Llanterna
també: Linterna
Significat de Llanterna
(gr. fanós, que originalment significava «torxa»; però en koiné [grec
popular] «llanterna»).
Llum tancat, protegida del vent i la pluja i que podia ser usada al
aire lliure. Aparentment, les llanternes eren desconegudes en Palestina fins a
els temps dels grecs i els romans. En les excavacions de Jericó es
va trobar una llanterna del període romà tardà. Consistia en un recipient
tancat d'argila en forma de rusc d'uns 23 cm d'altura, amb una
obertura d'un costat on es podia posar el llum. En la part superior
hi havia un anell que servia d'ansa. Els romans usaven llanternes que consistien
d'un marc metàl·lic i un cilindre d'un material translúcid (bufeta, banya)
que tancava el llum o espelma. La llanterna s'esmenta una vegada en la RVR
(Jn. 18:3) i la portaven uns soldats que van participar en l'arrest de Jesús.
El passatge de Sof. 1.12 es refereix a un llum comú sobre un candeler.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).