Urias

Significat d'Urias

(heb. Ûriyyâh[û], «Yahweh és la meva llum», «flama (de foc) és Yahweh» o «llum de
Yahweh»; aquest nom apareix en heb. en un segell posterior a l'exili, el qual
es va trobar prop de Jericó; cun. Uriyaia; gr. Ourías).

1. Soldat heteo, un dels valents de David (2 S. 23.39; 1 Cr. 11.41). Est
nom possiblement era hebreu, o zÛriyyâh era la versió hebrea de l'horeo
Ariya, que apareix amb freqüència. David va cometre adulteri amb la seva dona
mentre éste prenia part en el setge de Rabá dels amonitas. Amb la finalitat de
ocultar el seu crim, el rei va donar ordres perquè es posés a Urías en la línia
del front i li ho desprotegiera, de manera que morís en acció. El seu
estratagema va donar resultat i, després de la mort d'Urías, David es va casar amb
la seva viuda (2 S. 11:1-27). També se l'esmenta en Mt. 1:6.

2. Summe sacerdot en els dies del rei Acaz. Aquest li va ordenar que construís un
altar (probablement de model assiri) semblant al que havia vist en
Damasc quan va anar a tributar-li honors a Tiglat-pileser III, que va reemplaçar al
de Salomó com a altar dels holocaustos (2 R. 16.10-16). Alguns consideren
que aquest Urías va ser el testimoni del document suscripto per Isaïes (ls. 8:2).
Vegeu Urías 5.

3. Sacerdot, pare de Meremot, un dels quals va ajudar a reconstruir Jerusalem en
dies de Nehemías (Esd. 8.33: Neh. 3:4, 21).

4. Ajudant d'Esdras quan es va llegir la llei davant el poble (Neh. 8:4).

5. Sacerdot que va sortir de testimoni, a comanda d'Isaïes, respecte a cert
document (ls 8:2). Possiblement Urías 2.

6. Profeta de Quiriat-jearim, fill de Semaías. Va predir la condemnació de
Jerusalem en dies del rei Joacim. Aquest es va enutjar i va procurar donar-li mort. El
profeta va fugir a Egipte, però ho van portar de tornada a Judà i ho van executar (Jer.
26:20-23). 1184

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: URIAS

URÍAS segons la Bíblia: «llum de Jehová».
(a) Heteo al servei de David, i un dels seus valents (2 S. 23.39; 1 Cr. 11.41).

«llum de Jehová».
(a) Heteo al servei de David, i un dels seus valents (2 S. 23.39; 1 Cr. 11.41).

David va cometre adulteri amb l'esposa d'Urías, i després va fer que li donessin mort per mà dels amonitas (2 S. 11:1-27; Mt. 1:6). Encara que era estranger, Urías havia adoptat la religió d'Israel.

(b) Sacerdot. Un dels dos testimonis triats per Isaïes per a constatar la data en què va escriure una profecia en una taula (Is. 8:2). Probablement el mateix Urías que en 2 R. 16.10-16.

(c) Profeta, fill de Semaías. Va predir la ruïna del regne de Judà. Va fugir a Egipte per a escapar de la ira de Joacim, però el rei va fer que fos trobat i portat a Jerusalem, on va ser assassinat (Jer. 26:20-23).

(d) Sacerdot, pare de Meremot (Esd. 8.33; Neh. 3:4, 21).

(e) Un dels israelites piadosos que van ajudar a Esdras quan es va dirigir al poble (Neh. 8:3, 4). Probablement era un sacerdot.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: URIAS