Gedeon

Significat de Gedeon

Jutge d'Israel, pagès, anomenat per Déu (Jue.6 a 8). Amb 300
gents de camp va vèncer 135.000 soldats madianites, perquè l'Esperit de Déu
estava amb Gedeón (6.34, 7:6,22, 8.10).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GEDEON

GEDEÓN segons la Bíblia: «tallant».
Fill de Joás, de la família d'Abiezer, de la tribu de Manasés; vivia en Ofra (Dj. 6.11). Mentre sacsejava el blat en l'almàssera, en Ofra, per a sostreure'l als bandits madianites, l'àngel de Jehová el va cridar perquè lliurés al seu poble (Dj. 6.12-24).

«tallant».
Fill de Joás, de la família d'Abiezer, de la tribu de Manasés; vivia en Ofra (Dj. 6.11). Mentre sacsejava el blat en l'almàssera, en Ofra, per a sostreure'l als bandits madianites, l'àngel de Jehová el va cridar perquè lliurés al seu poble (Dj. 6.12-24). Gedeón va oferir immediatament un sacrifici (cp. Éx. 20.24).

Aquella mateixa nit va derrocar l'altar de Baal, que pertanyia al seu pare, i va erigir un altar a Jehová (Dj. 6.25-27). Els habitants de la ciutat van exigir la mort de Gedeón, però el seu pare va argumentar que Baal mateix havia de defensar la seva causa, si era déu.

Gedeón va rebre el nom de Jerobaal: «Que Baal contesa». Gedeón va convocar als homes de Manasés, d'Aser, de Zabulón i de Neftalí (Dj. 6.35). Va dubtar no obstant això sobre respondre a la crida, fins que va quedar confirmat pel doble miracle del vellón de llana (Dj. 6.36-40).

Va reduir el número de la seva tropa de 32.000 homes a 300, a fi que la glòria de la victòria no fos atribuïda a l'home, sinó a Déu. Va atacar després el campament dels madianites, que era a la vall de Jezreel (Dj. 6.33), prop del serral de More (Dj. 7:1).

En la seva desbandada, els madianites van fugir en direcció al Jordán i cap al seu país (prop del golf d'Ákaba) (Dj. 7.24-8:3). Gedeón i els seus homes van perseguir els madianites fins als confins del desert; van prendre presoners als dos reis de Madián, i després Gedeón els va donar mort (Dj. 8:4-21).

Els israelites van voler oferir la corona a Gedeón, que la va rebutjar, reafirmant el principi teocràtic: Jehová era el rei d'Israel (Dj. 8.22). Llavors, Gedeón es va fer un efod amb les arracades d'or dels madianites. Ho va posar en Ofra, en el lloc que Jehová se li havia aparegut i on li havia ordenat erigir un altar a Jehová per a oferir-li un holocaust (Dj. 6.12, 26).

És evident que els grans privilegis donats a Gedeón li van induir a pensar que li estava obert el camí al sacerdoci, tenint com el summe sacerdot el dret a consultar a Déu pel poble mitjançant l'efod. Aquesta falta de prudència va tenir funestes conseqüències: l'efod va venir a ser un llaç per a ell mateix, per a la seva família, i per a tot Israel (Dj. 8.24-27; cp. Lv. 20:6).

Gedeón va tenir nombroses esposes i 70 fills, incloent-hi el nefast Abimelec.
Gedeón va morir a una edat avançada (Dj. 8.29, 32; He. 11.32).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GEDEON