Tebes

Significat de Tebes

(heb, Nô; egip. Niwt [Imn], «la ciutat [d'Amón]»; el nom complet, Nôb
Âmôn, apareix en l'hebreu de Nah. 3: 8 [vegeu la BJ i la NBE]).

Nom de la famosa capital de l'Alt Egipte. Els egipcis es referien a ella
només com «la ciutat», de la mateixa manera que els romans deien urbs («la
ciutat») a la seva capital. Els grecs la van cridar Tebes en record de la ciutat
homònima que existia a la Grècia central. Encara que no sempre va estar en ella,
per diversos segles va ser la capital oficial d'Egipte durant el Regne Nou. Es
la considera la ciutat més gran de l'antiguitat, perquè superava en grandària a
famoses metròpolis com Nínive i Babilònia. Homer es va referir a ella com la
ciutat de les 100 portes. Quan es va convertir en capital de l'imperi (s XVI
a. C.), Amón,* el déu amb cap de carner, va arribar a ser el principal déu
egipci (el seu summe sacerdot va acumular tant de poder que només el rei era superior a
ell). Generacions de reis van construir allí el temple d'Amón (conegut ara
com a temple de Karnak), fins que va arribar a ser el més gran conegut per
llavors, perquè abastava moltes hectàrees; encara avui les seves ruïnes continuen sent
impressionants. Quan els reis «etíops» van conquistar Egipte en el s VIII,
a. C., Tebes no va sofrir, ja que aquests reis nubios, que també adoraven a
Amón, van conservar Tebes com la seva capital. No obstant això, la ciutat va ser destruïda
per Asurbanipal durant la 2a invasió assíria ocorreguda en el 663 a. C. El 1133
profeta Nahum va afirmar poc després que la destrucció de Tebes era un preanuncio
de la destrucció que sofriria Nínive (Nah. 3:8). Però Tebes es va recuperar fins a
un cert punt d'aquesta catàstrofe, i de nou va arribar a ser una ciutat d'alguna
importància, fins que per fi va ser completament destruïda per Cornelio Gal,
el prefecte romà, per la seva participació en una revolta contra els impostos
excessius, fet que va ocórrer en el 30/29 a. C. A més de Nahum, esmenten aquesta
ciutat els profetes Jeremies (Jer. 46:25) i Ezequiel (Ez. 30:14,15). Mapa XI,
D-3.

Les ruïnes de Tebes estan situades en tots dos marges del Nil. En les
voltants dels moderns llogarets de Karnak i Luxor s'alcen els
magnífiques restes del gran temple d'Amón, amb els seus temples auxiliars dedicats
a Mut i Jonsu, i un temple construït per Ramsés II. A la Tebes occidental es
troben, entre altres ruïnes, el temple mortuori de la reina Hatshepsut, en
Deir el-Bahr§; el de Ramsés II (el Ramseseo); i el de Ramsés III, en Medînet
Habu, el temple millor preservat de l'Egipte prehel·lènic. A l'oest d'aquests
temples es troben les valls de les tombes dels reis i les reines (en
els quals s'ha trobat un bon número cavades en la roca) dels il·lustres
monarques del període de l'imperi (figs 178-180, 215, 487).

Bib.: Homer, La Ilíada, ix.381.

487. Porta tolomea, amb el temple de Khonsu al fons, en Karnak, una part de
l'antiga Tebes.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TEBES

TEBES segons la Bíblia: Anomenada No i No-amón en les Escriptures (Jer. 46:25; Nah. 3:8, RV i V.M.; en les revisions 1960 i 1977 de la versió de Reina-Valera s'aboca pel seu nom posterior de Tebes).

Anomenada No i No-amón en les Escriptures (Jer. 46:25; Nah. 3:8, RV i V.M.; en les revisions 1960 i 1977 de la versió de Reina-Valera s'aboca pel seu nom posterior de Tebes).

No i No-amón és així mateix el nom que es troba amb freqüència en els monuments. Herodoto diu que va arribar a ella nou dies després d'haver sortit d'On, remuntant el Nil (Herodoto 2:9).

Ahmose I va llançar als hicsos d'Egipte, reorganitzant i desenvolupant a continuació l'imperi. Va fer llavors de Tebes la seva capital, engrandint-la i embellint-la. Homer parla de les seves cent portes (Ilíada 9:381).

Amón era la divinitat tutelar d'aquesta ciutat; el summe sacerdot d'Amón era el segon després del rei.
Tebes va venir a ser el centre de la civilització egípcia fins al moment en què dues invasions van assotar la ciutat.

Primer Esar-hadón, rei d'Assíria, es va apoderar d'Egipte l'any 671 a. C. Després Assurbanipal, el seu fill i successor, es va posar una altra vegada en marxa l'any 667, i els assiris van arribar a Tebes.

Durant una altra expedició l'any 663 a. C., Assurbanipal va saquejar la ciutat (Nah. 3:8). Malgrat aquest desastre, la ciutat va retenir durant molt de temps la seva importància (Herodoto 2:3; 3.10; Jer. 46:25; Ez. 30:14-16).

Cornelio Gal va destruir Tebes perquè s'havia unit a l'Alt Egipte, entre l'any 30 i el 29 a. C., per a rebel·lar-se contra les exaccions romanes.

Subsisteixen vestigis esplèndids en Luxor i Karnak, sobre la riba dreta del Nil: temples, obeliscos, esfinx, etc. També hi ha monuments en Kurna i en Medinet-Habu, sobre la ribera dreta.

En una gola a l'oest de la ciutat antiga s'han trobat, tallades en la roca calcària, els sepulcres dels seus reis.

Les ruïnes de Tebes es troben, innegablement, entre les més notables de la vall del Nil. El temple de Karnak és una meravella, i la seva arquitectura representa un prodigi de capacitat mecànica.

La seva gran sala hipostilo té 134 columnes, les majors de les quals tenen 23 m. d'altura i 3,65 m. de diàmetre. La sala mateixa mesura 100 m. de longitud i 54 d'amplària. Les inscripcions són tan nombroses que corre aquest que «cada pedra és un llibre, i cada columna una biblioteca».

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TEBES