Bet-aven

Significat de Bet-aven

(heb. Bêth-zâwen, «casa [temple] d'impietat [iniquitat; vanitat; els
ídols]»).

1. Lloc prop d'Hai, a l'est de Betel i a l'oest de Micmas, prop d'un desert
(Jos. 7:2; 18.12; 1 S. 13:5; 14.23); no identificat.

2. Epítet de burla que va usar el profeta Oseas parlant de Bet-el,* després que la
ciutat va arribar a ser la seu un culte idolàtric (Us. 4.15; 5:8; 10:5; cf Am.
5:5). Vegeu Avine.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BET-AVEN

BET-AVINE segons la Bíblia: Lloc o «desert» de Benjamí prop de Bet-el (Jos. 7:2; 18.12; 1 S. 13:5; 14.23; Us. 4.15; 5:8; 10:5).

Lloc o «desert» de Benjamí prop de Bet-el (Jos. 7:2; 18.12; 1 S. 13:5; 14.23; Us. 4.15; 5:8; 10:5).

Encara que es diu que està a l'est de Bet-el, en Oseas sembla que és el nom donat al mateix Bet-el, ja no sent més la «casa de Déu», sinó «casa d'iniquitat» a causa dels ídols allí presents.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BET-AVEN