Ginebre
també: Enebro
Significat de Ginebre
(heb. rôthem; probablement l'ár. ratam).
Arbust sense fulles de la vall del Jordán i de la península aràbiga. Elías
va descansar sota un ginebre en fugir de Jezabel (1 R. 19:4, 5). L'arrel es
usava per a fer carbó (Job 30:4; Sal. 120:4). Alguns erudits consideren
que és el mateix que dir junípero, i que se la denomina erròniament com
ginesta.*
Bib.: PB 201, 202.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GINEBRE
GINEBRE segons la Bíblia: Un arbust que creix en abundància en el desert i molt valorat encara en els nostres dies pels nòmades. També és benvolgut com a combustible.
Un arbust que creix en abundància en el desert i molt valorat encara en els nostres dies pels nòmades. També és benvolgut com a combustible.
En el desert la seva ombra és molt buscada (1 R. 19:4; Jb. 30:4). La seva fusta és molt olorosa i a ella es fa al·lusió quan es parla de «fusta de cedre» en Lv. 14:4.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).