El-bet-l'
també: El-bet-el
Significat del-bet-el
(heb. Kl BLth-Ll, «Déu de Bet-el [de la casa de Déu]»).
Nom donat a un altar que Jacob va erigir en Bet-el després del seu retorn de la
Mesopotàmia (Gn. 35:7). Commemorava la seva anterior trobada amb Déu en un somni,
quan fugia de davant del seu germà Esaú cap a aquell lloc (vegeu 28:10-22).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).