és que el dejuni et manifesti a tu, que no tu al dejuni. No pot succeir que el que dejuna estigui content i per tant no va dir: "No vulgueu aparèixer tristos". Els que apareixen pàl·lids en virtut d'algunes impostures, éstos no estan tristes, però es fingeixen com a tals. Per contra, el que està trist en virtut d'un dejuni prolongat no apareix trist, sinó que en realitat ho està. I per això afegeix: "Exterminen els seus rostres per a fer veure als homes que dejunen".

Sant Jerònim

La paraula exterminen, que en les Escriptures Sagrades ha perdut el seu vigor per equivocació dels intèrprets, significa molt més que el que de comú es comprèn. Són exterminats aquells als qui es bandeja, perquè són enviats fora dels termes. En comptes d'aquesta paraula exterminen, hem d'usar sempre la paraula descomponen. Descompon l'hipòcrita el seu rostre, per a manifestar tristesa, i quan està alegre en la seva ànima porta el dol en la seva cara.

Sant Gregori, Moralia, 8, 30

Perquè unes vegades es presenten pàl·lids, el seu cos com que cau de feblesa, el pit s'aixeca pels sospirs que l'agiten, i res busquen amb tant de treball sinó l'aconseguir la humana estimació.

Sant León Magne, in sermone 4 d'Epiphania, 5

No són bons els dejunis que no provenen del convenciment de la consciència, sinó de l'art d'enganyar.

Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 15

Si el que dejuna apareix trist, és un hipòcrita, però quant pitjor és el que no dejuna, però que pinta en el seu rostre, per mitjà d'invencions de la seva imaginació, una certa pal·lidesa en senyal que dejuna?

Sant Agustí, de sermone Domini, 2, 12

Ha d'advertir-se especialment en aquest capítol que pot haver-hi jactància, no sols en la lluentor i en l'aparença de les coses corporals, sinó també en les mateixes misèries dignes de lamentar-se. Això és tant més perillós quan enganya, perquè es fa aparèixer amb el nom de servei de Déu. El que brilla per la cura excessiva del seu cos, i per la lluentor del seu vestit i de les altres coses que li adornen, fàcilment pot comprendre's que és amic de seguir les pompes i vanitats del món, i no enganya als altres amb l'aparença d'una santedat enganyosa. Però el que professant la imitació de Crist fa que es fixin els ulls dels altres homes en la seva extraordinària tristesa, en els parracs amb què es vesteix a aquest efecte -quan faci això per la seva pròpia voluntat, i no ho sofreixi per necessitat-, pot molt bé ser conegut per les altres obres que practiqui, si això ho fa per menyspreu del luxe superflu o per alguna mala fi.

Remigio

El fruit del dejuni dels hipòcrites es manifesta en les paraules que a continuació diu el Salvador: "Per a fer veure als homes que dejunen. En veritat us dic que van rebre el seu guardó".

Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.