Set

SET (PERSONA) [Heb šēt ( שֵׁת) ]. Var. SHET. Tercer fill d'Adán, nascut quan Adán tenia 130 anys (Gènesis 5: 3-8). Als 105 anys d'edat, Set va engendrar a Enós, i posteriorment va viure fins als 930 anys. Eva va explicar el nom del seu fill com el -establiment- diví d'un reemplaçament de l'Abel assassinat (Gènesi 4.25). Set estableix la línia d'antediluvians justos que culminen amb Noè en Gènesis 5 i continuen fins a Jesús segons el NT (Lucas 3.38). Sir 49:16 descriu a Sem i Set com a persones molt honrades entre la humanitat. L'expressió "fills de Set" ( bĕnê šēt; RSVSHET) apareix en Números 24:17 en el que pot ser una referència a la humanitat en general (des de la perspectiva del Gènesi, Seth fins a Noè va ser l'avantpassat de tota la humanitat posdiluviana) o més particularment a les tribus nòmades conegudes com els Sutu (testificada en els textos d'Execration egipcis i en els textos d'Amarna, però mai es troba a la regió de Moab on apareix Números 24 [Rouillard 1985: 438]). Escrits posteriors jueus, gnòstics i cristians van assignar un significat especial a Seth i la seva rectitud (Klijn 1977).

La paronomasia del nom de Set en Gènesi 4.25 ha provocat una certa discussió en els comentaris. Encara que pot entendre's que la partícula kî que introdueix la segona meitat del vers explica el significat del nom, això no és necessari. Pot simplement marcar el començament d'una declaració (ja sigui com un kî emfàtic o d'una altra manera) que inclou un joc de paraules sobre el nom Seth, amb una relació vaga i no especificada amb el nom en si ( per exemple , Ella va cridar al seu nom Seth, -Déu té (de fet ) em va proporcionar una altra llavor en lloc d'Abel, a qui Caín va matar -). L'assonància del nom propi Seth i el verb šātsirve per a emfatitzar el sentit en el qual el naixement de Seth posa fi a una línia i comença una nova línia de descendència (Strus 1978: 66). Els intents d'assignar el set de Gènesi 4 a una font J i el de Gènesi 5 a una font P resulten de poc valor per a comprendre les tradicions que subjeuen a la figura. En tots dos capítols ell és el -fill- d'Adán i Eva, i en cap cas el text assigna a Set a la línia Cainita de Gènesi 4. Les reconstruccions de tal associació ( G HBW , 158-66) són conjectures. També són especulatives i desacreditades els suggeriments que relacionen a Seth amb la figura d'Alalgar, segon nom en la línia antediluviana de la llista de reis de l'Antiga Babilònia ( cf. Zimmern 1924: 24; Westermann 1984: 348-52).

Bibliografia

Klijn, AFJ 1977. Seth en literatura jueva, cristiana i gnòstica. NovTSup 46. ​​Leiden.

Rouillard, H. 1985. La péricope de Balaam (Noms 22-24): La prose et els ‘oracles’. EBib n.s. 4. París.

Strus, A. 1978. Nomen-Omen. AnBib 80. Roma.

Westermann, C. 1984. Gènesi 1-11: A Commentary. Minneapolis.

Zimmern, H. 1924. Die altbabylonischen vor- (und nach-) sintflutlichen Könige nach neuen Quellen. ZDMG 78: 19-35.

      RICHARD S. HESS