Zel

Significat de Zel

(heb. qinâh, qannâ, etc.; gr. zelos [del verb zlóÇ, «vigilar»]).

Actitud humana negativa cap a un altre o altres causada per la por, la falta de
confiança, el ressentiment pels seus avantatges, etc. (Pr. 6.34; Cnt. 8:6; 1 Co.
3:3). No li ho ha de confondre amb el zel diví, esmentat amb freqüència en
la Bíblia. El zel de Déu és una preocupació pel benestar del seu poble;
la seva determinació que res sorgeixi entre ell i ells que pogués enganyar, minar
o destruir (Ex. 20:5; Dt. 5:9; Jos. 24:19). Com és l'únic Déu veritable,
la salvació només es troba en ell; que l'home segueixi a qualsevol altre déu
és un engany que porta a la destrucció i a la mort. El zel o indignació
divins sovint es manifesta en formes que semblen severes, però que més
tard es veuen com la disciplina necessària per al benefici final de la gent
de dur clatell. Així es diu que Déu està gelós del seu dret a l'adoració
dels homes (Ex. 20:4-6; 34: 14; Dt. 4.23, 24; etc.), zel que els
israelites posaven amb freqüència en acció (vegeu Dt. 32:21; 1 R. 14.22,23, BJ;
Sal. 78:58; etc.). Està gelós per causa de la indignitat i el sofriment
ocasionats al seu poble (Ez. 36:6,7), i per l'honor del seu nom que hi havia
estat deshonrat per la seva nació triada quan va ser portat en captivitat
(39:25-28). Déu esperava que la presentació de l'evangeli als gentils
despertés en els jueus el zel i, amb això, que tornessin a ell
(Ro.10.19;11.11). Pablo va expressar un «zel de Déu» sobre l'església de
Corint, que ell havia «casat» amb Crist, tement que fos apartada del seu
diví espòs (2 Co. 11:2,3).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ZEL