Guàrdia

Significat de Guàrdia

(heb. mishma{at, literalment «el que sent [obeeix]»).

Els monarques orientals estaven protegits per un cos de guàrdia: un grup
de persones triades, de la seva confiança, que havia de protegir la vida del rei i
realitzar les seves ordres. El capità de la guàrdia tenia un càrrec de molta
responsabilitat. Diversos d'aquests capitans s'esmenten en la Bíblia: Potifar,
capità de la guàrdia egípcia (Gn. 37:36), i Nabuzardán i Arioc, capitans de
la guàrdia babilònica (Jer. 39:9; Dn. 2.14, 15). David sembla haver tingut un
cos de guàrdia format pels cereteos* i els peleteos;* és a dir,
cretencs i filisteus (2 S. 15.18; 1 R. 1.38, 44). Aquests mercenaris
estrangers, amb 600 soldats de Gat, van anar pràcticament els únics soldats
que van romandre fidels a David en ocasió de la rebel·lió d'Absalón; aquests
servidors estaven menys inclinats a simpatitzar amb els alçaments populars.
Ramsés III també va seguir el costum de contractar filisteus, sards i
altres Pobles de la Mar per al seu exèrcit.

En la Bíblia també s'esmenta el «guarda»: 507 algú que vigila, cuida,
manté; té les mateixes connotacions que el terme «guàrdia». En les
Escriptures s'esmenten diversos guardes o guardians: de bestiar (1 S. 17.20),
de portes (2 R. 22.14; 23:4; 1 Cr. 9.19; Neh. 3.29), de dones (Est. 2:3), de
murs (Cnt. 5:7), de camps i vinyes (Jer. 4.17; Cnt. 8.11), de presons (Hch.
5.23; 12:6, 19), etc. Vegeu Sentinella.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GUÀRDIA

GUÀRDIA segons la Bíblia: Els reis orientals, veritables dèspotes que es guanyaven molts odis, havien de protegir-se contínuament amb una guàrdia personal, més perillosa que útil si el sobirà no podia fiar-se totalment de la seva lleialtat.

Els reis orientals, veritables dèspotes que es guanyaven molts odis, havien de protegir-se contínuament amb una guàrdia personal, més perillosa que útil si el sobirà no podia fiar-se totalment de la seva lleialtat.

Per això, ser membre de la guàrdia era una posició molt honrosa.
El capità de la guàrdia era un funcionari de molt alt rang. Entre ells s'esmenten a:
Potifar (Gn. 37:36; 41:12);
Benaía (2 S. 23.22, 23; 1 Cr. 18.17);
Nabuzaradán (2 R. 25:8; Jer. 39:9, 10);

Arioc (Dn. 2.14), i altres.
El capità de la guàrdia i els seus homes havien d'aplicar sovint la pena capital als culpables de delictes polítics o d'altres faltes.
En Mr. 6.27 «un de la guàrdia» és, en gr. «spekoulatõr», lit., espia.

Dins de cada legió romana hi havia una secció d'ells. En l'imperi, aquests homes servien de guàrdia personal del general, que els feia portar missatges i buscar als fora de la llei i als condemnats a mort.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GUÀRDIA