Paloma

Significat de Paloma

(heb. yônâh; gr. peristerá).

Ocell de la família Columbidae, caracteritzada pel seu cant planyívol (Is. 38:14;
59:11; Nah. 2:7), la seva disposició suau (Cnt. 2.14; etc.) i el seu vol ràpid.
Entre els rabins, el colom era símbol d'Israel com a nació, però els
cristians van arribar a considerar-la una representació de l'Esperit Sant, sense
dubte perquè l'Esperit va descendir «com a colom» sobre Jesús en ocasió de la seva
baptisme (Mt. 3.16). En el tabernacle i en el temple es van usar coloms com
sacrificis (Lv. 1.14; etc.; Lc. 2.24), i es venien en l'atri exterior del
temple en temps del NT (Mt. 21.12; etc.). Vegin-se Fem; Tórtora.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: COLOM

PALOMA segons la Bíblia: Ocell (Sal. 55:7; Cnt. 1.15; 5.12) amb un crit planyívol (Is. 38:14); el colom és dolç i afectuós (Cnt. 2.14; 5:2; 6:9), però incauta (Us. 7.11), tímida, espantadissa.

Ocell (Sal. 55:7; Cnt. 1.15; 5.12) amb un crit planyívol (Is. 38:14); el colom és dolç i afectuós (Cnt. 2.14; 5:2; 6:9), però incauta (Us. 7.11), tímida, espantadissa.

En estat silvestre mora a vegades a les valls (Ez. 7.16) fent el seu niu en les parets de les barrancas, en les esquerdes de les penyes (Jer. 48:28). El colom domèstic fuig cap al seu colomar o cap a la finestra del seu amo (Is. 60:8; cf. Gn. 8:8-12).

Jesús fa al·lusió a la seva proverbial innocència (Mt. 10:6). Aquest ocell era comprat i venut en els recintes del Temple (Mt. 21.12; Mr. 11.15; Jn. 2.14), perquè era usada en els sacrificis (Lv. 5:7; 12:8; Lc. 2.24).

El colom simbolitza a l'Esperit Sant (Lc. 3.22).
Els coloms formen una família d'ocells («columbidae») de les quals Tristram enumera quatre espècies en Palestina:
el tudó («columba palumbus»), que entra a les ciutats. Grans esbarts d'aquests coloms freqüenten Palestina a la primavera i a la tardor, durant les migracions anuals; hi ha algunes torcaces aïllades que es queden allí tot l'hivern.

La palomina («columbacenas») es troba especialment a l'est del Jordán, o en la mateixa vall d'aquest riu.
El colomí de roca («columba livia») abunda en la costa de l'oest del Jordán i a la regió muntanyenca de la Judea i Samaria.

El colom silvestre, de color grisenc («columba schimperi») és molt comú a l'interior de Palestina i a la vall del Jordán; es refugia en les cavernes i en les esquerdes de les penyes. Ésta és l'espècie a la qual es fa al·lusió en Jer. 48:28.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: COLOM