Madian

Significat de Madian

(heb. Midyân, «contesa [picabaralla]»; gr. Madiám).

1. Fill d'Abrahán i de Cetura, i avantpassat dels madianites. El seu pare li va donar
rics regals durant la seva vida i ho va enviar al desert per a evitar que barallés
per l'herència d'Isaac (Gn. 25:1-6).

2. Regió en el desert del nord d'Aràbia que va rebre el seu nom de Madián,
avantpassat dels madianites.* La regió no es pot definir fàcilment, però
l'evidència disponible indica que ha d'haver inclòs la porció oriental
de la Península de Sinaí, el desert a l'est del Golf d'Aqaba i d'Edom, i
la part oriental de Moab. En temps de Moisès, a l'est del mont Horeb
estava la regió on Jetro, el seu sogre, sacerdot de Madián, pasturava els seus
ovelles (Ex. 3:1). Un districte adjacent a Moab, i a l'est d'Hesbón, capital
del rei amorreu Sihón, també pertanyia als madianites, que s'havien
establert allí per un temps (Gn. 36:35; Nm. 22:4; Jos. 13.21). Gairebé no
pot haver-hi dubtes que la regió desèrtic entre aquests 2 territoris estava
a les seves mans, perquè van fugir en #aqueix direcció quan Gedeón els va derrotar en el
vall de Jezreel (Dj. 6:3 3; 7:1) i els va expulsar de Palestina. Ho demostra el
fet que en la seva persecució Gedeón va passar per Sucot i Jogbeha, que estaven en
Galaad i en el territori de Gad, respectivament (8:5, 10-12).

Quan Joab va destruir la casa reial d'Edom en temps de David, Hadad, un de
els prínceps reals, va escapar amb alguns cortesans i va trobar refugi en el
veí país de Madián (1 R. 11.14-18).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MADIAN

MADIÁN segons la Bíblia: «disputa».
(a) Fill d'Abraham i Cetura; el seu pare li va donar presents i el va enviar «al país d'orient», cap al desert; el nom Madián designa alhora al fill d'Abraham i a la tribu que va sorgir d'ell (Gn. 25:1-6).

«disputa».
(a) Fill d'Abraham i Cetura; el seu pare li va donar presents i el va enviar «al país d'orient», cap al desert; el nom Madián designa alhora al fill d'Abraham i a la tribu que va sorgir d'ell (Gn. 25:1-6).

(b) Regió que van ocupar els madianites al nord del desert d'Aràbia, prop del golf d'Ákaba. Madián estava limitat al nord-oest per Edom.

Els seus límits, que no han estat mai determinats, van variar indubtablement en gran manera al llarg de la història. La totalitat dels territoris sotmesos als madianites en l'època de l'AT ocupava un espai d'al voltant de 280 Km de nord a sud.

En l'època de l'èxode, Madián controlava les terres de pastures situades a l'est d'Horeb, en la península del Sinaí (Éx. 3:1). Els madianites es van apoderar d'un territori on havien residit un temps; aquest districte confrontava amb Moab i era també fronterer amb el regne dels amorreus, la capital dels quals era Hesbón (Gn. 36:35; Nm. 22:4; 25:1, 6; Jos. 13.21).

El país a l'est d'Edom, fins a la mar Rojo, pertanyia als madianites. Vençuts a la vall de Jezreel, van fugir cap a orient. Gedeón, perseguint-los, va arribar a Sucot i a la ciutat gadita de Jogbeha (Dj. 8:5, 10, 11; cf. Gn. 37:25, 28).

En l'època de David, un fugitiu edomita de sang real va viure en Madián, probablement al sud-est d'Edom, abans de dirigir-se a Egipte (1 R. 11.17, 18). Els madianites van residir sobretot a l'est i sud-est del golf d'Ákaba. Es troba el nom de Madián en algunes de les ruïnes anomenades de «Madyan».

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MADIAN