Madianites

Significat de Madianites

(heb. midyân).

Descendents de Madián, fill d'Abrahán i de Cetura (Gn. 25:2, 6). Van ser un
poble nómade del desert que tenien gran nombre de camells (Nm. 10.29-31;
Is. 60:6; Hab. 3:7). Cinc famílies tribals van descendir de Madián (Gn. 25:4;
cf Nm. 31:8). La caravana a la qual els germans de José ho van vendre estava
formada per ismaelitas i madianites, que venien de Galaad amb mercaderia per a
Egipte (Gn. 37:25, 28, 36). El sogre de Moisès i el seu cunyat eren madianites
(Ex. 3:1; Nm. 10.29-31). Quan els israelites van acampar prop del Jordán,
abans de creuar a Palestina occidental, els madianites es van unir amb els
moabitas per a seduir als israelites i portar-los a la idolatria i a la
llicència. En conseqüència, Moisès va fer guerra contra ells, i va matar als seus 5
reis i a molts del seu poble (Nm. 22:4-6; 25:1-18; 31:1-12). De Jos. 13.21
sabem que els reis madianites havien estat aliats de Sihón, el rei amorreu
d'Hesbón, que també havia estat derrotat pels israelites sota Moisès. En
el període dels jutges, els madianites, els amalecitas i altres pobles
orientals van envair Palestina i van cobrir el país amb els seus ramats i carpes.
Van oprimir als hebreus per 7 anys, apropiant-se de les seves collites i produint
molta misèria en la població. Finalment, Déu va aixecar a Gedeón, que, amb un
petit grup d'homes valents, va destrossar als seus opressors en una batalla en
la plana de Jezreel. Va perseguir la resta 735 fins a molt a l'interior de
Transjordània, la seva pàtria. Els seus prínceps -Oreb, Zeeb, Zeba i Zalmuna- van ser
capturats i morts (Dj. 6-8; Sal. 83:9-11; Is. 9:4; 10.26). Encara que els
madianites van continuar existint, ja que més endavant se'ls esmenta
novament (ls. 60:6: Hab. 3:7), mai més van tornar a ser una amenaça per a els
israelites. Vegeu Ragüel.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MADIANITES

MADIANITES segons la Bíblia: Habitants del desert (Gn. 25:2, 6; Nm. 10.29-31; Is. 60:6; Hab. 3:7; Jdt. 2.26). Cinc famílies van sorgir de Madián, el pare de totes elles (Gn. 25:4).

Habitants del desert (Gn. 25:2, 6; Nm. 10.29-31; Is. 60:6; Hab. 3:7; Jdt. 2.26). Cinc famílies van sorgir de Madián, el pare de totes elles (Gn. 25:4).

Mercaders madianites van comprar a José i ho van portar a Egipte; acompanyaven la caravana d'ismaelitas que venia de Galaad (Gn. 37:25, 28, 36). El sogre de Moisès era madianita (Éx. 3:1). Els madianites, aliats amb els moabitas, van seduir a Balaam a fi que maleís a Israel i els va atreure a un culte idòlatra i immoral (Nm. 22:4, 6; 25).

Jehová va ordenar a Moisès, per això, que combatés contra Madián. Els israelites van donar mort als cinc reis d'aquesta nació, a tots els homes i a totes les dones casades, que havien estat les instigadores de tota la dissolució en la qual havia caigut Israel (Nm. 31:3-18; cf. v. 16). Els reis de Madián eren aliats, o vassalls, de Sehón, rei dels amorreus (Jos. 13.21).

En l'època dels Jutges, els madianites, els amalecitas i els fills de l'Orient van envair Canaán com un núvol de llagostes. Allí van portar els seus animals, les seves botigues, apoderant-se també de les collites dels israelites, que van quedar reduïts a la més gran extremitat.

Al cap de set anys, el Senyor, apiadat del seu poble necessitat, li va donar un llibertador, Gedeón. Aquest va aixafar als opressors en la batalla de la plana de Jezreel, donant mort als dos prínceps Oreb i Zeeb, i després als reis Zeba i Zalmuna. A partir de llavors el país va tenir quaranta anys de pau (Dj. 6-8; 9.17; Sal. 83:9-12; Is. 9:3; 10.26).

Després d'això, els madianites no són tornats a esmentar en la Bíblia, excepte com a reminiscència històrica (Is. 60:6; Hab. 3:7). És probable que, estant barrejats primerencament amb els ismaelitas, quedessin finalment absorbits pels nòmades del nord del desert d'Aràbia, designats pel nom general d'Àrabs.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MADIANITES