Quemos

Significat de Quemos

(heb. Kemôsh, «subyugador» o «foc»; Pedra Moabita, Kmsh).

En les inscripcions cuneïformes, «Quemos» apareix com Kamûshu . Exemples de
antics noms personals teóforos derivats d'ell són Kmsh-tsdq, Kmsh-plt i
Kmsh-ychy, que figuren en segells i inscripcions, i Kammusunadbi i Kamashalt,
noms de reis moabitas que apareixen en tauletes cuneïformes.

Principal déu adorat pels moabitas (1 965 R. 11:7, 33; 2 R. 23.13; Jer.
48:7, 13), els qui, per això, reben el nom de «poble de Quemos» (Nm.
21.29; Jer. 48:46).  Se l'esmenta 11 vegades en la inscripció del rei Mesa
sobre la Pedra Moabita,* i una vegada en combinació amb el del seu consort,
Astar-Quemos.  Aquest monument atribueix totes les victòries dels moabitas a la
ajuda d'aquest déu i totes les derrotes a la seva ira.  Ocasionalment es li
oferien sacrificis humans (2 R. 3.27).  Des dels dies de Salomó fins a els
de Josías va ser adorat en Judà (1 R. 11:7; 2 R. 23.13).  L'esment de Quemos en
el missatge de Jefté (Dj. 11.24) implica que els amonitas també ho adoraven,
o els moabitas havien pres part il·legalment en les demandes il·legítimes de
territoris israelites.

Bib.: ARI 117, 118; 0287, 298.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: QUEMOS

QUEMÓS segons la Bíblia: (D'etimologia incerta.)
El déu dels moabitas (Nm. 21.29; Jer. 48:46; cf. MESA [DEIXANT DE], c).
Era adorat de la mateixa manera que Moloc, sacrificant-se-li nens petits que eren cremats vius (2 R. 3.27).

(D'etimologia incerta.)
El déu dels moabitas (Nm. 21.29; Jer. 48:46; cf. MESA [DEIXANT DE], c).
Era adorat de la mateixa manera que Moloc, sacrificant-se-li nens petits que eren cremats vius (2 R. 3.27).

La seva identitat amb Moloc es desprèn de Dj. 11.24, on el déu dels amonitas (una nació estretament emparentada amb Moab, cf. LOT), Moloc, és anomenat Quemós.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: QUEMOS