Fusta
també: Madera
Significat de Fusta
(heb. ´êts; gr. xúlon).
Tots dos termes originals indiquen tant la fusta viva o arbre verd com la
fusta seca (utilitzada per a obres de fusteria o instrument espontani en
les mans de l'home). En cada cas decideix més el context que el sol vocable
(l. R. 5:6; Mt. 26:47; etc.). Vegin-se Bosc; Flora.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: FUSTA
FUSTA segons la Bíblia: L'hebreu «’és» es diu per a fusta viva (arbre) i per a fusta morta:
fusta de construcció (Hag. 1:8),
llenya per al foc (per exemple, Lv. 1:7)
L'hebreu «’és» es diu per a fusta viva (arbre) i per a fusta morta:
fusta de construcció (Hag. 1:8),
llenya per al foc (per exemple, Lv. 1:7),
fusta per a mobles (per exemple, Dt. 10:1),
també amb el significat de pal (Gn. 40:19; Dt. 21.22; Jos. 21.26; Est. 5.23),
mànec (2 S. 21.19),
mànec d'una destral (Dt. 19:5). Així mateix el grec «sílon».
El Nou Testament coneix la contraposició de la fusta verda a la seca, coneguda igualment en la literatura jueva posterior: Jesús és la fusta viva, verd, que no és atacada tan fàcilment pel foc; Israel, la fusta seca (Lc. 23.31). A més es parla també:
de la fusta de construcció (1 Co. 3.12),
d'un garrot (Mt. 26:47, 55),
d'un cep (Hch. 16.24).
Pel sentit deshonrós que ja en el grec profà va adquirir la paraula «madero» «com a instrument de càstig», va sorgir el significat de «creu», característic del Nou Testament (Hch. 5.30; 10.39; 13.29; 1 P. 2.24); així la creu és anomenada fusta de maledicció (Gá. 3.13; cf. Dt. 21.23). Ap. 2:7; 22:2; 14.19 es refereix a la idea de l'Antic Testament sobre l'arbre de la vida.
L'Antic Testament coneix la fusta d'acàcia, cedre, xiprer, pi, roure, sicómoro, així com, segons interpretació corrent, la fusta de sàndal. Ap. 18.12 esmenta la fusta de teva, de l'Àfrica del Nord.
Els fusters (literalment: artesans [en fusta, en pedra, en metall]) van aprendre el seu ofici, en part, dels fenicis (2 S. 5.11; 1 R. 5.16), i sembla que, sota el rei Josías, van fer ja treballs independentment (2 R. 12.12; cf., a més, Is. 40:20).
Entre les fustes més estimades figura l'acàcia, o «fusta de Sitim», denominada també «fusta incorruptible». El seu tronc traspua un líquid olorós que és la coneguda goma aràbiga.
La seva fusta (molt apreciada pel resistent, forta i lleugera) va ser utilitzada per Moisès per a la construcció de l'Arca (Éx. 25:10), de la taula dels pans de la proposició (Éx. 25:23), de l'altar dels holocaustos (Éx. 27:1), de l'altar dels perfums (Éx. 30:1), els taulons que havien de construir la part sòlida del tabernacle (Éx. 26:15) i de tota la resta que componia el santuari portàtil de Jehová.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).