Beraca, vall d'

BERACA, VALL DE (LLOC) [Heb ˓ēmek bĕrākâ ( עֵמֶך בְּרָכָה) ]. Una vall prop de Tecoa on Josafat i el seu poble es van reunir per a beneir a Yahvé per la seva meravellosa victòria sobre una coalició d'invasors moabitas, amonitas i meunitas (2 Cròniques 20.26). Com ho va profetitzar Jahaziel, l'enemic va ser destruït quan van començar a barallar entre ells en el desert de Jeruel (2 Cròniques 20: 14-23). La naturalesa sensacional d'aquesta història, no obstant això, ha plantejat preguntes sobre la seva historicitat ( HAIJ , 223). Edward Robinson (1941, 3: 275) i altres exploradors de principis del segle XIX van suggerir que el nom bíblic es va conservar en les ruïnes de Kh. Bereikut (MR 164117), al costat de l'actual Migdal ˓Oz i al costat de la carretera principal entre Betlem i Hebron. Només Sde Kh. Bereikut es troba Wadi el-Arrub (= N. Mevorach) amb les seves nombroses deus i la seva fèrtil vall (MR 163114). Durant l'època  del NT  , un aqüeducte dirigia l'aigua d'aquestes deus a les piscines de Salomó i d'allí a Jerusalem. La majoria dels erudits que han notat la similitud entre bĕrākâ (-benedicció-) i bĕrēkâ (-estany-) han preferit situar el lloc bíblic aquí, en lloc de la petita vall on Kh. Bereikut mateix se senti. Biq˓at Horeqanya (= Vall de Buqei˓ah ), ca. 6-8 km / 4-5 milles al NO  de la Mar Morta també s'ha proposat, però això sembla N massa lluny per a ser un candidat probable. Un suggeriment més plausible és l'àmplia vall del-Baq ˓ah (MR 170116) al NO de Kh. et-Tuqu (Markus i Amit 1989: 124-25). La probabilitat que aquesta vall sigui el bíblic es deriva de la seva proximitat al desert de Tecoa (2 Cròniques 20.20), i de la seva posició estratègica adjacent a la ruta de la cresta entri En-gedi i Belén. La identificació tradicional amb Wadi el-Arrub no coincideix amb aquesta ruta més natural d'ascens als pujols de la Judea. És possible que la vall apocalíptica de Josafat esmentat en Joel 4: 12 – Eng. 3.12 sigui una al·lusió a la mateixa vall on va ser lliurat Josafat.

Bibliografia

Markus, M. i Amit, D. 1989. Emeq Berakha. Pàgines. 124-25 en Har Hebron. Jerusalem (en hebreu).

Robinson, E. 1941. Recerques bíbliques en Palestina. 3 vols. Bostón. Repr. Jerusalem, 1970.

Simons, J. 1959. Els textos geogràfics i topogràfics de l'Antic Testament. Leiden.

      RA MULLINS