Musica

Significat de Musica

(heb. generalment shîrâh; gr. sunfÇnía).

L'art de disposar els tons de mode agradable, practicat des del començament
de la humanitat. El 1r músic del qual tenim registre va ser Jubal, «pare de
tots els que toquen arpa i flauta» (Gn. 4.21). Hi ha evidències que la música
era un art altament desenvolupat a Egipte i Mesopotàmia pel 2000 a. C.,
pel que s'ha d'haver gaudit d'ella molt temps abans.

El cant i la música instrumental, sols o combinats, s'emprava en diverses
ocasions, com a festes (Gn. 31:27; Is. 24:7, 8; Lc. 15.25), adoracions
idolàtriques (Ex. 32:18, 19), coronacions (1 R. 1.39, 40; 2 Cr. 23.13),
celebracions de victòries (Ex. 15:1-21; 1 S. 818 18:6, 7), per a lloar a Déu
(Sal. 33:2, 3; 150; etc.), i les dones frívoles per a seduir (vegeu Is.
23.15; cf Pr. 7:7-21). David va separar a unes certes persones perquè «profetitzessin»
acompanyades per diversos instruments musicals (1 Cr. 25:1), i el profeta
Eliseo va usar la música en una ocasió a fi de rebre inspiració profètica (2
R. 3.14, 15). L'efecte terapèutic de la música va ser comprès i aplicat en
temps antics (1 S. 16.14-17, 23).

David, «el dolç cantaire d'Israel» (2 S. 23:1), era un músic distingit (1 S.
16.18) i compositor (vegin-se els títols o sobreescrits dels Sal. 69; 109;
etc.). Quan l'arca va ser portada a Jerusalem, David (2 S. 6.12, 15) va designar
músics per a ministrar davant ella (1 Cr. 15.16; 16:1-6, 42). Més tard,
va organitzar als músics i als cantors per al temple que construiria Salomón.
Va designar instrumentistes (23:5) i directors de música (25:1-7). Quan es
va consagrar el temple, un gran grup de músics i cantors van lloar a Jehová (2
Cr. 5.12, 13). Els músics i els cantors van participar de la gaubança per la
col·locació del fonament del temple de Zorobabel (Esd. 3.10, 11) i, més tard,
quan els murs reconstruïts de Jerusalem van ser dedicats (Neh. 12.27, 28,
35, 36, 42). D'aquesta manera, el cant va exercir un paper destacat en la
adoració dels israelites.

Pablo va exhortar als cristians efesis i colosenses a cantar «amb salms, amb
himnes i càntics espirituals» (Ef. 5.19; Col. 3.16). En visió, Juan el
revelador va veure arpistas i va sentir cants (Ap. 5:8, 9; 14:2, 3); entre els cantors
estaven els que entonaven «el càntic de Moisès serf de Déu, i el càntic
del Xai» (15:2, 3). Vegin-se Himne; Instruments musicals; Salms, Els;
també els noms dels instruments individuals i els termes musicals
que apareixen en els salms.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MUSICA

MÚSICA segons la Bíblia: El seu origen és molt antic (Gn. 4.21). Entre els hebreus: María i les seves companyes cantaven les lloances de Jehová al so dels panderos, per haver lliurat als israelites en el pas de la mar Rojo (Éx. 15.20).

El seu origen és molt antic (Gn. 4.21). Entre els hebreus: María i les seves companyes cantaven les lloances de Jehová al so dels panderos, per haver lliurat als israelites en el pas de la mar Rojo (Éx. 15.20).

El poble va cantar i va dansar entorn del vedell d'or, celebrant ritus pagans (Éx. 32:6, 18-19). Durant les festes familiars i les solemnitats religioses hi havia música vocal i instrumental, i danses (Jer. 25:10; 1 Mac. 9.39; Lc. 15.25).

El festeig nupcial anava acompanyat al llarg del trajecte amb cants i música (Jer. 7.34). Les dones, amb els seus panderos, acollien el retorn dels guerrers vencedors, amb els seus càntics i danses (Dj. 11.34; 1 S. 18:6).

Els reis posseïen músics professionals (2 Cr. 35:25; Ec. 2:8). L'accessió d'un sobirà al tron, el seu casament, els seus festins, era tot això alegrat pels músics (2 S. 19.35; 1 R. 1.40; Sal. 45:9).

Els pastors posseïen arpes, o cítares (1 S. 16.18). Hi havia la lira de deu cordes, la cítara i l'arpa, instruments amb els quals s'acompanyava el càntic dels salms (Sal. 92:1-4; 137:2; cf. Am. 6:5).

Els hebreus consideraven que la música apaivagava. Saúl, turmentat per un mal esperit, va fer cridar a David perquè toqués l'arpa davant ell (1 S. 16.14-23).

A vegades la música contribuïa per a arribar a l'èxtasi profètic (1 S. 10:5-10). Buscant inspiració, Eliseo va demanar que le tañeran una arpa (2 R. 3.15). La música afavoria el recolliment i elevava els sentiments.

«La profecia, deia Maimónides (filòsof i teòleg jueu del S. XII d. C.), no residia enmig de la melancolia ni de l'apatia, sinó enmig del goig.» Els hebreus tenien tres classes d'instruments: de corda, de vent, de percussió.

(a) Entenimentada. Els de cordes tenien la caixa de so de fusta, i les cordes de budell vibraven sota els dits d'una o de totes dues mans, o per l'acció d'un plectre de fusta, ivori o metall.

Els instruments d'aquest tipus eren especialment l'arpa i el saltiri. L'arpa, d'ús popular, servia tant per a la música sagrada com per a la profana (vegeu ARPA).

El saltiri, usat especialment en les cerimònies religioses, s'harmonitzava amb la veu de soprano; l'arpa tenia una escala més baixa en una octava (1 Cr. 15.20, 21). (b) Vent.

Els principals instruments de vent eren les flautes, les cornamusas i les banyes. Amb freqüència la flauta s'usava acompanyada d'altres instruments (1 S. 10:5; 1 R. 1.40; Is. 5.12; 30:29;
Ec. 40:21); servia per a donar el so als ballarins (Mt. 11.17); es tocaven en les bodes (1 Mac. 3.45; Ap. 18.22); servien d'acompanyament als clams de les planyívoles (Jer. 48:36; Mt. 9.23; Guerres 3:9, 5).

La Bíblia no esmenta l'ús de la flauta en el Temple, però sabem que s'usava en la música sagrada (1 S. 10:5), en els festejos religiosos (Is. 30:29); que tenia el seu paper en el segon Temple, especialment en la Pasqua i en la Festa dels Tabernacles.

A vegades es tocava una banya de carner o d'altres animals, per a reforçar el so dels instruments (1 Cr. 15.28; 2 Cr. 15.14; Sal. 98:6); no obstant això, la banya era especialment utilitzat amb finalitats militars o per a les convocacions.

Els sacerdots anunciaven les cerimònies, convocaven a assemblea i estimulaven als combatents per mitjà de trompetes de plata, estretes, que mesuraven poc més d'un colze; rebien el nom de «hãss’rãh» (Nm. 10:1-10).

Les botzines es feien sonar en rares ocasions (Us. 5:8; possiblement 2 R. 11.14; 2 Cr. 23.13). (c) Percussió. Instruments de percussió: el més popular era el pandero, que d'ordinari era tocat per les dones; durant les festes eren usats per a donar el ritme a les danses i als càntics (Gn. 31:27; Éx. 15.20; Dj. 11.34; Sal. 81:3).

Els #cimbals de bronze retiñían dins del Temple (1 Cr. 15.19). L'exaltació profètica s'acompanyava de diversos instruments (1 S. 10:5), del que no hi ha dubte alguna tocant al primer Tabernacle. David va introduir la música en el santuari, i Salomón la va afavorir (2 S. 6:5, 14; 1 R. 10.12; 1 Cr. 15-16).

Ezequías i Josías la van reintegrar en el culte (2 Cr. 29:25; 35:15). Asaf, Hemán, Etán (Jedutún), tres dels principals caps de la música sagrada, van ser els assistents de David.

Els cantants i músics, levites dirigits per Asaf, tenien com a missió lloar al Senyor davant de l'Arca del Tabernacle en Sion, en tant que els cors d'Hemán i de Jedutún estaven disposats per a la lloança en l'antic Tabernacle en Gabaón (1 Cr. 16:4-6, 39-42).

Més tard, els tres cors es van reunir per al servei del Temple. Sota David, es comptava amb quatre mil membres (1 Cr. 23:5), dels quals 288 eren mestres en l'art, encarregats de la instrucció dels menys hàbils (1 Cr. 25:7, 8).

Aquests 288 estaven dividits en vint-i-quatre ordres, comprenent cadascun d'ells a dotze mestres; quatre d'aquests ordres estaven composts de membres de la família d'Asaf, sis de Jedutún, catorze d'Hemán.

Per a l'acompanyament del cant hi havia el conjunt d'instruments de corda i de #cimbals, dels quals possiblement se servia el músic principal, per a indicar el temps (1 Cr. 15.19-21).

D'aquest passatge es desprèn que la proporció d'arpes i saltiris era de sis a vuit. En el Temple d'Herodes hi havia en general dos saltiris, nou arpes, uns #cimbals, i, en algunes ocasions, flautes.

El toc de trompetes, amb les quals els sacerdots acompanyaven als instruments de cordes, se sentia en rares ocasions (2 Cr. 5.12, 13; 7:6).

En el segon Temple va ser reduït el personal de l'orquestra i el cor, Si en aquest Temple es donava un acompanyament de trompetes als instruments habituals, només es tocaven durant les pauses o com a respons (Esd. 3.10, 11).

Els músics se situaven a l'est de l'altar (2 Cr. 5.12). En el Temple d'Herodes, ocupaven una gran escalinata que pujava des de l'atri d'Israel fins al pati dels sacerdots.

En el Temple mateix, un cor de joves, situats al peu d'aquesta escalinata, unia les seves veus de to més agut a les dels levites. La música hebrea, poc coneguda, tenia una gamma de vuit sons.

Els cors interpretaven, probablement a l'uníson, la mateixa melodia sagrada, dividida en una part masculina i una altra femenina, cantada una octava més alta. Els instruments acompanyaven a l'uníson (1 Cr. 15.20, 21).

Els títols dels Sal. 9, 22, 45, 56, 57 i els d'uns altres són probablement indicadors d'aquestes melodies. Es practicava l'antífona i el respons (Éx. 15.21; Neh. 12.31-43), amb freqüència també en el Temple (Esd. 3.10, 11; Jer. 33:11).

Això està demostrat per l'estructura de diversos salms (p. ex.: Sal. 24:7-10; 136). En el primer Temple l'assemblea participava en rares ocasions en el càntic, com no fos per a participar en el final amén (1 Cr. 16:7, 36). En el Temple d'Herodes, el poble entonava, a vegades, el respons.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MUSICA