Quesalón

QUESALÓN (LLOC) [Heb kĕsālôn ( כְּסָלֹון) ]. Una de les ciutats al llarg del límit nord de Judà, que limita amb Dan (Jos. 15.10). Eusebio, com LXX A , té chasalōn, mentre que LXX B diu chaslōn. La imprecisió en la descripció del territori de Judà en aquest punt probablement es va deure a les dificultats que va trobar l'escriptor bíblic en intentar definir una regió evidentment inestable. Eusebio ( Onomast. 172.16) descriu Quesalón en el quart segle CEcomo un gran llogaret en el territori d'Elia (Jerusalem), mentre que Jerónimo diu que estava en Judà. Però cap dels dos escriptors defineix la seva veritable posició. Després de la identificació d'Edward Robinson (1856: 2.30; 3.154), ara s'accepta generalment que el nom bíblic es conservarà en les ruïnes de Kesla, ca. 20 km / 12 el meu a l'O de Jerusalem (MR 154132), i situat a 641 m/ 1920 peus sobre el nivell de la mar. Chesalon mai va ser una ciutat fortificada i, en conseqüència, no posseeix un tell. No obstant això, el seu cim de roca nua és fàcilment detectable en una regió habitada llavors, com avui, per boscos de roures. Un estudi de superfície realitzat allí va revelar ceràmica del període de l'Edat del Ferro II i posteriors (Gafni 1984: 26). La Bíblia situa a Chesalon entre el mont Seir i Bet-semes, on s'esmenta com un nom alternatiu per a l'espatlla del mont Jearim, que significa "muntanya boscosa". Quan es fa referència a un lloc en els pujols, "espatlla" significa la vora d'una cresta o una serralada ( HGB ,128). Segons la descripció bíblica, la frontera s'estenia cap a la mar des de Quiriat-jearim fins al mont Seir. Allí va girar cap al S, vorejant la vora de la serralada del mont Jearim cap a Bet-semes, que incloïa tant el mont Seir com el Chesalon dins del territori de Judà ( HGB , 122). Una forma corrupta de Chesalon pot aparèixer en un suplement LXX de Josh 15.59 en el nom de koulon ( HGB , 392).

Bibliografia

Albright, WF 1925. El viatge de tardor de l'escola a Jerusalem: de Jerusalem a Gaza i de retorn. BASOR 17: 4.

Alt, A. 1928. Die Ausflüge – Wäldergebirge. PJB 24: 29-40.

Conder, CR i Kitchener, HH 1883. Kesla. SWP 3: 25-26.

Gafni, I. 1984. Després de les petjades de Samson. Jerusalem (en hebreu).

Robinson, E. 1856. Recerques bíbliques en Palestina. 3 vols. Bostón. Repr. Jerusalem, 1970.

      RA MULLINS