Granero

Significat de Granero

Traducció de l'hebreu: 1. Âsâm (Pr. 3.10; Dt. 28:8; Pr, 3.10). 2. Mêzêr (Sal.
144:13). 3. Ôtsâr (Jl. 1.17 ), que es tradueix també per «dipòsit» (Sal.
33:7), «alfolî» (Malament. 3.10), «magatzems» (1 Cr. 27:28; Neh. 13.12) i amb
freqüència «tresoreria». 4. Megôrâh (Hag. 2.19), que també es tradueix per
«alfolí» en Jl. 1.17. 5. Gôren (2 R. 6.27), que en realitat és una «era» (cf
Job 39:12; Rt. 3:2, 3). 6. Êbûs (Pr. 14:4), que en realitat és un «pessebre»
(Job 39:9; Is. 1:3). Dos vocables: piqqâdôn («dipòsit»; Gn. 41:36) i maabûs
(«magatzems»; Jer. 50:26) contemplen la idea de graner. En 1 Cr. 26:15 i 17
es troba la frase «casa de provisions» (heb. asuppîm [del verb âsaf,
«guardar dins»], literalment «amuntegaments [acumulacions]»; d'aquí,
«dipòsits [graners, magatzems]»). Les paraules gregues són: 1. Apotheke
(Mt. 3.12; 6.26; 13.30; Lc. 3.17; 12.18, 24). 2. Taméion, «rebost» (Lc.
12.24).

En temps antics el graner d'un granger o agricultor era un rafal
simple i senzill o una part de la seva casa on es guardaven els grans o altres
productes. L'estil i la construcció dels antics graners egipcis són
ben coneguts mitjançant dibuixos, models trobats en tombes i ruïnes
excavades. Estaven fets amb maons, i eren cilíndrics en la part
inferior i cònics en la superior. El gra es tirava per un forat de la
part superior, al que s'arribava per una rampa. S'han descobert restes de
graners també en diversos llocs de Palestina, especialment dipòsits
excavats en el sòl i recoberts amb arrebossat. En Tell Jemmeh es va trobar un
gran nombre de dipòsits enormes del període persa, que tenien un diàmetre de
entre 6 i 10 m, cònics cap a la part superior. Els graners més primitius
formaven part de la casa o eren una petita peça al costat d'ella. Vegin-se
Alfolí; Magatzems.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GRANER

GRANERO segons la Bíblia: Lloc on s'emmagatzema el gra i també, per extensió, les gavillas, el fenc, la palla (Sal. 144:13; JI. 1.17; Mt. 3.12).

Lloc on s'emmagatzema el gra i també, per extensió, les gavillas, el fenc, la palla (Sal. 144:13; JI. 1.17; Mt. 3.12).

Podia tractar-se de magatzems (Éx. 1.11) o de graners excavats en el sòl, sitges (Jer. 41:8).

A Egipte, els graners estaven molt desenvolupats i estaven separats de les cases. S'omplien per una obertura pròxima a la teulada al qual es tenia accés mitjançant una escala; en la base hi havia una porta per a treure el gra pel seu propi pes.

En els textos egipcis apareixen amb freqüència els noms d'escriba dels graners, preboste, o superintendent dels graners.
Les indicacions de Gn. 41:35, 48-49, 56 han estat verificades fins i tot en els seus detalls, particularment per les escenes reproduïdes en els monuments.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GRANER