Zelote

Significat de Zelote

(gr. zlÇtes, «el ple de zel [entusiasta; fanàtic]», «el patriota»).

La paraula zlÇtes apareix diverses vegades en el NT amb un sentit
encomiàstic, amb el significat de «gelós [per una causa]» o «ansiós» (Hch.
21.20; 22:3; Gá. 1.14; etc.). Però el terme és més conegut perquè serveix per a
distingir a Simón, un dels deixebles de Jesucrist (Lc. 6.15; Hch. 1.13),
de Simón Pedro.

Els zelotes dels temps de la guerra jueu-romana (66-73 d. C.) eren membres
d'un partit nacionalista jueu que harmonitzava principalment amb els
fariseus, encara que la política era la seva preocupació principal. El grup hi hauria
estat fundat, segons Josefo, per Judes de Galilea, en oposició al cens pres
sota Quirino en el 6 o 7 d. C. (Hch. 5.37). Amb el temps es van convertir en
fanàtics combatents de la resistència jueva contra els romans (els
extremistes fanàtics del judaisme); però al final només eren assassins, i per
això se'n va dir sicaris, és a dir, «cuchilleros» (o «homes de la daga»).
Alguns creuen que els «zelotes» dels dies de Jesús pertanyien a aquest
partit; uns altres sostenen que #aqueix nom encara no s'aplicava al partit, sinó
que era un qualificatiu per a designar als que eren extremadament gelosos per
l'observança de la llei, sense que necessàriament pertanyessin a algun grup
organitzat. Si Simón formava part del partit que després es va denominar
«zelotes» abans d'arribar a ser deixeble de Jesús, no podria haver seguit
pertanyent a ell després de començar a treballar com un dels seguidors
més íntims del Mestre. En la llista dels deixebles que donen Mateo i Marcos
(Mr. 3.18; Mt. 10 4), a Simón se'n diu el «cananista»* (RVR), l'equivalent
arameu de zelote.

Bib.: FJ-AJ xviii.1.1, 6; FJ-GJ ii.8.1; iv.3.9- vii.8.1.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ZELOTE

ZELOTE segons la Bíblia: «un que té zel». Transcripció gr. del terme aram. «kan’ân». Membre d'un partit de patriotes jueus (Guerres 4:3, 9; 7:8, 1).

«un que té zel». Transcripció gr. del terme aram. «kan’ân». Membre d'un partit de patriotes jueus (Guerres 4:3, 9; 7:8, 1).

A causa d'aquest qualificatiu es distingia entre Simón Pedro i Simón el zelote (Lc. 6.15; Hch. 1.13). Judes el Galileu va crear aquest partit en l'època de Cirenio amb la finalitat de fer front als romans.

Va degenerar finalment en una organització d'assassins, els sicaris (Ant. 18:1,1 i 6; Guerres 2:8, 1; 17:8; 4:3, 9 ss.). El fanatisme dels zelotes va contribuir a desencadenar la guerra entre jueus i romans.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ZELOTE