Malon

MALON (PERSONA) [heb dt.ḥlön ( מַחְלֹון) ]. Fill d'Elimelec i Noemí que es va casar amb Rut la moabita (Rut 1: 2, 5; 4: 9). Mahlon i el seu germà Chilion van deixar la seva llar a Betlem i van residir en Moab, on es van casar amb dones moabitas. Mahlon és recordat com el difunt emmanillo de Rut, la propietat del qual es va convertir en el tema de la transacció legal de Booz a la porta de la ciutat (4: 5, 9-10). No obstant això, hi ha un problema legal amb la transacció: en la narració, Obed, el fill de Rut i Booz, és l'hereu de tot el que pertany a Mahlon (4.10), però en la genealogia és el fill de Booz ( 4: 17b, 18-22). El Targum explica que els fills van morir com a resultat del seu matrimoni amb dones estrangeres en un sòl contaminat, però la narració no condemna el seu matrimoni i guarda silencio sobre la raó i les circumstàncies de les seves morts.

Atès que la història de Ruth s'ha pres comunament com a folklore, s'ha assumit que els noms dels germans van ser inventats d'acord amb el gènere de la història. Aquesta sospita es veu reforçada pels noms que rimen de Mahlon i Chilion, que insinuen una construcció artificial. Les autoritats del Midrash, per una interpretació etimològica, van atribuir importància als seus noms a causa de les seves morts prematures. Mahlon significava "esborrat" ( mḥh ) i Chilion "va perir" ( klh ). No obstant això, les etimologies de Mahlon i Chilion són incertes. L'arrel mḥl, a excepció d'alguns noms personals, no està testificada en la Bíblia hebrea. Influenciat per l'etimologia paral·lela de "Chilion", molts ( IPN 10) relacionen "Mahlon" amb mḥh(-Estar malalt, malalt-). Uns altres han argumentat que els noms no són necessàriament ficticis ja que Elimelech i Chilion, per exemple, es coneixen de LB onomastica.

És qüestionable si els pares cridarien als seus fills "malaltissos" i "febles". Però pot ser que els personatges siguin reals i se'ls hagin assignat aquests noms com a resultat del seu paper en la història. Una pràctica similar de narració antiga ocorre en el llibre de Jutges, on Israel derrota a Cushan-risathaim (Jutges 3: 8-10); el nom significa literalment -Cushan, doble maldat- i probablement va ser un títol despectiu que li van donar els israelites.

Bibliografia

Levine, E. 1973. La versió aramea de Ruth. Roma.

      KENNET A. MATEWS