Saba

Significat de Saba

(heb. Shebâ, potser «set» o «jurament»; suar. Ðb).

Encara que hi ha hagut opinions contradictòries quant a si Etiòpia o Aràbia són
el lloc de residència de la reina de Sabá, en l'actualitat es creu
generalment que era la reina de la ciutat àrab de Sabá, a la regió que
ara es coneix com a Iemen. Segons les Escriptures, li va fer una visita a
Salomó (1 R 10:1-13). Veanse Reina de Sabá; Seba 1.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SABA

SABÁ segons la Bíblia: Poble sorgit de Cus (Gn. 10:7), i que es va instal·lar en el sud d'Aràbia. Sabá és una varietat dialectal dels termes «Seba» i «Sheba».

Poble sorgit de Cus (Gn. 10:7), i que es va instal·lar en el sud d'Aràbia. Sabá és una varietat dialectal dels termes «Seba» i «Sheba».

Segons les inscripcions assíries, aquesta nació es trobava, en el segle VIII a. C., en el nord-oest d'Aràbia. En el Sal. 72:10, Sabá associat amb Seba designa una regió meridional allunyada.

L'al·lusió a Sabá associada amb l'esment d'Egipte i d'Etiòpia sembla indicar una terra africana a la qual havien emigrat nombrosos descendents de Cus (Is. 43:3; 45:14).

Josefo identifica Sabá amb l'illa de Meroé (Ant 2.10, 2), gran extensió de terreny entre el Nil i l'Atbara, el seu afluent. Segons Estrabón (16:4, 8-10), el port de Sabá i la ciutat de Sabai es trobaven en la costa occidental de la mar Rojo.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SABA