Abel

Significat d'Abel

(=alè) Segon fill d'Adán i Eva. Va ser assassinat pel seu germà Caín (Gn. 4; Heb. 11.4). Se'l considera el primer màrtir en la història i un model de rectitud (Mt. 23.35; Lc. 11.51). Vegeu Caín i Sang

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ABEL

ABEL segons la Bíblia: Segon fill d'Adán, d'ofici pastor. Era just (Mt. 23.35) i ple de fe (He. 11:4). Per enveja li va assassinar el seu germà Caín.

Segon fill d'Adán, d'ofici pastor. Era just (Mt. 23.35) i ple de fe (He. 11:4). Per enveja li va assassinar el seu germà Caín. Abel tipifica la «sang innocent» (Mt. 23.34).

S'han fet moltes conjectures sobre el perquè la seva ofrena va ser acceptada per Déu i no ho va ser la de Caín.
La que més concerta amb el conjunt de la doctrina bíblica és la que el sacrifici d'un xai podia haver estat mandat de Déu com a acompte del «Xai de Déu, que lleva el pecat del món», és a dir, el pla de la Redempció.

Una prova incidental d'això pot ser els nombrosos altars dels temps prehistòrics que es troben escampats en el món. El paganisme va distorsionar el propòsit diví, arribant a oferir víctimes humanes, però l'ordre dels sacrificis expiatoris que trobem en el Pentateuco, després de la sortida d'Israel d'Egipte, va poder ser, igual que la institució del matrimoni i del dia de repòs, una restitució d'un antic mandat, més que una innovació.

«Acordar-te has del dia de repòs», diu en Èxode. I quant a sacrificis, llegim que Abraham els oferia molt abans de la institució del ministeri levític. D'on li va venir la idea a Abraham sinó d'una tradició procedent de la primitiva revelació de Déu en l'Edén? La carta als Hebreus (He. 11:4) diu que «per fe Abel va oferir millor sacrifici». Fe a què? La fe requereix el coneixement, o, en aquest cas, revelació.

El sacrifici d'Abel és prova d'un caràcter obedient a Déu, mentre que l'ofrena de Caín és prova d'un caràcter altiu, que va tractar d'imposar el seu propi culte d'homenatge al Creador, i no va voler humiliar-se a dependre del seu germà, per a la seva ofrena, malgrat la probable revelació de Déu.

En el Nou Testament Abel és considerat com a màrtir (Mt. 23.35) de la seva fe (He. 11:4) i de la seva justícia (1 Jn. 3.12). El primer a morir de la raça humana va ser el primer a entrar en la glòria de Déu i una peça de les primícies que ningú pot enumerar. «La sang d'Abel» va clamar justícia sobre la terra, però la sang de Jesucrist va portar el perdó i la salvació per a tots els que es penedeixen (He. 12.24; 1 Jn. 1:7).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ABEL