Sesac

Significat de Sesac

(heb. Shêshak, tal vegada «déu de la lluna»).

Nom que no apareix ni en la RVR ni en la DHH. En ambdues, la paraula ha estat
traduïda per «Babilònia», però en la 2a hi ha una crida dempeus de pàgina per a
aclarir que en l'original diu «Sesac», que en hebreu significa «Babilònia»
(la BJ té «Sesak»; i la NBE, «Sesac»). Les referències bíbliques d'aquesta
paraula són Jer. 25:26 i 51:41, i poden ser: 1. Una transliteració de
Shish-kã, el nom que se li dóna a Babilònia en les llistes dels últims
reis. 2. Una paraula en clau composta mitjançant un procediment denominat
atbash, que consisteix a reemplaçar les lletres d'una paraula per les seves
equivalents segons la seva ubicació en l'alfabet, però explicant-les a partir de la
última. El nom Babel, per exemple, està format en hebreu per les
consonants bbl, la 2a i la 12a lletres de l'alfabet hebreu. Si es reemplacen
les 2 bb per la sh, que és la 2a lletra de l'alfabet a partir de l'última, i la
l per la k, que és la 12a a partir de l'última també, s'arriba a shskh en el
hebreu sense vocals. Fins no fa molt, aquesta 2a explicació estava en dubte,
perquè no se sabia si la seqüència de l'alfabet hebreu era la mateixa en temps
de Jeremies que en l'actualitat. Però en Ras Shamra* s'han descobert
llistes d'alfabets del s. XIV a. C., i hi ha també una llista del s. XIII a. C.
d'Eben-ezer, que demostren que la seqüència de les lletres hebrees ha
romàs virtualment sense canvis des de temps molt antics. Per tant, no
hi ha objecció vàlida per a la interpretació de 1086 que «Sesac» és una clau que
s'usava per a designar la Babel de la realitat. Vegeu Escriptura.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SESAC