Blat
també: Trigo
Significat de Blat
(heb. generalment jittâh; aram. jintâh; qâlî, karmel; gr. sítos).
Gramínia familiar i bàsica conreada en terres bíbliques des de temps
immemorials (Gn. 30:14), particularment a Egipte (Ex. 9.32), considerat el
graner del Mediterrani. El blat de l'antiguitat era alhora l'escandeixi,
una varietat de palla dura i el gra de la qual era difícil de separar del seu embolcall,
i el blat chamorro, de grans més petits que el nostre blat modern, i que el seu
gust era una mica més amarg. El blat modern, que és melós i té grans més
grans, en temps bíblics recentment es va arribar a conèixer més tard.
Molts dels països del Mitjà Orient es coneixien en l'antiguitat com
productors de blat, però estaven subjectes a sequeres devastadores que produïen
fams d'àmplia difusió (Gn. 12.10; 41:57). En Palestina, el blat
se sembrava després que havien començat les pluges de la tardor, i li ho
collia a l'abril, maig o juny, la qual cosa depenia del clima i de com estigués
el terreny. A la collita del blat, que se celebrava mitjançant la festa de les
Setmanes 50 dies després de la festa dels Pans sense Llevat,* li seguien la
trilla* i l'acte de ventar.* El gra es molia per a fer farina i pa* (Ex.
29:2); com ocorre amb altres llavors, li ho torrava (Lv. 2.14, 16; Rt. 2.14) o
li ho aixafava i se l'usava com a aliment. El blat exercia un paper
important en les ofrenes de cereals. Vegeu Pentecosta.
Bib.: PB 228-234.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BLAT
BLAT segons la Bíblia: Aquesta planta era conreada:
en Babilònia (Herodoto 1:193), a Mesopotàmia (Gn. 30:14), a Egipte (Éx. 9.32), en Palestina (Éx. 34:22; Dt. 8:8; Dj. 6.11) i altres llocs des de la més remota antiguitat.
Aquesta planta era conreada:
en Babilònia (Herodoto 1:193), a Mesopotàmia (Gn. 30:14), a Egipte (Éx. 9.32), en Palestina (Éx. 34:22; Dt. 8:8; Dj. 6.11) i altres llocs des de la més remota antiguitat.
En Palestina se sembrava el blat després de les primeres pluges, al novembre o desembre. Se segava a l'abril, maig o juny; això depenia de les regions, de l'estat del sol, i del clima (vegeu TEMPS).
El pa ordinari dels hebreus era de flor de farina (Gn. 18:6; Éx. 29:2). Es menjava també el gra torrat (Lv. 2.14, 16; Rt. 2.14). També es consumien les espigues fresques triturades (Lv. 23.14; 2 R. 4.42).
Egipte era el graner del Mediterrani, i el seu blat, embarcat a Alexandria, arribava a Roma (Hch. 27:6, 38). Segons Plinio (His. Nat. 18.47), el millor blat era el provinent de l'Alt Egipte (Tebes).
Es distingia per les seves espigues barbadas i molt voluminoses («Triticum compositum»). Aquesta espècie, que s'esmenta en Gn. 41:22 i es troba representada en els antics monuments, continua sent conreada en els nostres dies. El blat ordinari de Palestina era el «Triticum vulgare», d'espiga recta.
El blat és utilitzat pel Senyor com a representant dels fills del regne, el fruit de la bona llavor que Ell estava sembrant en la terra, en contrast amb la zitzània que Satanàs va sembrar secretament juntament amb la bona llavor (Mt. 13.25-30).
D'altra banda, el mateix Senyor, el segon Home, «del cel», es compara al gra de blat que hagués hagut de quedar només tret que morís, però que en morir portaria molt fruit.
Això mostra clarament que no pot haver-hi unió de Crist i l'home natural per La seva encarnació solament, i que per la mort de Crist el fruit produït per La seva resurrecció és del mateix ordre que el mateix Crist (Jn. 12.24; 1 Co. 15.48, 49).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).