Silas

Significat de Silas

(gr. Sílas i Silás, «amant de la selva [selvàtic]»; tal vegada derivat del
aram. Sheîlâ, equivalent a l'heb. Shâûl, Saúl o Saulo).

El nom Silas apareix en els escrits de Josefo i en inscripcions gregues.
La seva forma llatina, que també figura en inscripcions, és Silvanus, del qual es
deriva la forma grega del NT, «Silvano».* Ciutadà romà (Hch. 16.37, 38),
company de Pablo durant el seu 2n viatge missioner (15.40-18.22). Si es compara
Hch. 18:5 amb 2 Co. 1.19 es pot verificar que també es deia Silvano; sense
dubte el Silvano d'1 Ts. 1:1, 2 Ts. 1:1 i 1 P. 5.12. Era dirigent de la
església (Hch 15.22) i profeta (v 32). Després del Concili de Jerusalem, junt
amb Judes Barsabás va ser triat per a anar amb Pablo i Bernabé a portar les cartes
del concili als membres d'origen gentil de les esglésies «d'Antioquia, en
Síria i en Cilicia», i per a explicar les decisions al fet que aquest havia arribat
(vs 22, 23). En arribar a Antioquia van donar els seus missatges, i Silas i Judes, que
eren profetes, van exhortar i van enfortir a l'església de #aqueix lloc (vs 30-32).
Més tard, Pablo va triar a Silas perquè ho acompanyés en el seu 2n viatge
missioner (vs 40, 4 1 ). En Filipos van ser detinguts, assotats i llançats a
la presó (16.17-24). Un terratrèmol els va alliberar, i la seva ciutadania romana va originar
les disculpes dels magistrats (vs 25-40). Després van ser a Tessalònica i a
Berea (17:1-10). Silas es va quedar allí amb Timoteo, mentre Pablo prosseguia
cap a Atenes (vs 14, 15). Després, Silas i Timoteo es van reunir amb Pablo en
Corint i van dedicar algun temps a predicar allí (cf Hch. 18:5; 2 Co. 1.19).
No se sap res més de la vida posterior de Silas tret que, com semblarien
indicar-ho Hch. 18:5 i 2 Co. 1: 19, fos el secretari que va escriure al dictat
1 P. (5.12).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SILAS