Mul
també: Mulo
Significat de Mul
(heb. pered i pirdâh).
Animal híbrid entre una egua i un ase. Les mules uneixen les qualitats de
tots dos pares: hereten la resistència i el peu ferm dels ases, i la força i
el valor del cavall. Els hebreus van usar mules des de molt primerenc. Com la
llei prohibia la criança d'híbrids (Lv. 19.19) probablement els importaven (1
R. 10.25), com ho feien els tiris, que els obtenien de Togarma (Ez. 27:14).
En temps de David la mula era l'animal de cadira preferit (2 S. 13.29;
18:9), i la van usar per a la coronació de Salomó (1 R. 1.33). D'acord amb
un text de Mari, en el 2n mil·lenni a. C. era més digne que una persona real
caminés en mula que en cavall, però no es diu la raó. Aquest prejudici
contra els cavalls hauria existit encara en els dies de David. Salomó i Acab
van tenir cavalls i mules (1 R. 10.25-18:5). Les hi usaven per a portar càrregues
pesades (2 R. 5.17; 1 Cr. 12.40). Els jueus van portar amb si 245 mules quan
van tornar de l'exili en temps de Zorobabel (Esd. 2:66). Els muls eren
considerats pels grecs com a «mitjà ases». Vegeu Ase/a.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).