Labrador

Significat de Labrador

(heb. generalment ikkâr; ac. ikkaru; sum. engar, «agricultor»; gr.
generalment gueÇrgós,»agricultor», «el que treballa una chacra llogada»).
Designació freqüent de qui treballa el sòl (Gn. 9.20; Jl. 1.11; Zac. 13:5;
2 Cr. 26:10; Jer. 31:24; 2 Tu. 2:6). En la paràbola de Crist sobre la
vinya del Senyor (Mt.1.33-41; Mr. 12:1-9; Lc. 20:9-16), els agricultors no eren
amos de la terra que treballaven.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: LABRADOR