Llança

Significat de Llança

Arma llancívola o manual (1 S. 13.22; 17:7; Jn. 19.34; etc.). Consistia en una
vara o asta de fusta que acabava en una punta metàl·lica esmolada. L'arma es
construïa forçant la peça dins de l'asta o col·locant-la en l'abraçadora en
la base d'aquesta. El terme és generalment una traducció del: 1. Heb.
janîth, que en alguns llocs s'ha traduït erròniament per «javelina» (1
S. 26:7; Job 39:23; etc.). 2. Heb. rômaj, «llança» («llanceta» en 1 R. 18.28;
Dj. 5:8; Neh. 4.13; etc.). Aquesta era una arma molt més llarga que el janîth, i
s'usava només per a escometre. El rômaj es descriu en el document «Guerra» de
els Rotllos de la Mar Morta com de 7 colzes de llarg amb una punta de 1/2 colze.
3. gr. lógj, molt probablement una llança romana llarga, la que va usar el soldat
romà per a travessar el costat de Jesús en la creu (Jn. 19.34).

303. Dues puntes de llances trobades en Palestina.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: LLANÇA

LLANÇA segons la Bíblia: Aquesta arma, en heb. «h’nith», es componia d'una punta de ferro fixada a una asta (1 S. 13.19; 17:7; Is. 2:4). Quan el guerrer no emprava aquesta espècie de javelina, la plantava en el sòl (1 S. 18.10, 11; 26:7, 8; 2 S. 2.23; Jn. 19.34).

Aquesta arma, en heb. «h’nith», es componia d'una punta de ferro fixada a una asta (1 S. 13.19; 17:7; Is. 2:4). Quan el guerrer no emprava aquesta espècie de javelina, la plantava en el sòl (1 S. 18.10, 11; 26:7, 8; 2 S. 2.23; Jn. 19.34).

Era una arma llancívola amb la qual també es podia ferir directament cos a cos. Els hebreus se servien així mateix d'una espècie de llança anomenada «romah» (Dj. 5:8; 1 Cr. 12:8, 24; Neh. 4.13; Jer. 46:4), amb la qual travessaven a l'adversari (Nm. 25:7, 8); ésta no era llancívola (1 R. 18.28).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: LLANÇA