Blasfèmia

Significat de Blasfèmia

(heb. nêâtsâh [del verb nâats, «blasfemar»; també els verbs gâdaf,
jâraf];gr. blasfmía [del verb blasfméÇ]).

Terme que denota un llenguatge difamatori o injuriós cap a Déu. Sense
embargament, els vocables hebreus i grecs també s'empren respecte a
paraules i actes que atempten contra l'honor, l'honra i/o la fama de les
persones. Tals frases o fets abasten les maledicencias, malediccions,
afronts, calúmnies, injúries, imprecacions, etc. En la RVR generalment es
reserva aquest terme per als casos en què es difamen el nom o el caràcter
de Déu (Lv. 24:11; Stg. 2:7), ja sigui en forma directa (Hch. 6.11) o
implícita, com quan s'atribueixen evidències del poder diví al diable (Mt.
12.24) o es pretén la divinitat o les prerrogatives divines (Mt. 9:1-6;
26:64-66; Jn. 10.33, 36). En la llei mosaica es castigava la blasfèmia amb la
lapidació (Lv. 24:11-16; cf Hch. 6.13; 7.56-59). No es perdona la blasfèmia
contra l'Esperit Sant (Mr. 3.28, 29). 174

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BLASFÈMIA

BLASFÈMIA segons la Bíblia: La blasfèmia té en la Sagrada Escriptura un sentit més ampli que en el llenguatge comú.

La blasfèmia té en la Sagrada Escriptura un sentit més ampli que en el llenguatge comú. Incloïa la calúmnia, i abasta qualsevol paraula o acte ofensiu a la majestat divina, com profanar llocs sants, alterar els ritus, violar conscientment la llei, prendre el nom de Déu en va, etc.

Per a evitar a tot estirar possible això últim, va arribar a ometre's la pronunciació mateixa del nom sagrat de Jehová substituint-lo amb «Adonai» («Senyor»).

En el Nou Testament, blasfèmia significa la usurpació per l'home de les prerrogatives divines. Els enemics de Jesús ho van acusar de blasfèmia (Mt. 19.26; Jn. 10.36), perquè no reconeixien la seva deïtat. Els evangelistes consideren blasfèmia tota injúria a Crist.

La blasfèmia més greu, que no admet perdó, és la que va contra l'Esperit Sant (Mt. 3.28). Aquesta blasfèmia particular en contra de l'Esperit Sant va ser atribuir l'acció del Senyor de tirar fos dimonis a poder satànic, enfront de l'evidència innegable del seu poder diví.

Aquest pecat no anava a ser perdonat ni en aquest segle, ni en l'esdevenidor. El context dóna evidència que «el pecat imperdonable» es refereix a aquesta forma particular de blasfèmia (Mt. 12.24-32; cp. Mr. 3.22-30).

Els jueus expressaven violentament la seva indignació davant la blasfèmia (Mt. 26:65; Hch. 7.51). La blasfèmia era castigada amb la mort (Lv. 24:6; 1 R. 21.10; Hch. 6.13).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BLASFÈMIA