Aliment

Significat d'Aliment

(heb. generalment tsêdâh, oklâh, maakâl i lejem).
Qualsevol substància que serveix per a nodrir l'organisme. La dieta original de l'home,
assenyalat pel seu Creador, consistia en grans, nous i fruites (Gn. 1.29; 2.16).
Immediatament després del diluvi, que va destruir tots #aqueix aliments, Déu
va permetre que l'home mengés carn d'uns certs animals (9:3), encara que no la sang
(v 4). Aquesta prohibició (que també incloïa el greix) va ser repetida més tard a els
israelites (Lv. 3.17; 7.26; 17.10; etc.). Així mateix va indicar que només alguns
quadrúpedes, ocells i peixos eren apropiats com a menjar (Lv. 11; Dt. 14).
No obstant això, en general la carn mai va exercir un paper important en el
règim hebreu ni en el dels orientals. Els seus aliments principals eren grans:
blat, ordi, mill i sègol (Rt. 2.23; 2 S. 17.28; Ez. 4:9). Entre els llegums es
esmenten les llenties i els porotos (2 S. 17.28; Ez. 4:9). Les fruites incloïen raïm,
figues, pomes, magranes i olives (Nm, 13.20; 20:5; Dt. 8:8; J1. 1.12).
Mentre estaven en el desert, els israelites enyoraven els cogombres, els melons, els
porros, les cebes i els alls que havien tingut a Egipte (Nm. 11: 5), i #aqueix
productes sens dubte van ser part de la seva alimentació una vegada que es van assentar en
Canaán. La mel era considerada com un mos deliciós (Sal. 19.10; Cnt. 5:1);
per això, «una terra que flueix llet i mel» representava un sòl de gran
productivitat (Ex. 3:8; Lv. 20.24; Dt. 11:9; etc.). Dels productes lactis es
esmenten la llet quallada («mantega», RVR), el llard i el formatge (Gn. 18:8;
Dt. 32:14; 2 S.17.29). Lc. 11.12 implica que es menjaven ous (cf Is. 59:5). Vegeu
Menjar.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ALIMENT