Dagon
Significat de Dagon
(heb. Dâgôn; ugar. Dgn; ac. Dagân i Dagûna).
Etimologia no clara. Alguns pensen que el nom ve de l'heb. dág, «peix
[peix]», i creuen que Dagón era un déu-peix; uns altres, de l'heb. dâgân, «gra»,
i creuen que era el déu dels grans. Totes dues etimologies, defensades amb
freqüència, són dubtoses; sobretot la primera, a pesar que en l'antic
Orient existien déus meitat peixos i meitat humans, i que les monedes
gregues d'Aradus i Ascalón mostren figures de déus-peixos.
Divinitat àmpliament adorada entre els semites de l'oest des dels temps de
Sargón d'Acad. Com ho consideraven el pare de Baal, era un déu important
en el panteó ugarítico. El seu temple, adjacent al de Baal, ha estat excavat en
Ras Shamra. Els cananeus de Palestina també ho adoraven, com ho demostra
el fet que 2 pobles en temps de Josué -un en Judà (Jos. 15.41) i un altre
en Aser (19.27)- es deien Bet-Dagón, que significa «casa (o temple) de
Dagón». És virtualment segur que hi havia un temple a Dagón en tots dos
llocs. D'acord amb H. Schm`kel, en l'actualitat existeixen 3 llogarets en
Palestina que porten el nom Beit-Degan.
El fet que Dagón aparegui en l'AT com el principal déu filisteu,
suggereix que ells degueren haver adoptat a aquest déu quan van envair
Palestina. En l'AT s'esmenten 3 centres d'adoració de Dagón relacionats
amb els filisteus: 1. El temple de Dagón a Gaza, on Sansón va trobar la
mort (Dj. 16.21-30). 2. El temple de Dagón en Asdod, al qual va ser portat el
arca després de la batalla d'Afec. Tenia una estàtua de Dagón, probablement
amb forma humana, ja que s'esmenten el cap, la cara i les palmes de les
mans. Aquesta va caure a terra i es 292 va fer fallida quan l'arca va estar en el seu temple
(1 S. 5:1-4). Aquest o el seu successor va existir fins al s II a. C., quan va ser
finalment destruït per Jonatán Macabeu (1 Mac. 10:83, 84-11:4). 3. El temple
de Dagón en Bet-sán, al qual els filisteus van portar el cap del rei Saúl i el seu
armadura després de la batalla del mont Gilboa, en la qual el rei va perdre la
vida (1 S. 31:9,10; 1 Cr. 10:6-10). Les excavacions arqueològiques, dirigides
per la Universitat de Pennsylvania, que es van realitzar en el monticle de
Bet-sán, van trobar un temple del temps de Ramses III, en el costat sud, en el
estrat V, que es creu que probablement estava dedicat a Dagón quan els
filisteus eren amos de la ciutat.
Bib.: H. Schm`kel, RLA 11:99-101; A. Rowe, The Four Cananite Tremps of
Beth-sha [Els quatre temples cananeus de Bet-sán] (filadelfia, 1940),I:22-30;
A. S. Kapelrud, Baal in the Ras Shamra Texts [Baal en els textos de Ras Shamra]
(Copenhagen, 1952), pp 52-56, 64-66.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: DAGON
DAGÓN segons la Bíblia: Divinitat principal dels filisteus amb temple a Gaza, Asdod, etc. (1 Cr. 10.10).
El de Gaza va ser destruït per Sansón (Dj. 16.21-30).
Divinitat principal dels filisteus amb temple a Gaza, Asdod, etc. (1 Cr. 10.10).
El de Gaza va ser destruït per Sansón (Dj. 16.21-30).
En el d'Asdod, Dagón va caure dues vegades miraculosament davant l'arca de Déu; i en la segona caiguda se li van trencar el cap i les mans, quedant-li només el cos, que tenia la forma d'un gran peix amb cap humà (1 S. 5:1-9; 15.41; 19.27).
Hi havia altres ídols de manera semblant entre els antics, particularment la deessa Derceto o Atergates.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).