Conseller
també: Consejero
Significat de Conseller
(heb. yô{êts; gr. súmboulos).
Amb freqüència, qui té el càrrec d'aconsellar al rei; en sentit general,
consultor. S'esmenten consellers reals en la cort de David (1Cr.
27:32-34), entre ells, a Ahitofel, qui es va passar al bàndol d'Absalón (2 S.
15.12). També s'al·ludeix als consellers de Nabucodonosor (Dn. 3.24,27; 4.36)
i als 7 d'Artajerjes (Esd. 7.14,28; 8.25). Probablement éste és el
consell esmentat en Est. 1.14; és a dir, 7 prínceps de Pèrsia «que veien la
cara del rei i s'asseien els primers en el regne». Aquesta institució de 7
consellers encara no ha rebut suport de l'arqueologia, però Herodoto
diu que 7 grans famílies perses tenien privilegis especials que excedien
els de totes les altres famílies, incloent-hi el dret d'accés irrestricto a
la presència real.
Bib.: Herodoto iii.8.4.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).