Pedra

Significat de Pedra

(heb. i aram. generalment eben ; gr. generalment líthos; també s'usen les
heb. tsûr i sela{, i la gr. pétra).

En l'antiguitat s'usaven les pedres com a material per a edificar, i en els
països on la fusta de construcció era escassa els artesans de la 930
pedra eren de més valor que els fusters. Els monuments, els temples, els
altars. els edificis públics i les cases particulars de les classes altes
eren de #aqueix material (Ex. 20.25; Lv. 14.40; 2 S. 18.17; 1 R. 5.17; 2 R. 22:6; 2
Cr. 16:6; etc.). Els constructors d'Egipte van desenvolupar l'habilitat de
aixecar els seus edificis sense morter, bastant-los la fricció i el pes de les
estructures per a aconseguir la cohesió. Sorprèn els enginyers actuals com
les enormes pedres que es veuen en les ruïnes d'Egipte, Síria i la Judea van poder
ser exactament llaurades i transportades des de les carteres fins als llocs
d'edificació (Mr. 13:1).

Un agricultor que començava a treballar un terreny que no havia estat conreat
abans primer tenia que despedregarlo (Is. 5:2). Les pedres s'usaven per a
aixecar voltes per als viñeros (cf Pr. 24:30, 31) i cledes per a les ovelles,
monticles o pilars per a commemorar esdeveniments notables (Gn. 28:18; 35:14; Jos.
4:9; 1 S. 7.12) i com a recordatius d'un tractat o pacte (Gn. 31:45-47).
A més, les hi emprava per a la construcció d'aqüeductes, estanys i
ponts, per a tapar boques de pous (29:2), cobrir o assenyalar tombes (Jos. 7.26;
2 S. 18.17; Mt. 27:60; Jn. 11.38) i com a fites al llarg dels camins (cf
Jer. 31:21). Els pagans adoraven les pedres (Is. 37:19; Ez. 20.32; etc.).
Els meteorits o aerolitos eren venerats en forma especial per haver caigut del
cel. Les més comunes en Palestina eren la calcària i el gres. Les pedres
van ser usades en forma figurada per a representar el cor carnal (Ez. 11.19),
al poble de Déu (1 P. 2:5), a Crist (Lc. 20.17: 1 R 2:6-8; etc.) i
simbòlicament per al regne de Déu (Dn. 2.43-45). Vegin-se Palestina (IV);
Pedres precioses.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PEDRA

PEDRA segons la Bíblia: El sòl rocós de Palestina exigia sovint treure les pedres dels camps abans de poder-los conrear (Is. 5:2). En la guerra es destruïen els camps i pous dels enemics tirant pedres en ells (2 R. 3.19, 25). Usos diversos de les pedres:

El sòl rocós de Palestina exigia sovint treure les pedres dels camps abans de poder-los conrear (Is. 5:2). En la guerra es destruïen els camps i pous dels enemics tirant pedres en ells (2 R. 3.19, 25). Usos diversos de les pedres:

(A) Construcció: en dics, molls (Guerres 1.21, 6); fortificacions (1 R. 15.22; Neh. 4:3); cases (Lv. 14.45; Am. 5.11); palaus (1 R. 7:1, 9); fortaleses, temples (1 R. 6:7); enllosats de patis, columnes (Est. 1:6).

Sota Herodes, i també en altres èpoques, es pavimentaven els carrers. De pedra es feien els aqüeductes, dipòsits, ponts, parets de protecció per a les vinyes (Pr. 24:30, 31). Les pedres dels altars (Éx. 20.25), dels murs i dels majanos commemoratius no havien de ser tallades (Gn. 31:46).

Munts de pedres brutes eren les tombes de les persones votades a l'anatema (Jos. 7.26; 8.29; 2 S. 18.17). Aquesta forma de sepultura continua sent costum a Síria i Aràbia, fins i tot si no es tracta de criminals.

Uns certs edificis precisaven de pedres serrades, tallades (1 P. 7:9-11), a vegades de gran grandària; éste era el cas per a la construcció dels murs del Temple (1 P. 7.10) i per al moll de Cesarea, construït per Herodes (Guerres 1.21, 6).

(B) Blocs aïllats. Utilitzats per a tapar les cisternes, pous, l'entrada de les tombes (Gn. 29:2; Mt. 27:60; Jn. 11.38), com a fites per als límits de camps (Dt. 19.14) i, probablement, a tall d'indicadors (Jer. 31:21).

En l'època romana es trobaven pedres militars al llarg de les principals vies de comunicació; n'hi havia entre Tir i Sidón, entre Pella i Gerasa; algunes d'elles continuen estant en el seu lloc. S'aixecaven pedres per a recordar a unes certes persones
o esdeveniments (Gn. 31:45; 35:14, 20; 2 S. 18.18).

S'inscrivien anals en certs d'aquests monuments (vegeu MESA [DEIXANT DE)). Amb pedres es feien ídols (Lv. 26:1; Dt. 29:17; 2 R. 19.18; cf. Is. 57:6). Unes certes pedres, gairebé sempre aerolitos, van venir a ser sagrades per als pagans. En gr. rebien el nom de «baituloi» i «baitulia».

Es pretenia que es podien moure, parlar, i protegir els homes del mal. El seu nom gr., molt probablement d'origen semita, està emparentat amb el terme «beth’êl» i indica, possiblement, que es considerava que la pedra era l'estatge d'un poder sobrenatural, esperit o divinitat.

Els semites empraven aquest terme per a designar els rudimentaris deixants erigits allí on se celebrava un culte (Dt. 12:3). (Vegeu LLOCS ALTS.) Els israelites erigien, a vegades, una pedra commemorativa en el lloc en què Déu se'ls havia revelat (Gn. 28:18-22; 35:14; 1 S. 7.12; Is. 19:9), i li donaven un nom religiós a aquest lloc (Gn. 28:19; 35:7), o fins i tot a la pedra (1 S. 7.12).

De la mateixa manera, donaven a vegades a un altar un dels noms de Déu (Gn. 33:20; Éx. 17.15; cf. Gn. 35:7). No obstant això, els mateixos passatges mostren que no atribuïen cap poder ni a la pedra ni a l'altar, Constituïen un simple record religiós; l'adoració que ells rendien a Déu era totalment independent d'això (Gn. 31:54; 35:1, 7; 1 S. 7:9).

(C) Pedres per a diversos usos: projectils de fones i de catapultes (Dj. 20.16; 1 S. 17.40; 2 Cr. 26:15; Sab. 5.22; 1 Mac. 6.51); pedres que es tiraven en cas de lapidació. S'aconseguien espurnes a força de copejar pedres de pedernal, per a encendre foc (2 Mac. 10:3).

Unes pedres conformades adequadament servien de ganivets (Jos. 5:2). Els pesos es feien sovint de pedres tallades (Dt. 25:13). (Vegeu PESOS I MESURES.) Les taules de pedra, inscrites, s'usaven a tall de documents (Éx. 24:12). Es guardava aigua en gots de pedra (Éx. 7.19; Jn. 2:6). Els animals destinats als holocaustos eren degollats sobre taules de pedra (Ez. 40:42).

Per a moldre gra i reduir-ho a farina, es feia girar una pedra rodona d'al voltant de 15 kg. de pes; també es molia el gra enmig de dues pedres superposades que servien de queixals (Dt. 24:6). La pedra, símbol de duresa, d'insensibilitat (1 S. 25:37; Ez. 36:26), representa així mateix la força moral (Jb. 6.12; 42:15).

Els deixebles de Crist són comparats amb pedres vives que formen un temple espiritual, del qual Crist és la pedra angular (Ef. 2.20-22; 1 P. 2:4-8).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PEDRA