Malta

Significat de Malta

(gr. Melít).

Illa al Mediterrani, amb una superfície de 236 km², a uns 96 km al sud del
extrem sud-oriental de Sicília. Va ser ocupada pels fenicis i els
cartaginesos abans que arribés a ser possessió de Roma en el 218 a. C. Els
romans la van incorporar a la província de Sicília, però el gruix del seu
població va continuar sent semita. Per això, la gent que parlava grec la
deia «bàrbars» (Hch. 28:2, 4). Amb aquest terme es designava a alguns
pobles que no eren grecs ni romans per descendència o llenguatge, encara que
fossin altament civilitzats i tenien la ciutadania romana, com ho eren els de
Malta; els habitants de l'illa han retingut la seva llengua semítica maltesa fins a
el dia d'avui. L'illa va ser administrada per un princeps municipii, «cap de la
comunitat», documentat per una inscripció primerenca trobada en la veïna
illa de Goig. Aquest títol correspon al terme usat per Lucas en Hch. 28:7,
qui anomena a Publio l'«home principal de l'illa». Mapa XX, B-1.

331. Badia de Sant Pau a Malta, esmentada per Lucas, l'escenari
tradicional del naufragi de Pablo.

El vaixell en el qual viatjava Pablo com a presoner, després d'haver-se trobat
amb una tempestat al Mediterrani, va ser arrossegat cap a Malta, on
va naufragar entre les roques de la costa (Hch. 27:27-28:1). La tradició afirma
que aquest naufragi va ocórrer en l'ara anomenada Badia de Sant Pau (fig 331), a
uns 13 km al nord-oest de La Valeta, entre la costa occidental de la badia i la
illeta Salmonetta. L'apòstol va passar allí 3 mesos (28:11), probablement durant
l'hivern del 60-61 d. C. Que ara no es trobin serps verinoses en
Malta ha estat pres com una indicació que el relat d'Hch. 28:3-6 és
fals o que va ocórrer en una altra illa. No obstant això, que l'illa hagi estat
densament poblada per molts segles pot ser responsable de la completa
extinció de totes les serps verinoses. Alguns erudits han suggerit
identificar la Melít del NT amb l'illa de Meleda, l'illa gran més meridional
de l'arxipèlag dálmata, que va ser anomenada 741 Melít pels grecs, Melite en
llatí i Mljet en eslau. No obstant això, la narració de la continuació del
viatge de Pablo cap a Roma, via Siracusa, Regi i Puteoli, fa molt improbable
que hagués passat l'hivern anterior en una illa prop de la costa de
Dalmàcia; en conseqüència, la majoria dels comentaristes accepten la
identificació tradicional de Melita amb Malta.

Bib.: 0. F. A. Meinardus, BA 39 (1976):145-147.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MALTA

MALTA segons la Bíblia: (gr., «Melíta»; el nom actual de Malta és àrab).
Illa del Mediterrani, al sud-oest de la punta més meridional de Sicília.

(gr., «Melíta»; el nom actual de Malta és àrab).
Illa del Mediterrani, al sud-oest de la punta més meridional de Sicília.

En Hch. 28:1 la nau que condueix a Pablo a Roma encalla en Melita, és a dir, segons la tradició, a Malta. La tradició també assenyala a Malta una badia de S. Pablo (13 Km. al nornoroeste de La Valetta).

Tot i que els habitants (Hch. 28:2-4: bàrbars) eren súbdits de Roma des de l'any 218 a. C. i ciutadans des de César, la seva llengua pròpia era púnica (fenícia), i, per consegüent, fàcil d'entendre per a Pablo.

Encara avui es parla a Malta un dialecte semítico. Però, segons es dedueix de les inscripcions, el llatí i el grec eren compresos a l'illa. Ésta es trobava governada per un «princeps municipii»l, al qual Hch. 28:7 dóna el nom de Publio.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MALTA