Bèstia
també: Bestia
Significat de Bèstia
– Donen.
7: León, ós, pantera, monstre.
–
Apocalipsi; Primera bèstia: 13:1-10. Segona bèstia: 13.11-18.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BÈSTIA
BÈSTIA segons la Bíblia: A part del seu significat normal en castellà, aquesta paraula és en la Bíblia símbol apocalíptic de força bruta, sensual, lasciva, oposada a Déu.
A part del seu significat normal en castellà, aquesta paraula és en la Bíblia símbol apocalíptic de força bruta, sensual, lasciva, oposada a Déu. En aquest sentit apareix en Dn. 7 i en Ap. 13.11-18.
En el seu sentit literal s'aplica als quadrúpedes. Segons Gn. 1.25-28, van ser creades en la mateixa etapa que l'home, però a éste li va ser donat domini sobre elles, col·locant-ho en categoria distinta (1 Co. 15.44-46; Stg. 3.15).
Se les considera dotades d'una ànima física (o «vida»), resident en la sang, per la qual cosa es prohibeix menjar sang (Lv. 7.27; 17.10; Hch. 15.29).
La principal riquesa de les tribus nòmades era el bestiar, i els ramats s'esmenten amb molta freqüència en la bèstia (Dt. 32:14; 2 S. 17.29; 2 Cr. 7:5; Sal. 78:52; Is. 53:6; Jn. 10:1-8), fent-se'ls objecte de sol·lícites cures (Nm. 32:16; Is. 53:16; Jer. 33:13).
Per a la càrrega s'usava el camell, per a muntura i labors de camp, l'ase, i el cavall només per a la guerra (Gn. 12.16; 2 S. 19.26; 2 R. 2.11; Jer. 12:5).
La llei mosaica prohibia maltractar a les bèsties (Éx. 23:4, 5, 12; Dt. 25:4), però el bou que matava a un home a banyades era tractat com un criminal (Éx. 21.28). Entre les bèsties salvatges s'esmenten més el lleó, l'ós, el lleopard, la guineu i la hiena o xacal.
Alguns pobles pagans representaven als seus déus en figura animal, pràctica condemnada severament per la llei i els profetes (Éx. 32; 1 R. 12.28; 13:2). La bèstia empra la figura d'animals o bèsties fantàstiques com a símbol de potències històriques i espirituals (Nm. 21:8; Ez. 1; Dn. 7; Ap. 4).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).