Punon

PUNON (LLOC) [Heb pûnōn ( פּוּנֹן) ]. Un lloc en el Wadi ˓Arabah (Núm. 33: 42-43). El lloc s'identifica generalment amb Gk Phainô , l'actual Faynân , el centre de les activitats d'extracció i fosa de coure en el període Calcolític, l'Edat  EB , l'Edat del Ferro i els períodes romà tardà i bizantí primerenc, així com un edomita (7mo. -5to segles ABANS DE CRIST ) i la ciutat romana-bizantina Veure també Feinan, WADI.

Punon no és principalment el nom d'un assentament, sinó el nom d'un districte. El nom pot ser interpretat per l'àrab faynân , "tenir un cabell llarg i bell". Com "Sëir" (literalment: "el pelut"), Feinan es refereix a una regió segons la seva vegetació: arbres, pastura i joncs. Tipològicament, el nom pot anar cap enrere tant com a la quarta o mil·lennis 3d BC (Knauf 1987). -Punon- deriva de * Pônôn (per dissimilació de la primera ô ), que al seu torn deriva de * Pânân (pel canvi -cananeu- comú â > ô ), que pot considerar-se com una variant dialèctica de * Paynân.Punon no és un error d'escriba per a Pinon (Gènesi 36:41; 1 Cròniques 1.52; i una lectura variant en Números 33: 42-43; cf. Weippert 1971: 433-434); Ja en el segle XIII AC Ramsés II esmenta pwnw (és a dir, * Pûnô o * Pônô; cf. per a la pèrdua de la n final del nom gk Phainô ) com una de les regions habitades per Shasu, "nòmades" (Görg mil nou-cents vuitanta-dos).

L'itinerari a través del Wadi  ˓Arabah , en el qual es basa Num 33: 36-43, pot derivar del període persa (Knauf 1988: 54). En analogia amb l'ocupació edomita en Buṣeirah , Ṭawı̂lân i Tell el-Kheleifeh (Parr 1988: 49), l'assentament edomita en Feinân podria haver-se estès fins al segle V a. C. 

Bibliografia

Görg, M. 1982. Punon – ein weiterer Distrikt der Š3św-Beduinen? BN 19: 15-21.

Knauf, EA 1987. Supplementa Ismaelitica 9. Phinon – Feinan und dónes westarabische Ortsnamenkontinuum. BN 36: 37-50.

—. 1988. Midian. ADPV . Wiesbaden.

Parr, PJ 1988. Aspectes de l'arqueologia del nord-oest d'Aràbia en el primer mil·lenni AC Pàg. 39-66 en L’Arabie préislamique et són environment historique et culturel , ed. T. Fahd. Leiden.

Weippert, M. 1971. Edom: Studien und Materialien zur Geschichte der Edomiter auf Grund schriftlicher und archäologischer Quellen. Doctor. dis. , Universitat de Tübingen.

      ERNST AXEL KNAUF