Fundicion

Significat de Fundicion

(heb. yâtsaq, «vessar» líquid, «bolcar» metall [job 28:2]; verb tsâraf ,
«netejar» en la RVR [Is. 1.25]).

Treball dels metalls, especialment del ferro, fonent-los i buidant-los en
motlles. En Job 28:1-11 es descriuen en llenguatge poètic les diverses
operacions que es duen a terme per a extreure els minerals d'or, ferro i
coure, i en el v 2 s'esmenta la fosa d'aquest metall. En el Wâd§ {Arabah
i en el Neguev es van descobrir diverses mines de coure del temps dels reis
hebreus. Les seves foradades ens mostren de quina manera s'extreia el mineral, i els
rústics forns que servien per a obtenir l'anhelat producte semipuro. Els
enormes munts d'escòria que es troben allí (cf Is. 1.25) donen testimoniatge
del volum de les operacions mineres. El metall extret, encara impur
després de la fosa preliminar, era enviat a les foses situades en
les ciutats industrials per a refinar-ho, i li ho convertia en objectes d'ús
domèstic, industrial i militar. Mapa II, D-2/3.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: FUNDICION