Querubin

Significat de Querubin

Figura imaginària d'animal fort, gran, dotat d'ales. En l'AT els querubins exerceixen el paper de sentinelles: indiquen que Déu és present en determinat lloc, en l'entrada del paradís terrenal, en l'ARCA de l'aliança, en el TEMPLE, al costat del tron mòbil en la visió d'Ez 10. Serveixen també com a decoració en objectes de culte.

<>

QUERUBINS

Són els guardians de la glòria de Déu. El seu nom significa «plenitud de
coneixement» o «curull de saviesa». La seva extrema
intel·ligència els permet conèixer a Déu com cap ésser humà pot fer-lo.
Trets iconogràfics: dos parells d'ales i aspecte humà.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: QUERUBIN

QUERUBÍ segons la Bíblia: Guardians posats a l'est de l'Edén per a impedir que Adán i Eva poguessin arribar a l'arbre de la vida després de la seva caiguda i expulsió del paradís (Gn. 3.24).

Guardians posats a l'est de l'Edén per a impedir que Adán i Eva poguessin arribar a l'arbre de la vida després de la seva caiguda i expulsió del paradís (Gn. 3.24).

Quan es va construir l'arca del Tabernacle, es van posar dos querubins formant una sola peça amb la coberta o propiciatori, disposats cara a cara, un a cada extrem, i cobrint-lo amb les seves ales (Éx. 25:18-20; 37:7-9; vegeu PROPICIATORI).

Eren un símbol de la presència del Senyor i de la distància que el separa del pecador; la seva glòria es manifestava entre els querubins (Lv. 16:2). Déu habitava així enmig del seu poble; Jehová era present en el Tabernacle per a rebre l'adoració (Éx. 25:22; Lv. 1:1; vegeu TABERNACLE).

Són nombrosos els passatges que fan al·lusió a la presència de Jehová entre els querubins (Nm. 7:89; 1 S. 4:4; 2 S. 6:2; 2 R. 19.15; Sal. 80:2; 99:1; Is. 37:16).

Hi havia figures de querubins brodades sobre els tapissos del Tabernacle (Éx. 26:1). El Temple de Salomó, molt més esplèndid, tenia dos gegantescos querubins.

La seva altura era de 10 colzes, o gairebé 5 m., i l'envergadura de l'arc format per les dues ales era de 10 m. Aquests querubins, de fusta d'olivera, estaven coberts d'or (1 R. 6.23-28; 8:7; 2 Cr. 3.10-13; 5:7, 8; He. 9:5). Hi havia querubins, a més de palmeres i flors obertes, esculpits al voltant dels murs del Temple (1 R. 6.29).

A la vora del Quebar, Ezequiel va tenir una visió de querubins. Cadascun d'ells tenia quatre rostres i quatre ales (Ez. 10:1-22; cf. 9:3).

Aquests querubins semblen idèntics als quatre éssers vivents que el profeta havia vist anteriorment; els quatre rostres eren: d'home, de lleó, de bou i d'àguila (cf. Ez. 1:5-12 i 10.20-21).

Els querubins eren portadors del tron de Jehová (Ez. 1.26-28; 9:3).
L'apòstol Joan dóna, en Apocalipsi, la descripció de quatre éssers vivents amb rostres semblants als d'aquests quatre querubins (Ap, 4:6, 9).

Els assiris i altres pobles semíticos feien representacions de criatures alades simbòliques, especialment de lleons i toros alats que guardaven les entrades dels seus temples i palaus.

Els egipcis posaven també éssers alats en alguns dels seus santuaris. Dels hitites s'han descobert animals fabulosos, com a esfinxs de cos de lleó i cap d'àguila.

Un tron del rei Hiram de Biblos estava suportat per dues criatures de rostre humà, cos de lleó i grans ales. Aquestes representacions híbrides apareixen centenars de vegades en la iconografia de l'Àsia occidental des de remotes èpoques.

Així, l'arqueologia documenta la transmissió d'una tradició que indubtablement va tenir el seu origen en les albors de la humanitat, i el veritable sentit de la qual ha quedat registrat en les Escriptures.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: QUERUBIN