Bet-mill

BET-MILL (LLOC) [Heb bêt millô˒ ( בֵּית מִלֹּוא) ]. Un lloc d'una altra manera no comprovat esmentat juntament amb els "ciutadans de Siquem" com a part d'una assemblea responsable de l'entronització d'Abimelec, rei de Siquem (Jutges 9: 6, 20 [2 vegades]). El passatge sembla ser anterior a la narrativa circumdant (Richter 1963: 305) i pot reflectir una interpretació secundària d'una descripció tradicional de l'entorn de Siquem.

S'han ofert diverses identificacions de Beth-mill (Soggin 1973). S'ha pres el terme per a referir-se a l'acròpoli de Siquem, que es presumeix que és idèntica a la -torre- migdal esmentada en Jutges 9.46. La majoria dels quals segueixen aquesta línia d'interpretació identifiquen el lloc com una part important del sistema de defensa urbana; uns altres consideren que ha estat una àrea fora de la ciutat (ja sigui connectada o separada del migdal  ).

Si el segon element del nom Beth-mill significa -omplir- (de l'hebreu ml˒ ‘omplir’), pot referir-se als fonaments de la ciutat alta (així Boling Judges AB, 171). Generalment s'ha suposat que aquest és el significat de la paraula molí (lletrejada idènticament) ‘ Mill ‘, que designa una àrea de farciment en la pendent E de la ciutat de David (2 Sam 5: 9; 1 Rei 9.15, 24; 11.27; 1 Cròniques 11: 8; 32: 5). Veure MILL (LLOC). També es fa referència a un bêt millô˒ en aquesta àrea (2 Reis 12.21), potser -un edifici prominent en el Mill- (Cogan i Tadmor II ReyesAB, 139). Beth-mill es relacionaria llavors amb la funció posterior de l'acròpoli urbana com a part del sistema de defensa que incloïa als sacerdots, un altre personal del temple i els soldats que habitaven l'àrea (Soggin 1973).

L'etimologia de la paraula millô˒ continua sent bastant dubtosa. És possible que la paraula sigui un préstec d'Eg  m3rw, que designa una part de la cort del rei (Görg 1985: 60). Bet-mill pot llavors ser un terme per a l'àrea residencial del rei en Siquem (i Jerusalem, respectivament) i pot designar el centre administratiu de la ciutat.

Bibliografia

Görg, M. 1985. Observacions metodològiques sobre estudis comparatius en paraules i frases egípcies i bíbliques. Pàgines. 57-64 a l'Egipte  faraònic, la Bíblia i el cristianisme, ed. SI Groll. Jerusalem.

Richter, W. 1963. Traditionsgeschichtliche Untersuchungen zoom Richterbuch. BBB 18. Bonn.

Soggin, JA 1973. Bemerkungen zur alttestamentlichen Topographie Sechems mit besonderem Bezug auf Jdc. 9. ZDPV 83: 183-98.

      M. GÖRG