Ela

Significat d'Ela

(heb. Kl>, Kl>h, «arbre fort [de roure]»; l'arbre no va ser identificat amb
certesa, tal vegada un terebinto o un roure [alzina]; el nom apareix en
antigues inscripcions heb.).

1. Príncep edomita (Gn. 36:41; 1 Cr. 1.52).

2. Vall en el qual va acampar l'exèrcit de Saúl quan va ocórrer el combat entre
David i Goliat (1 S. 17:1-3). Se l'identifica amb el Wád§ és-Sant, a uns 22
km a l'oest de Betlem, i precisament al nord de Soco. Mapa VII, E-2.

3. Israelita el fill del qual Simei era un dels oficials d'aprovisionament de
Salomó (1 R. 4.18).

4. Quart rei del regne del nord d'Israel (886-885 a. C.). Va ser mort per Zimri,
un comandant dels seus carros de guerra (1 R. 16:6,8-10), en compliment de la
predicció del profeta Jehú sobre Baasa, pare d'Ela (vs 1-4).

5. Israelita el fill del qual Oseas va matar a Peka i va prendre el tron com a últim rei d'Israel
(2 R. 15.30; 17:1; 18:1).

6. Fill de Caleb, el fill de Jefone (1 Cr. 4.15).

7. Descendent de Benjamí (1 Cr. 9:8).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ELA

ELA segons la Bíblia: «gran i frondós arbre».
Nom de sis personatges bíblics; entre ells un rei d'Israel (1 R. 16:6, 8-10; Gn. 36:41; 2 R. 15.30; 1 Cr. 4.15; 9:8; 1 R. 4.18).

«gran i frondós arbre».
Nom de sis personatges bíblics; entre ells un rei d'Israel (1 R. 16:6, 8-10; Gn. 36:41; 2 R. 15.30; 1 Cr. 4.15; 9:8; 1 R. 4.18).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ELA