Conill
també: Conejo
Significat de Conill
(heb. shâfân [del verb shâfan, «amagar-se»]).
El terme traduït «conill» en la RVR, en hebreu designa a un parent
petit de l'hipopòtam, de la grandària d'un conill; la BJ el crida «damán». El
animal, que encara es troba a Síria i Palestina, viu entre les roques
(Sal. 104:18; Pr. 30:26). Se'l va designar immund (Lv. 11:5; Dt. 14:7); per
tant, no comestible. En realitat no és un veritable remugant, però mou les
mandíbules com si ho fos. Com en el cas de la llebre,* això de «rumia» no
s'ha d'entendre en sentit tecnicocientífic, sinó senzillament com una
referència a l'aparença externa i a l'opinió general sobre l'animal.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CONILL
CONILL segons la Bíblia: Se suposa que el terme «saphan» designa al «conill de les roques», animal semblant a les llebres, però pertanyent als paquiderms.
Un dels animals prohibits als israelites.
És descrit com a remugant, però amb la peülla sense hender. El conill no és conegut en Palestina.
Se suposa que el terme «saphan» designa al «conill de les roques», animal semblant a les llebres, però pertanyent als paquiderms.
Té l'hàbit de fregar-se contínuament les seves dents entre si, amb el que aparenta una masticació (Lv. 11:5; Dt. 14:7).
Les seves altres característiques es corresponen amb les esmentades sobre el «saphan», tal com el fer el seu estatge en les roques, així com la seva extrema rapidesa a saltar de roca a roca (Sal. 104:18); és també molt difícil de caçar; un d'ells es manté vigilant mentre que els altres s'alimenten; a la menor amenaça, se dóna un senyal, i tots fugen en desbandada.
Això concorda amb la seva qualificació com «més sàvies que els savis» (Pr. 30:24, 26).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).