Jezabel

Significat de Jezabel

(heb. Îzebel, potser «casta [no casada; sencera]»; fen. B{l zbl [amb el nom
Baal prefixat]; en un antic segell heb., zbl; gr. lezábel).

La infame esposa del rei Acab d'Israel. Era filla d'Etbaal (rei de Tir i
Sidón; 1 R. 16.31) i va ser sacerdotessa d'Astarté. Com a pagana de voluntat molt
fort, va fer un decidit i reeixit esforç per a introduir la seva religió en
Israel. Va matar als adoradors de Yah-weh, va perseguir els profetes i va mantenir a
centenars de profetes de Baal, als qui Acab va construir un temple en Samaria
(1 R. 16.32; 18:4, 13, 19). Quan el profeta Elías, qui havia provocat la
ira d'ella per la seva activa i tenaç oposició a l'adoració de Baal, va matar a
tots els profetes de Baal en el mont Carmelo (18.40), increment la seva ira encara
més (19:1-3). Jezabel va ser responsable de la mort de Nabot, l'amo de la
vinya que el seu espòs Acab desitjava posseir (1 R. 21:1-16). Elías va predir una assegurança
i cruel càstig pel seu crim (vs 17-24), profecia que es va complir 11 anys
després de la mort d'Acab, quan Jehú va usurpar el tron. En arribar a Jezreel
després d'assassinar a Joram, Jehú va veure a Jezabel que mirava per la finestra de la seva
palau. Desafio als seus eunucs a llançar-la al carrer, la qual cosa ells van fer
tirant-la per la finestra.

Va caure enfront del carro de Jehú i éste va passar per sobre el seu cos. Més tard va donar
ordre de sepultar-la puix que era de sang real, però només van trobar la
cap, els peus i les mans; la resta del cos havia estat menjat per certs
gossos escombriaires de l'Orient (2 R. 9:7, 30-37). Per haver seduït a els
israelites a seguir la idolatria, el nom Jezabel apareix en Ap. 2.20 com
un símbol de #aqueix forma de seducció en períodes posteriors.

Bib.: FJ-AJ viii.13.1; FJ-AA i.18.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: JEZABEL

JEZABEL segons la Bíblia: Filla d'Et-baal rei dels sidonios, i sacerdotessa d'Astarté abans de casar-se amb Acab rei d'Israel (1 R. 16.31; Contra Apión, 1.18).

Filla d'Et-baal rei dels sidonios, i sacerdotessa d'Astarté abans de casar-se amb Acab rei d'Israel (1 R. 16.31; Contra Apión, 1.18).

Dotada d'un enèrgic caràcter, feia el que volia del seu marit. Jezabel era una fervent adoradora de Baal, per la qual cosa el seu espòs va construir per a ella en Samaria un temple i un altar consagrats a Baal, i una asera, estàtua que representava a l'Astarté fenícia (1 R. 16.32, 33).

Encara que era només l'esposa del rei, Jezabel va fer donar mort a tots els profetes de Jehová que va poder fer capturar (1 R. 18:4-13) i es va proposar donar mort al profeta Elías (1 R. 19 :1, 2).

Va promoure l'assassinat legal de Nabot per a aconseguir la seva vinya per al seu marit (1 R. 21.16-22).

Els gossos se la van menjar conforme a la profecia d'Elías. Jezabel va morir defenestrada durant el cop de Jehú (vegeu JEHÚ) i va ser atropellada pel carro de Jehú llançat a tota velocitat.

Al cap de poc temps, en donar Jehú l'ordre de «enterrar aquella maleïda», van descobrir que gairebé res quedava del seu cadàver, que havia estat menjat pels gossos (2 R. 9:7, 30-37).

La seva acció d'introduir a Israel el culte idolàtric a Baal i de donar mort als serfs del Senyor, ha fet recordar el seu nom com a oprobi d'infàmia i com a tipus d'un sistema seductor dins de l'església profesante, que atreu a uns altres a la idolatria (Ap. 2.20).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: JEZABEL