Nefisim

NEFISIM (PERSONA) [heb nĕpı̂sı̂m ( נְפִיסִים) ]. Var. NEFUSHESIM. Avantpassat epònim d'una família de Nethinim, o servents del temple (Esdras 2.50; K nĕpı̂sı̂m, Q nĕpûsı̂m; naphisōn ). Els "fills de Nefisim" van tornar de l'exili en Babilònia a Jerusalem i Judà baix Zorobabel. El nom apareix en 1 Esdr 5.31 ( Gr . Naphisi ). En la llista paral·lela en Neh 7.52 apareix com Nephushesim (Heb K nĕpûšsı̂m, Q nĕpı̂šsı̂m; nephōsasim ). La forma en Nehemías podria resultar d'una superposició de dues variants ortogràfiques entre si, una amb ś (MT ho entén com sû ), l'altra amb s ( IDB 3: 536). També és possible que es col·loqui una s com a superíndex sobre ś per a distingir-la de š . Un escriba que no estava familiaritzat amb aquest dispositiu va incorporar la lletra en superíndex en el text (Honeyman 1944: 47-48). El grup pot descendir del clan ismaelita de Nafis (vegeu Gènesi 25:15; vegeu HALAT 2: 669-70).

Bibliografia

Honeyman, A. 1944. Rastres d'un signe diacrític primerenc en Isaïes 8:66. JBL 63: 45-50.

      KENNET H. CUFFEY